Un intens passeig pels subterranis del morbo i els ensenyaments del Marquès de Sade de la mà d’una jove (la bella Corinne Clery) i el seu amant i refinat torturador (Udo Kier), que amb les seves sessions sadomasoquistes intentaran aconseguir el plaer suprem a través del dolor i del patiment, el que ells denominen ”La Submissió Total”.
Pel·lícula imprescindible per conèixer els amagatalls més foscos de la libido, que combina amb encert la finor i distinció de la seva realització amb la cruesa i se*ualitat de les seves imatges.
Història d’O és una pel·lícula polèmica que s’ha convertit en un clàssic del cinema eròtic. Hi ha un abans i un després pel que fa al tractament en la pantalla dels límits del se*e i les relacions sadomasoquistes.
Paulina Escobar és la muller d’un prominent advocat, Gerardo, en un innombrat país del tercer món. Una nit una tempestat obliga el seu marit a portar a casa a un veí, el Dr. Miranda, a qui Paulina creu reconèixer com a part de l’antic règim que la va torturar. Paulina el reclou, decidida a desvelar la veritat, mentre es debat entre la seva repressió psicològica i la seva memòria; Gerardo entre la seva esposa i la llei, i el Dr. Miranda es veu forçat a una dura captivitat mentre marit i dona tracten de descobrir la veritat sobre un fosc passat.
Joe Hickley és un segrestador que pensa que té el pla perfecte per aconseguir molts diners: segrestar Abby, la filla dels Jenning, una parella de milionaris, i aconseguir-ne un bon rescat. Però les coses es torcen: Abby és asmàtica. A més, els Jenning acaben sabent més coses de les que Joe voldria
”Papillon” és un home acusat d’assassinat que és enviat, al costat d’altres condemnats, a un penal de la Guaiana francesa. En el viatge, a bord d’un vaixell i en condicions infrahumanes, coneix Luis Dega, falsificador de Bons de la Defensa Nacional, home feble i miop, a qui ”Papillon” ofereix la seva protecció a canvi d’una suma de diners que vol emprar per fugir de la presó.
Jean-Pierre i Nathalie porten cinc anys estimant-se tendrament. Per celebrar el dit aniversari, jean-pierre porta a la seva núvia un regal inesperat: un deliciós buldog anglès de quatre mesos. Nathalie es torna boja d’alegria. Ja està decidit: es dirà Trésor. Entre l’animal i la seva ama s’entaula immediatament una relació íntima. Trésor campa pels seus respectes al dormitori, ronca, baveja, es jeu en el llit… I a la parella li toca ballar al so de semblant monstret manaire.
Dues novetats marcaran els nois durant aquest dia: la primera serà el viatge escolar a Swanage per l’assignatura de sociologia, i la segona, l’aparició de la Laura, una nova incorporació a l’escola que portarà algun problema a en Simon. Però el veritable protagonista de la jornada serà en Neil, que buscarà desesperadament una MILF que l’estreni.
Som en la setmana de formació laboral a l’institut i en Jay aprofita per ajudar en Simon per trobar feina a l’empresa del seu pare. En Will i en Neil també es veuran envoltats de problemes en un garatge i un diari. I en Simon és perseguit per una noia molt jove i colpejat per un nen de dotze anys. Tot a ritme de The Rumble Strips i els Vampire Weekend.
En Will organitza una festa amb sopar amb motiu del seu aniversari, però això coincideix amb una altra festa de caire se*ual a la que els quatre amics no hi estat convidats. Assisteixen a les dues festes amb els resultats habituals. Mentrestant, en Neil explica un ús curiós del Lego…
Els quatre amics marginats de l’escola decideixen que han de canviar el seu “modus vivendi” si volen deixar de ser uns freaks als quals no s’acosten les noies. Per això, decideixen que han de començar a sortir més de festa, que els coneguin als millors pubs i clubs de Londres. A més, en Simon pensa que si comença a sortir més de nit, la Carli acabarà sortint amb ell. Dit i fet, West End els espera amb els braços oberts, bé, no n’estan gaire, d’oberts.
