Editorial:
Portada: Joma
El gos de casa: Per Àngel Guimerà, Els dos amics: per Maria Novell, El meu amic i jo: per Montserrat Roig, El servei dels vegetals: Per Jaume Ciurana, Les ales de l’home: per Albert Jané
A mes: La patrulla dels Castors, L’avi Quim ,l’inefable Felip, Marta, en pitof, Quina trepa, jep i fidel.
Editorial:
Portada: Cesc, Cada terra fa els seus llibres: per Marta mata, Les otàries, anomenades foques: per Jordi Elies ,els “raig X”: per Francesc Nicolau , El soterrani: per Josep Vallverdù, Carles de Foucauld ” El germà universal”: per mossèn Bassó, i a més: Marta, en Pitof, Quina Trepa, L’inefable Felip,la patrulla dels Castors, Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Jordi Alumà,L’home que no servia per a res: Josep mª Folch i Torres,El Tabaler: Per Maria Novell, Mirant enlaire: Per Jordi Alumà,La blanqueta: Per Mercè Sánchiz,El primer llibre imprès en català: Per Josep Porter.. i a més: Marta, l’inefable Feliup, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Granero, Sabeu què és l’ONU?:Per Mercè Arola,La marathon: per Baget Herms,Les plantes carnivores: Per Jaume Ciurana, Safari al zoo de Lió: Per Joaquim Carbó, Els traficants de drogues: Una nova aventura d’en Gil pupil·la: Per Maurice Tilleux, No hi ha res per al foc de Sant Joan?: Per Martí Olaya, i a més: Marta, l’inefable Feliup, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Ric Rac, L’home que va fer tard: Per Maria Novell, El telègraf: Per Francesc Nicolau,Operació Tresor ( Una aventura de Jordi i Núria): Per Madorell, El dia de can seixanta: Per Conxa Roca,Martí Luther King: Per Mn. Frederic Bassó, i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Circ Anoním, dibuixos de Cesc, Dos ambaixadors conversen a Varsòvia: Per Mercè Arola,La gran Pensada: Per Mastí Olaya, Les geleres: Per Albert Jané, André Ryckmans: Per Mn. Frederic Bassó, i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, L’inefable Felip, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Cesc, Humor: Per Ric Rac, Les Comarques (El Ripoll), Una bona sang: Per Carles Macià, Una entrevista amb el professor Cocca: per Sebastià Estradé. I a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada, Humor de Perich, El cavall animal salvatge: Per Jordi Elias, 213 hores sota terra: Per Joaquim Carbò, La primera submarina: Per Antoni Ribera, Rabindranath Tagore: Per Albert Jané. I a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: J. Obiols, Humor de Cesc, Petit vocabulari de la vinya i la verema: Per Albert Jané, El secret: Per Maria Novell, Parlem d’astronàutica: (Una entrevista anb Wernher Von Braun): Per Sebastià Estradé, La finestra: Per Pere Calders, Obra de Mercè: Per Mn. Frederic Bassó…..i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Ric Rac, Humor Fr. MAC, Un anònim obrer anglès: Per Guillem Viladot,El desafiament: Per Maria Novell,Hi ha bolets que fan mal: Per Jaume Ciurana. El vell gegant: Per Víctor Giménez….i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: El LXXV Aniversari de L’ofeó Català. El 75e aniversai de l’orfeó Català: Per Ortiol Martorell. Els Rat-penats: Per Josep mª Torras. El nom de ningú: Per Martí Olaya. Els monestirs Catalans: Per Mossèn Bassó…..i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof, i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: L‘0ca dels llaminers: Per Madorell,Guies de viatge de l’any de la picor: Per Martí Olaya,La telegrafiasense fils: Per Francesc Nicolau,Un paraigua de l’inrevés: Per Enric Corral i Coll del Ram, Ripoll: Per Mn. Frederic Bassó,…. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, i Pitof.
