La Lolle rep una trucada del restaurant “Jaffa” perquè hi vagi a fer una entrevista de treball al cap de mitja hora. És l’oportunitat perfecta per fer marxar en Sebastian, amb qui ha passat la nit. A més, la feina li surt, i l’agafen de prova durant tres dies.
Però amb en Sebastian les coses són més difícils que amb la feina. La Lolle s’hagués pogut estalviar les dues nits d’amor que han passat junts. Com li dirà a en Sebastian que no té gens de ganes de mantenir una relació amb ell? Per sort, en Hart la convida a fer de públic al programa de televisió “All you need is love”. Quan el programa arriba al moment de màxima emoció, el moderador li demana a la Lolle que s’assegui al sofà. Llavors, davant de les càmeres, en Sebastian li confessa el seu amor.
L’Sven només pensa: “Com em puc desfer de la Yvonne?” És molt dolça, però una mica tarambana i, a més, té nòvio. L’Sven confia el seu problema a la Rosalie, però ella no sap res de res d’aquesta mena de dones!
La Lolle ha estat a punt de veure l’home dels seus somnis. Però just quan estava a punt d’aparèixer, l’Sven ha cridat: “Lolle, són dos quarts de deu!” Hora de llevar-se, hora de començar el primer dia de feina al restaurant “Jaffa”. En Moshe, l’amo del restaurant, ha agafat la Lolle tres dies de prova. Però el segon dia arriba la catàstrofe: la Lolle ha carregat tant d’espècies la sopa del rabí, que els comensals veuen les estrelles. En Moshe s’empipa de mala manera, i acomiada la Lolle, però aquella mateixa tarda li demana disculpes i la torna a contractar. El més estrany és que, en comptes d’estar dolguda, la Lolle observa que el cor li batega més de pressa del normal quan en Moshe li dona la mà per acomiadar-se. Com s’ha de tractar la directora d’un banc que ha d’atorgar un crèdit sense el qual l’empresa pròpia no pot sobreviure? La solució de l’Sven: convidar-la a sopar -en companyia de la Rosalie per guardar les formes- i tot arreglat! Però l’Sven no ha comptat amb una cosa: Durant el sopar, la directora queda amb la Rosalie per veure’s totes dues l’endemà al vespre i l’Sven ha de tornar a patir una altra vegada pel crèdit i per l’empresa.
Les coses s’han tornat a torçar. La Lolle es baralla amb en Moshe, i li tira un formatge que acaba a dins de la sopa de pollastre que en Moshe havia preparat pels rabins. La religió jueva no considera ritualment purs els plats que barregen productes làctics i carn, i la Lolle i en Moshe han de tornar a preparar una altra olla de sopa a tota velocitat. Diuen que treballar junts uneix, i en el cas de la Lolle i en Moshe, l’operació “Salvació del Restaurant amb la preparació d’una altra sopa” s’acaba en una abraçada tendra i un petó. La Rosalie li aconsella a la Lolle que oblidi en Moshe tan de pressa com pugui. Està casat i té fills: molt mala cosa, dictamina la Rosalie. Però al vespre, en Moshe apareix al pis. La Lolle està perduda. I l’empresa de l’Sven també sembla que està perduda perquè la Rosalie no té esma per fer-li creure una mentida a la representant del banc. Quan ella la convida a Itàlia, la Rosalie li diu obertament que la primera nit d’amor no va estar malament però que ara només ha tornat a quedar amb ella perquè li doni el crèdit a l’Sven. La representant del banc s’empipa però després convida l’Sven a celebrar una entrevista.
