Corren els anys de la II República. El 1931, un nou règim ha acabat amb la vella monarquia i ha obert un temps de democràcia i d’importants canvis socials. L’autonomia de Catalunya ha estat reconeguda i s’ha elaborat un estatut que estableix unes noves relacions entre Catalunya i Espanya. Però a l’octubre de 1934, el nou govern de les dretes va posar en perill aquestes conquestes.
El 18 de juliol de 1936, l’aixecament de l’exèrcit, amb el suport dels grups més reaccionaris, contra el govern de la República, va donar lloc a l’ini ci d’una llarga i dramàtica guerra civil. Per a una bona part de la població, els temps de guerra van ser també temps de revolució, de profundes transformacions socials.
L’any 1939, la guerra es va acabar perquè, com deia el comunicat final, l’exèrcit republicà havia estat “cautivo y desarmado”, però la pau no va arribar. Començava una dura postguerra, sobretot per als vençuts, en un país destrossat per la guerra, on la repressió, la fam i la misèria van ser habituals per a gran part dels ciutadans.
A finals dels anys 50, han transcorregut ja 20 anys de la guerra civil. Les coses van canviant, s’inicia la industrialització i l’obertura a Europa, però el camp no va gaire bé i els pagesos es troben amb dificultats. De tota manera, encara és un món dominat pels serials de la ràdio, la moral catòlica i la por dels dirigents franquistes. Per sortir de la misèria només es pot somiar emigrar o que et toqui la loteria.
Els anys 60, la dècada “prodigiosa”… tot va començar a canviar. Molts pagesos van emigrar a ciutat a treballar a les noves fàbriques, el “600” va permetre acostar camp i ciutat i la televisió va introduir un nou món a les cases camperoles. Als estius un bon nombre “d’urbanites” arribaven als pobles per encisar amb els seus costums, els seus vestits i els seus objectes, els pobres camperols.
El final d’aquest mil·leni és una època de canvis, d’avenços tecnològics on tot s’hi val perquè el progrés no s’aturi.
Acusat de l’assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.
Fa 35.000 anys a Europa, les tribus de caçadors-recol·lectors va inventar una forma d’art fascinant. Un art poblat d’animals, que emergeix de la profunditat de la terra. Uns 18.000 anys després, al cor de la regió de Périgueux a França van crear la seva obra mestra més fabulosa: la cova de Lascaux. Els prehistoriadors han ofert tot tipus d’explicacions per les pintures. No obstant això, una investigadora francesa independent ha vingut amb una hipòtesi nova i emocionant. Ella pensa que les pintures rupestres de Lascaux representen un mapa del cel: el cel com es veu pels primers astrònoms prehistòrics del món, 17.000 anys enrere.
Un dibuixant de còmics una mica rondinaire i acèrrim enemic de les dones, els nens i els gossos visita a l’oculista i s’assabenta que està perdent la vista. Al sortir de la consulta ensopega amb la Terry, una dona divorciada que té tres fills i una gossa. Després d’aquesta trobada, la misogínia de Peter comença a trontollar; ja no dibuixa senyores grosses ni escriu atacs desaforats contra les dones. Està enamorat i es casa; però, des de llavors, els mil i un problemes que planteja la vida familiar els traslladarà als seus còmics.
Tot comença el 1962 quan cinc joves catalans es llencen a travessar Àfrica de sud a nord en tres mesos sobre tres prototips Montesa de 175 cc i un Land Rover de recolzament. Aquella expedició, anomenada Operació Impala, dóna nom al que serà el model més famós de la marca d’Esplugues, i un dels gran èxits comercials i esportius de la indústria motociclista catalana i espanyola. Han passat més de 30 anys des que va deixar de fabricar-se i avui en dia encara se’n veuen circulant -sobretot per Barcelona-; és ben clar que la Impala ha esdevingut una peça de culte entre motoristes, aficionats a les clàssiques i amants del disseny. Estem parlant d’una moto que depassa la seva condició de medi de transport per convertir-se, d’alguna manera, en fenomen sociològic.
Una agent de l’FBI segueix la pista d’un assassí en sèrie que ha segrestat una adolescent. Les hores van passant i la família no rep cap notícia del segrestador. La noia és diabètica i la seva vida corre perill si no s’injecta la insulina que necessita. La investigació és una cursa contra rellotge per trobar la noia amb vida.