En Will ja és tot un expert en organitzar esdeveniments i aquesta vegada seran els premis Duc d’Edimburg. Tots els amics provaran d’ajudar-lo en aquesta nova escomesa. Bé, tots menys en Simon que prou problemes té al damunt amb la separació dels seus pares.
S’acosten els exàmens de final de curs i, no ens enganyem, els nois no ho porten gaire bé. Sobretot en Simon, que per fi ha aconseguit lligar-se la Carli. A més, en Will té un accident bastant escatològic al mig de l’examen.
Jane, Sukie i Alexandra són tres especials, modernes i avorrides dones de la petita població de Eastwick, a Nova Anglaterra. Fartes d’esperar l’home capaç de satisfer-les, una nit de pluja es reuneixen, i de forma innocent, invoquen a l’home perfecte. Aviat, descobreixen els seus extraordinaris poders, quan arriba a la ciutat el diabòlic i seductor Daryl Van Horne.
Norman estima a Alison per sota de totes les coses d’aquest món. Per això quan ella li convida a la festa d’aniversari del seu pare i del seu tiet amb un hotel que pertany a la família, Norman accepta, convençut de qui va a donar el pas definitiu amb la seva relació. Des que Norman entra en l’hotel, tot es va tornar poc a poc en la seva contra. Es com si ningú sabés que anava a estar-hi allà. Els convidats, el servei….inclús Allison es comporta d’una forma molt estranya. Quan Norman comença a plantejar-se anar-se, es produeix una apagada i uns estranys entren al saló, enfrontant-se als membres del servei. Sembla que estan buscant alguna cosa o algú entre els convidats, però abans de què es produeixi un enfrontament els estranys abandonen el saló.
Hank Deerfield (Tommy Lee Jones), veterà de guerra americà, ha d’investigar la desaparició del seu fill Mike, soldat destinat a Iraq que misteriosament s’absenta sense permís de la seva base. Amb l’ajuda de la detectiu Sanders (Charlize Theron) i de la seva dona Joan (Susan Sarandon), anirà revivint les experiències del noi a Iraq. El que descobreix li farà fins i tot qüestionar-se la seva pròpia carrera militar…
Drama històric i biogràfic sobre el llegendari escriptor rus Leo Tolstói (Christopher Plummer), la seva dona Sofya Tolstói (He-l’en Mirren), i Valentin Bulgakov (James McAvoy), deixeble avantatjat del seu marit, en un moment d’efervescència del poble rus. El film il·lustra a més a més la batalla de l’autor per trobar un punt intermedi entre la fama i el compromís amb una vida sense materialismes.
Bérengère i Vincent es van a casar respectant les tradicions de les bodes burgeses i el bon gust. Seguint el costum, les famílies i els amics es troben al camp en un bonic dia de primavera. Un dia transcendental i inoblidable per a tots, en el que es revelen secrets familiars que no deixen indiferents a cap dels assistents.
El multimilionari Nicholas Van Orton (Michael Douglas) té tot el que un home pot desitjar. Conrad (Sean Penn), el seu díscol germà, encara troba un regal d’aniversari que pot sorprendre’l: el seu ingrés en un club d’oci capaç de dissenyar a mesura del client aventures i passatemps exclusius…
L’any 1947, Stingo, un jove que ha fet el servei militar als marines, arriba a Nova York i s’allotja en una pensió familiar. Stingo, que vol ser escriptor, comença a escriure la seva novel·la. Els seus veïns d’habitació, Sophie i Nathan, es converteixen en els seus millors amics i d’aquesta manera, amb el temps, naixerà una curiosa relació triangular que finalment obligarà Sophie a prendre una decisió
Les restes de l’exèrcit republicà creuen la frontera francesa. Entre els exiliats Lluis Companys, president de la Generalitat catalana i Aguirre, president d’Euskadi. Amb la invasió de França per les tropes alemanyes, acaba violentament l’exili de Companys. La Gestapo l’entrega, no respectant el seu caràcter de refugiat polític al govern de Franco. Conduït pel Comte de Mayalde és traslladat a Madrid i posteriorment a Barcelona. De les tortures polítiques es passa al simulacre? de judici i el President és condemnat a mort. Amb l’afusellament, motivat per l’odi i no per raons de seguretat, es tractava de tancar un procés de democratització i llibertat que havia adquirit les seves expressions més clarividents a Catalunya.