La Lolle estima en Moshe, i en Moshe estima la Lolle. El món seria meravellós si no fos que la Sara és la dona d’en Moshe. Ja fa setmanes que en Moshe no sap si explicar-li a la seva dona que està enamorat de la Lolle. Però aleshores resulta que al fill d’en Moshe li detecten una malformació cardíaca. En Moshe, llavors, li demana a la Lolle que s’esperin mig any, fins que hagin operat el seu fill. La Lolle diu que s’ho rumiarà. Qui no té la possibilitat de rumiar-s’ho és la Rosalie. La seva germana, la Katinka, es presenta al pis amb l’Emil, el seu fill de pocs mesos. La Katinka pot prendre part en un programa del concurs televisiu Big Sister, i li demana a la Rosalie que mentrestant es faci càrrec del petit. La Rosalie li diu que ni parlar-ne, però la Katinka li jura que només s’estarà a la casa del concurs un dia. La Rosalie s’ocupa del petit tot un dia, però al vespre, quan és l’hora de l’emissió, la Katinka li diu per antena que es quedarà a la casa del concurs i que, per tant, la Rosalie haurà de cuidar el petit
La Sarah, la dona d’en Moshe, li demana a la Lolle que parlin en privat. “Ho sap!”, pensa la Lolle. Però s’erra. La Sarah li demana ajuda a la Lolle perquè diu que en Moshe treballa massa. La Sarah no té ni idea que en realitat els teòrics vespres treballant, en Moshe els passa a casa de la Lolle. I llavors arriba la sotragada: La Sarah li diu que no hauran d’operar el seu fill una sola vegada, sinó un segon cop passat un any. La Lolle comprèn intuïtivament que en Moshe no deixarà la seva família a l’estacada. Ella és l’amant d’en Moshe, i mai serà res mes. La Rosalie s’ocupa del petit Emil i reconeix que ha d’admetre una cosa: “Pel petit he perdut la feina, no puc dormir, i no puc fer l’amor. Però el pitjor de tot és que em surt l’instint maternal!” La Rosalie decideix anar fins als estudis de televisió i li torna el petit a la seva germana Katinka. Que sigui el que Déu vulgui…
Les penes d’amor causades per la història amb en Moshe han fet perdre tres quilos a la Lolle, que es passa el dia rondant pel pis fins que la Rosalie l’arrossega a patinar. El lema de la Rosalie és: “Parlar és llautó, fer és or”. Però en comptes de trobar algun noi que l’ajudi a superar la seva depressió amorosa, la Lolle en troba un que la fa sentir com una estúpida. En canvi, la història del Doctor Strangelove ¿locutor d’un programa radiofònic nocturn- és tota una altra cosa. La Lolle truca al programa, dóna el nom de “Bille”, i comenta al Doctor Strangelove els seus problemes amorosos. Aquella nit torna a dormir bé per primer cop des de fa molt temps. L’endemà, però, torna l’estrès. El doctor Strangelove busca un candidat entre els més de setanta homes que van sentir la “Bille” per la ràdio i que han trucat a l’emissora. El que triï la Lolle guanyarà un viatge pels dos a Roma.
L’Olaf, el primer dels oients amb qui es troba la Lolle, és un desastre total. No és lleig, però no para de parlar de tot el que feia amb la seva ex. Aniran més bé, les coses, amb el pròxim candidat?
Es pot triar parella amb una poma? La pretensió d’en Hart que si a Berlín es tira una poma per la finestra de seguida es troba una soltera, obté la seva confirmació. La que ell llença provoca un crit, i després els insults d’una vella que els titlla a tots dos de gamberros. El llançament de l’Sven, en canvi, fa diana, i gràcies a l’incident coneix la Christine, una assessora financera. Ella es mostra tan impressionada amb l’Sven que no té ni temps per empipar-se, i queden per veure’s un dia…
El segon candidat del programa radiofònic que es troba amb la Lolle es diu Flori. En Flori també és dibuixant de còmics i voldria acabar de dibuixar a Roma amb la Lolle el treball que té entre mans actualment. D’entrada, sona molt bé. Però després resulta que quan la Lolle demana un plat de porc agredolç al restaurant d’en Tuhan, en Flori -que és un vegetarià fanàtic- la tracta d’assassina. Fi de la comèdia, i prou de buscar! La Lolle abandona. Per altra banda, ha accedit a veure’s una última vegada amb en Moshe abans que se’n vagi a viure als Estats Units amb la seva família. La Lolle està angoixada. Li farà un petó, a en Moshe? Aniran al llit? Tornarà a patir tant, després? Però llavors un petit accident l’ajuda. En Daniel, el fill de l’Sven, s’ha tancat en una de les habitacions de la casa. L’única possibilitat d’alliberar el noi és enfilar-se per una bastida que uns operaris justament han muntat fa poc en la casa. La Lolle s’hi enfila, passa una por esgarrifosa i de sobte pensa: “Vull viure! Vull tenir futur, i en Moshe representa el passat!” La situació de l’Sven també es resol. Anteriorment havia fet com si no sentís un comentari de la Christine sobre els nens: “Ja se sap que amb la canalla es perden moltes coses: la carrera, la independència, l’esveltesa del cos…” Però ara la Christine li diu clarament que no té gens de ganes de jugar amb en Daniel i que, a més, el nano li posa els nervis de punta. A ulls de l’Sven queda esborrada per sempre.