És l’any 1963 i l’era de l’aviació tot just comença. Pan American Worldwide Airlines presenta el seu Boeing 707 Clipper Majestic, capitanejat pel fanfarró i carismàtic Dean Lowery. Quan la jove que en Dean havia triat com a cap de cabina, Bridget Pierce, desapareix misteriosament després que aquest li demani matrimoni, la frenètica cerca d’una substituta acaba amb l’arribada de la Maggie Ryan, una hostessa rebel i bohèmia que no porta gaire bé les estrictes normes de vestuari de l’aerolínia. Juntament amb en Dean i la Maggie, completen la tripulació la Kate Cameron —una aventurera de 24 anys—, la seva germana petita Laura —famosa després de sortir a la portada de la revista ”Life” escapant-se corrent de la seva boda— i la jove bellesa francesa Colette Valois.
En Dean espera que un viatge a París l’ajudi a trobar la Bridget. Per la seva part, la Kate i la Laura se sorprenen en descobrir que la seva mare viatja al mateix avió que elles, mentre que la Maggie pren mesures agressives contra les insinuacions sexuals d’un passatger.
Un vol que trasllada periodistes a Berlín per cobrir un important discurs de John F. Kennedy dóna a la Maggie la possibilitat de conèixer el president dels Estats Units. La Kate intenta ajudar el seu contacte a escapar de l’Alemanya de l’Est, i els seus records de la Segona Guerra Mundial obliguen la Colette a enfrontar-se a un trauma infantil.
Un vol d’última hora a Birmània i Indonèsia situa la Kate enmig d’una frustrant missió per a la CIA, que encara es complica més a causa de la innocència de la Laura. Durant el viatge de la tripulació pel sud-est asiàtic, les notícies sobre una missió espacial americana fan que en Ted recordi una desafortunada missió que va posar fi a la seva carrera com a pilot de proves.
La Laura fa un gran esforç per tornar l’anell de compromís al seu expromès, i la Kate ha d’aconseguir una cita amb un iugoslau amant dels cotxes de carreres per complir la seva missió com a espia. Per la seva part, en Dean comença una perillosa relació amb l’amant d’un executiu de la Pan Am.
La Maggie amplia la llista de mentides del seu currículum per intentar salvar el seu lloc de treball a la Pan Am, mentre que l’aventura d’en Dean amb l’amant del vicepresident de l’aerolínia comença a agafar importància. D’altra banda, el seu afecte cap a un diplomàtic iugoslau fa que la Kate s’endinsi cada cop més en el món de l’espionatge internacional.
Els sentiments de la Kate cap a en Niko Lonza posen la vida del diplomàtic iugoslau en perill. D’altra banda, els esforços de la Laura per ajudar un mariner negre durant una escala a Nova York provoquen un atac racista.
El viatge del Clipper Majestic a Caracas es veu afectat per un perillós huracà, i la situació esdevé encara més perillosa quan en Harry Belson, un passatger de 64 anys que no havia volat mai, té un atac de cor. La Kate fa tot el possible per atendre’l mentre que en Dean, en Ted i el navegador debutant Chuck Moore busquen un lloc on aterrar. En veure que la trajectòria de la tempesta els obliga a descartar l’aeroport de Miami, en Dean opta per fer un arriscat aterratge en un Haití en plena guerra.
La Maggie es juga la feina per ajudar un activista a volar cap a una manifestació a favor del desarmament a Londres, mentre que la CIA contacta amb la Kate per assignar-li la missió de protegir les identitats de diversos espies occidentals. Per la seva part, en Ted s’endú la Colette a visitar el lloc on ell va passar la seva infantesa.
La Kate intenta encobrir la seva participació en la mort d’un espia rus a Londres. Per la seva part, la Bridget reapareix sobtadament amb la intenció de recuperar la seva carrera a la Pan Am i la seva relació amb en Dean. D’altra banda, l’aventura de la Maggie amb un congressista a favor de la guerra es comença a transformar en una relació seriosa, i en Ted demana a la Laura que l’ajudi a seduir una amiga de la infantesa.