Drama centrat en tres dones: una dona d’uns cinquanta anys (Annette Bening), la filla (Naomi Watts) que va donar en adopció 35 anys endarrere, i una dona afroamericana (Kerry Washington) que vol adoptar un nen. Mother and Child és la història de tres dones i les seves principals relacions amoroses: amb els seus homes, amb les seves filles i amb les seves pròpies mares. Davant la insistència de la seva mare, Karen va abandonar la nena que va tenir amb 14 anys. Ara, 36 anys després, mentre continua lamentant la pèrdua de la seva filla, sembla trobar a un home que està disposat a donar-li una família i aportar una mica d’alegria a la seva vida. Elizabeth és aquella nena, que ara lluita amb els seus propis problemes de família, se*ualitat i poder. Ella també té la capacitat d’estimar, però serà necessari que passi quelcom inesperat perquè aprengui a adorar una altra persona. Lucy creu estar preparada per ser mare. La seva pròpia mare serà fonamental mentre Lucy aprèn a cuidar la filla que sempre ha volgut tenir. Mother and Child tracta de les eleccions que fem, les oportunitats que perdem i el poder del llaç irrompible entre mare i fill.
29 de febrer: un dia inventat?, un dia regalat? Lars Ventin (Julio Manrique), venedor de cases per a gent adinerada, casat i amb un fill, veu com la seva vida es deté aquest dia. Per casualitat llegeix en un periòdic la notícia del suïcidi de -S’Huber (Laura Conejero), la seva antiga núvia. La curiositat i l’amor que encara sent per ella li arrosseguen a visitar el pis de -se-la, del que encara conserva unes claus. Allí descobrirà que l’estudi, on mai deixava entrar a ningú, està ple de cintes. Lars es dóna compte que ella enregistrava compulsivament tota la seva vida. D’una manera desordenada anirà donant forma a tot el passat d’ella, d’altres persones que es van encreuar en la seva vida i d’ell mateix. Tot això, durant tres nits, li ajudarà a entendre-la a ella i a si mateix i, el més important, per què va acabar la seva relació i per què ell va deixar d’escriure, la seva gran passió.
Paul Vitti és un poderós cap de la màfia de Nova York que viu una crisi personal. Vitti té atacs d’angoixa i, com que no es pot permetre mostrar aquesta debilitat en el seu entorn, vol buscar ajuda. Casualment, el doctor Ben Sobel, psiquiatre, es creua amb Vitti, que immediatament el contracta. A partir d’aleshores Sobel veurà com la seva vida professional es capgira a causa de la presència de gàngsters a la seva consulta. Però el pitjor és que la seva vida privada, ara que és a punt de casar-se, també es veurà afectada per les intromissions constants del mafiós i els seus homes.
En Brooklyn, Leonard (Joaquin Phoenix), un jove amb problemes emocionals, prossegueix la seva vida després de la seva última recaiguda. Mentre tracta de recuperar-se sota l’atenta mirada dels seus preocupats pares, dues dones entren de sobte en la seva vida. D’una banda l’encantadora i senzilla Sandra (Vinessa Shaw), filla del nou soci del seu pare, i per un altre Michelle (Gwyneth Paltrow), una bella i sensual veïna amb un halo de misteri que sembla no encaixar en l’avorrit barri on viu Leonard. L’amor de Leonard es debatrà entre la complicada i emotiva Michelle i Sandra, la noia perfecta a ulls de la seva família.
Un prestigiós vulcanòleg (encara afectat per la mort de la seva esposa en l’erupció de la muntanya Pinatubo), Harry Dalton (Pierce Brosnan), detecta una perillosa activitat sísmica i avisa d’una possible erupció en les proximitats de Dante’s Peak, un preciós i tranquil poblet del nord-oest coronat per un immens volcà apagat. Malgrat les investigacions, ningú dóna crèdit als avisos de l’expert… fins que ja és massa tard. Enmig del pànic general, el volcà entra en erupció i la fugida es fa desesperada. Harry intentarà escapar junt amb l’alcaldessa (Linda Hamilton) i els seus fills.