Hi ha tios que no saben què vol dir la paraula “No!” Per exemple, l’Antonio, un amic d’adolescència de la Lolle que té un objectiu molt clar: Vol la Lolle. Com es pot mantenir a distància un jove espanyol arravatat d’amor? La Lolle troba una resposta a la pregunta: ella i la Rosalie faran veure que són parella durant dos dies. L’Antonio es queda amb un pam de nas, i es cura de seguida de la seva fogositat. El pla semblava senzill, però amaga una cara pèrfida. Per començar, després que la Rosalie li hagi fet un petó, la Lolle s’adona que un petó d’una noia pot arribar a ser molt excitant. A més, la Corinna ¿la noia que surt amb la Rosalie- veu com la Rosalie i la Lolle ballen juntes molt sensualment en una discoteca, i té un atac de gelosia. Per acabar, la Lolle no havia comptat que a la discoteca d’ambient on han anat a continuar la comèdia, un jove comença a perseguir l’Antonio de tal manera, que la cosa acaba a bufetades. La Lolle defensa l’Antonio, la Rosalie defensa la Lolle, i al final acaben rebent tots tres.
La Lolle i la Rosalie s’entenen molt bé. Massa bé i tot, pensa la Lolle, que de mica en mica comença a pensar per què no podria tenir una relació amb la Rosalie. I la Corinna també pensa que la Lolle i la Rosalie s’entenen massa bé, i n’està molt gelosa. Per això li pregunta a la Rosalie: “Es pot considerar que tenim una relació?” La Rosalie respon amb un “No” que sona com un tret. Val a dir que no es deixa pressionar.
L’únic que no s’atabala per res és l’Antonio. Li prepara un sopar de primera a la Lolle, i continua confiant que ella finalment li dedicarà la seva atenció. Però la Lolle no té temps per ell. Al terrat li fa un petó a la Rosalie i queda absolutament confosa.
Tothom troba que la Lolle és molt simpàtica, però amb la simpatia i prou no va gaire lluny. En canvi, una noia que competia amb ella per una feina de dibuixant en una editorial de còmics s’ha comportat com una poca-solta, li ha passat al davant. En Fatman, un jove dissenyador gràfic, intenta fer-li la mateixa jugada quan sol·liciten feina en una agència de publicitat.
La Lolle sap on trobarà la carpeta amb les il·lustracions: a l’oficina d’objectes perduts dels Transports Públics de Berlín. Quan en Fatman i la Lolle hi arriben, la troben tancada. No els queda altra solució que forçar-ne l’entrada…
La Taddi, la millor amiga de la Lolle durant els anys d’escola, ha vingut a visitar-la. Està molt deprimida perquè l’han fet fora de l’escola, ja que no hi havia manera d’aprovar l’últim curs. Les dues amigues van a una cocteleria, la Taddi s’entrompa i revela un secret…
Arriba un moment en què les coses passen de taca d’oli. Primer, la relació amb la Taddi es refreda. Després en Tom torna a voler-se lligar la Lolle encara que ja fa més de mig any que surt amb la Taddi.
La Lolle dóna consells sentimentals a l’Sven pel que fa a la relació amb la seva exdona, la Silvia. L’Sven n’hi dóna a la Lolle perquè ha quedat amb l’Alex, el model de l’escola de dibuix. Al capdavall són cosí i cosina! Però en Hart deixa anar la veritat brutalment: “Entre cosí cosina no hi ha incest.”
La Lolle, l’Sven, la Silvia i en Harald han quedat tancats a l’ascensor, i ningú en sent els crits. De mica en mica, la Silvia i en Harald perden els nervis. L’únic que conserva la calma és l’Sven, que descobreix una obertura al sostre. En Harald s’hi enfila i surt de l’ascensor. La Silvia el segueix i… just en aquell moment, l’ascensor fa una sotragada i cau una mica més avall. La Lolle i l’Sven cauen un damunt de l’altre, i les dues cares queden a tocar. Estan espantats per la caiguda. S’acosten encara una mica més, i es fan un petó.
Max Bittner, un dels avis que viu a la residència on la Lolle treballa des de fa un parell de dies, s’escapa. La Lolle surt a buscar-lo però, com que en Max no vol tornar a la llar d’avis, decideix portar-lo al pis. A l’avi no li queda més d’un any de vida i abans de morir vol veure la Martha, l’amor de la seva vida.