La Kate té ordres de localitzar un agent doble rus desaparegut a Moscou. Per la seva part, en Dean ha de fer front al sobtat retorn de la seva promesa, la Bridget. D’altra banda, la Maggie té dificultats per conciliar el seu esperit liberal amb els seus sentiments envers un polític que està a favor de la guerra.
La Colette està intrigada per un misteriós passatger en un vol a Roma, i en Dean s’assabenta que hi ha un contrabandista a bord. Per la seva part, la Kate refina els seus dots com a lladre per robar els plànols d’un coet, i en Ted descobreix que a la seva nova promesa li agraden les dones.
La Laura i la Kate veuen trontollar les seves relacions, i en Dean no sap com posar fi a la seva aventura amb la xicota del vicepresident de l’aerolínia. Per la seva part, la Colette s’ofereix voluntària per fer d’acompanyant d’un precoç passatger de 12 anys.
L’interès d’un príncep per la Colette fa sortir a la llum una sorpresa enterrada en el seu passat. En Ted es repensa la seva intenció de casar-se amb l’Amanda, i la Kate es veu atrapada enmig de la persecució d’un agent doble. Per la seva part, la Maggie es veu involucrada en el lucratiu sistema de contraban d’un pilot.
Creient que és una noia atrapada en un cos de noi des de nen, Parinya Charoenphol (familiarment conegut com Nong Toom a Tailàndia) es proposa dominar l’esport més masculí i letal: Muay Thai (kickboxing tailandès) per guanyar-se la vida i per aconseguir el seu objectiu final de feminitat total. Commovedora, divertida, amb impactants escenes de kickboxing tailandès, Beautiful Boxer descriu la infància de Nong Toom, la seva vida adolescent com a monjo viatger, els seus penosos dies en els campaments de boxa i explosius combats on venç a la majoria dels seus oponents en tota Tailàndia i Japó.
Dennis és un home normal. Està una mica gras i fuma, però és bona persona, encantador i senzill. No obstant, fa cinc anys, Dennis va fer una cosa que no va estar bé: el dia en què havia de casar-se amb la Libby, la seva núvia embarassada, va fugir. Com que no es sentia mereixedor de la Libby, va decidir que en comptes d’arruïnar-li la vida, era millor arruïnar-li el seu gran dia. Avui, cinc anys després, Dennis s’adona que va cometre un gran error. Encara està enamorat de la Libby. Tot i que la veu amb freqüència perquè comparteixen en Jake, el seu fill de cinc anys, ja no existeix cap espurna de romanticisme. La Libby està sortint ara amb en Whit, un professional d’èxit a qui Dennis detesta immediatament. Whit és agradable i molt bo amb en Jake, que no fa més que enfurismar encara més a Dennis. Com podria Dennis competir amb ell?
”La pedra serveix per aguantar el gel, l’aigua serveix per formar el gel i l’aire serveix per respirar i poder escalar amb gel. Tot. Tot és només per escalar en gel”. Amb aquestes paraules, Pau Escalé definia la seva passió per l’escalada en gel d’alta dificultat, una activitat que s’havia convertit en l’epicentre de la seva vida. Durant els mesos de gener i
febrer de 2012, en Pau va participar en el rodatge d’una pel·lícula documental sobre la seva vida i la seva passió per l’escalada extrema.
El 10 de març de 2012, un accident terrible mentre escalava al circ de Gavarnie se li va endur la vida.
El material de la pel·lícula que estava preparant -inclosa una extensa entrevista en la que parla de les seves activitats, motivacions i pensaments- esdevé el testimoni dels últims dos mesos d’un dels escaladors de gel més prolífics dels últims anys i d’un veritable referent de l’alpinisme d’alta dificultat del sud d’Europa.
Un document únic per entendre les ganes que en Pau Escalé tenia de viure la vida amb tota intensitat i que el portava cada cap de setmana, camí cap als Alps, a cridar ”Go to the Parad-Ice! Gaaassss!”.
És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el ‘Katrina’. Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica i ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.
Ambientada en els anys setanta, narra les peripècies de Patrick Braden, un jove encantador, però més dur del que aparenta. Abandonat en néixer en un petit poble irlandès, és conscient des del principi que és diferent als altres. Patrick sobreviu en un ambient hostil gràcies no només al seu enginy i al seu encant, sinó també al fet que no està disposat a consentir que res ni ningú ho canviï.