Robert Rath havia estat un agent actiu en plena guerra freda i es va adaptar plenament a una feina que implicava una moralitat particular i un sentit dràstic de què és bo i què és dolent. Amb l’enfonsament de la Unió Soviètica ha deixat de ser “el millor” i ha passat a treballar pel seu compte, al servei del món dels negocis. Electra és una estudiosa dels conflictes internacionals que, igual que Rath, ha perdut el seu lloc al món i ara paga el preu de l’aïllament. En canvi, Miguel Bain és un mercenari que encara creu que les habilitats assassines el poden convertir en una estrella ascendent i somia ser el successor de Rath.
Un home anomenat Adam es desperta encadenat a un tub oxidat dins una decrèpita cambra subterrània. Al seu costat, es troba una altra persona encadenada, el Dr. Lawrence Gordon. Entre ells hi ha un home mort amb un regirar calibre 38 a la seva mà. Cap dels dos sap per què estan allí, només posseeixen un casette amb instruccions que diu que el Dr. Gordon ha de matar Adam en vuit hores. Si falla, ambdós moriran, al costat de l’esposa del Dr. i la seva filla. Recordant una investigació d’assassinat duta a terme per un detectiu anomenat Tapp, el Dr. Gordon descobreix que ell i Adam estan sent mates d’un psicòpata conegut com Jigsaw. Només els queden unes hores per desembolicar el complicat trencaclosques en què estan immersos. L’assassí els ha deixat únicament unes pistes i dues serres de mà, massa febles per tallar la cadena que els lliga, però forts per tallar carn i ossos…
Antoine viatja a Hong Kong per fer-se càrrec del fill del seu millor amic i d’un botí milionari que aquest ha robat a la màfia. Ha de localitzar la mare del nen, una oriental que s’amaga en algun lloc de Bèlgica. Al llarg de les seves peripècies tindrà l’ajuda del pare Hervé Tarain, un missioner molt peculiar.
Calvera, líder d’una banda de criminals, controla un petit poble de Mèxic i n’explota els vilatans. La desesperació s’apodera dels pagesos del poble i, quan arriben a la situació límit, decideixen de cridar set professionals de les armes nord-americanes perquè els alliberin de la banda de Calvera. Els set pistolers ensenyaran els vilatans de defensar-se i prepararan una trampa contra Clavera. La trampa no funcionarà i Calvera captura els pistolers. El control del poble torna a ser del bandit. La situació esdevindrà un motiu d’honor i els set pistolers preparant la revenja definitiva contra Calvera amb l’ajuda dels vilatans.
En Barrow, un remot poble d’Alaska, durant 30 dies de cada hivern el Sol no surt i la nit ocupa tot el dia. Aquest és el moment en el qual apareix un misteriós grup d’estranys: vampirs assedegats de sang, llestos per prendre avantatge de la ininterrompuda foscor i alimentar-se dels pocs residents que romanen al poble. El comissari de Barrow, Eben (Josh Hartnett), la seva esposa Stella (Melissa George) i un decreixent grup de sobrevivents hauran de fer el que sigui per resistir fins que reaparegui la llum del dia. Basada en la novel·la gràfica de Steve Niles i Ben Templesmith.
Seqüela de “Arthur i els Minimoys” (2006). En aquesta ocasió el protagonista viatja, al costat de la Princesa Seleni i el seu germà Betameche, a la recerca de la ciutat prohibida de Necròpolis, llar del malvat bruixot Maltazard. “Ajuda!” Aquest crit d’alarma inscrit en un gra d’arròs i deixat per una aranya missatgera posa a Arthur en alerta: “Els Minimoys estan en perill. No hi ha ni un segon a perdre!”. Just en aquest moment el pare d’Arthur decideix partir abans del previst, i espera impacient al volant del seu cotxe. Arthur té el temps just per prevenir el seu avi Archibald perquè vagi a la crida d’auxili en el seu lloc … però imaginar Seleni en perill és difícil de suportar. Amb la complicitat del seu gos Alfred, Arthur enganya la vigilància dels seus pares i torna en plena nit a la casa dels seus avis. No obstant això, un núvol s’aproxima perillosament a la lluna a la mitjanit, l’hora en què els seus raigs han d’assolir el telescopi d’Archibald i obrir la porta cap al món dels Minimoys.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