La Lolle descobreix que la Martha no està morta i corre a donar la notícia a en Max, que torna a patir un atac de cor. Els metges, però, el podran salvar. Quan en Max sap que la Martha és viva, la vol conèixer. Però llavors, comença a tenir por…
Un trasbals de bon matí: ja és el quart dia que a la Lolle se li retarda la regla. A la capsa de pastilles anticonceptives n’hi ha quedat una que no hi hauria de ser. Com és possible? La Lolle es fa una prova d’embaràs, i mentre n’espera el resultat, arriben visites molt desagradables al pis.
La Lolle i l’Sven aconsegueixen escapar-se dels mafiosos russos. Acompanyen la Rosalie a l’aeroport que, abans de marxar, es pregunta si serà tieta o no. La Lolle sortirà de dubtes amb els resultats de la seva prova d’embaràs.
Commovedora història d’una nena iraniana des de la revolució islàmica fins als nostres dies. Quan els fonamentalistes prenen el poder, forçant a les dones a portar vel i empresonant a milers de persones, i mentre té lloc la guerra entre l’Iraq i Iran, Marjane descobreix el punk, ABBA i Iron Maiden. Quan arriba a l’adolescència els seus pares l’envien a Europa, on coneix una altra cultura que gens té a veure amb la del seu país. La protagonista s’adapta bé a la seva nova vida, però no suporta la solitud i torna amb la seva família, encara que això signifiqui posar-se el vel i sotmetre’s a una societat tirànica.
Wang és un home pessimista, astut i avariciós, l’amo d’una botiga de tallarines en una ciutat situada en un paratge desèrtic de Xina. No fa cas de la seva esposa, una dona de llengua viperina que té una aventura amorosa amb Li, un dels empleats de Wang. Li és un home tímid que a contracor acaba guardant la pistola que la seva amant ha comprat per matar al seu marit. Però en Wang està al corrent de tot el que fan, i suborna a l’agent de policia Zhang per matar a la parella. Sembla un pla perfecte, i que tot se solucionarà amb un final sagnant i cruel perfectament satisfactori per en Wang. O almenys, això pensa. Però el malèvol Zhang té una altra idea en el cap…
Jean és una bona persona, un bon paleta, un bon fill, un bon pare i un bon marit. Un dia coneix a Mademoiselle Chambon la mestra del seu fill. Ell és home de poques paraules, ella pertany a un món molt diferent, però la força dels seus sentiments és tal que els desborda.
Earl Montgomery és un cadet del Departament de Policia de Los Angeles rebel i egocèntric. Finalment, l’actitud d’Earl fa que l’expulsin de l’acadèmia i s’haurà de conformar amb un lloc de guarda de seguretat en una empresa anomenada National Security. Earl continua fent de les seves i Hank Rafferty, un oficial de policia nerviós i maldestre, l’acaba detenint. Earl el denuncia i Hank va a parar a la presó. Quan en surt, no pot tornar a fer de policia i no li queda més opció que treballar també per a National Security. D’aquesta manera, Hank i Earl es tornen a trobar, ara com a companys de feina.
Parodia de pel·lícules de catàstrofes, com El dia de demà, així com altres pel·lícules d’actualitat com Hancock, High School Musical, Juno, 10.000, Ironman, etc.
Frank Keane és un forner que està intentant sobreposar-se a la recent mort de la seva esposa. És un home consumit, la vida del qual ha perdut tot sentit. Però el destí s’interposarà en el seu camí…
En una plataforma petrolífera aïllada enmig del mar on només treballen homes, ha succeït un accident. Una dona solitària i enigmàtica que intenta fugir del seu passat va fins a allà per cuidar d’un home, en Josef que s’ha quedat temporalment cec. Entre tots dos neix una estranya intimitat, ple de secrets, veritats, mentides, humor i dolor. Aquesta relació marcarà les seves vides per sempre. Una pel·lícula sobre el pes del passat. Sobre el silenci sobtat que es produeix abans de les tempestes. I per sobre totes les coses, el poder de l’amor fins i tot en les més terribles circumstàncies.
En el 2025 es preveu un increment del consum d’energia del 57 per cent respecte l’actual. En menys de 200 anys els combustibles fòssils estaran exhaurits. Com podem afrontar el canvi?
Cap el 2050 es preveuen més de 3.000 milions d’habitants a la Terra (un increment de 2.000 milions respecte l’actualitat). La construcció d’habitatges caldrà incrementar-la a un promig de 66 cases per minut durant 50 anys.
En el 2002 la Humanitat va consumir 11 bilions de litres d’aigua fresca, cada dia. En menys d’un segle la necessitat d’aigua potable s’ha més que duplicat.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