Editorial:
Portada: Cesc, La mort d’en Guillot Salvatge, Pescadors de ploma i pèl: Per Josep Vallverdú, Un sol de color negre: per Jaume Ciurana. Sant Miquel de Cuixà: Per Mn. Bassó….. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: La plana de vic: Per Llucià, Comarques: La Plana de Vic, La televisió abans d’inventar-se: Per Francecs Nicolau, Un whisky per a l’heroi: Per Martí Olaya, La fal·lera d’en Martí: Per Maria Novell….. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, Pitof i Jep i Fidel.
Editorial:
Portada: Cesc, L’any 1966 ens deixa records: Per Carles Miralles, Ajudem la Unicef: Per Mercè Arola, Un centenar de bons elements: Per Jaume Ciurana, El pessebre vivent: Per Ferran de Pol, Els fantasmes de la muntanya: Per Albert Jané…. i a més: Marta, Gil Pupil·la, La patrulla dels Castors, Quina trepa!, L’inefable Felip, Pitof, Jep i Fidel.
Un extraterrestre assassina al jove Agent K l’any 1969, alterant la línia espai-temps i posant en perill el planeta Terra. El veterà Agent J haurà de tornar fins a aquell any, hores abans del crim, per salvar l’agent, l’Agència, la Terra i, de retruc, tota l’Humanitat. Mentrestant, l’actual Agent K espera nerviós que l’assumpte es resolgui favorablement, perquè ell seria el primer damnificat.
L’única connexió de l’ex-agent especial Cha Tae-sik amb el món és una nena que viu prop de la seva casa. La mare de la petita treballa per a una organització mafiosa que es dedica al tràfic de drogues i li confia a ell la mercaderia. Quan els traficants s’adonen, segresten a la mare i a la nena. A més, confonen a Tae-sik amb un camell.
En Paul Shepherdson és un agent jubilat de la CIA que està absolutament convençut que el famós assassí Cassius d’origen soviètic, fa molts anys que és mort. I així i tot l’assassinat d’un senador nord-americà que s’acaba de produir porta el seu segell. L’excap d’en Paul, Tom Highland, el desafia a demostrar que Cassius no té res a veure amb aquest crim. Juntament amb el jove agent de l’FBI Ben Geary, en Paul descobrirà que el misteriós assassí porta una doble vida.
Jeon Woo Chi és un mag taoista de l’era Joseon que és acusat d’un delicte i és condemnat “eternament” per una maledicció. El segell d’aquesta maledicció es trencarà 500 anys més tard en la Corea contemporània, revivint la clàssica “Història de Jeon Woo Chi” en els temps moderns com un heroi que està llest per eradicar als monstres d’aquest nou món. Encara que lamentablement Jeon Woo Chi no va aprofitar del tot la seva nova oportunitat com heroi, degut a que està més interessat en les dones i la seva sensibilitat poètica que en la pràctica del seu prodigiós talent en la màgia taoista.
Malgrat que oficialment és el seu oncle, el cardenal Roderic de Borja reuneix els seus fills Joan, Cèsar i Lucrècia al seu voltant, però la manca d’autocontrol de Joan i Cèsar amenacen la feina de tota una vida.
Quan una conspiració per enverinar el papa és frustrada i es restitueix el testament original del pontífex, Cèsar es veu forçat a mirar com el seu germà Joan guanya terreny en l’estima de Roderic.
Al conclave s’inicia una discussió aferrissada entre els cardenals i es resolen comptes antics. Per la seva part, Cèsar ofereix el seu fill com a sacrifici a Déu i abandona el nadó en una roca elevada.
Roderic promet finques i càrrecs per a aquells que votin a favor seu. I quan s’alça la fumata blanca, abandona el conclave com a papa Alexandre VI.
La boda de Lucrècia amb Giovanni Sforza ha de tancar la unió entre les famílies Borja i Sforza, però el matrimoni no serà consumat.
Mentre la pau continua en un estat delicat i fins i tot Giulia és atacada per uns perdonavides contractats, Roderic reconeix públicament la paternitat de Joan, Cèsar, Lucrècia i Jofre per enfortir els lligams familiars.
En lloc de mantenir la pau, Roderic cedeix davant el desig de Giulia i fa que els seus homes prenguin les armes. Però, sota el comandament de Joan, la campanya fracassa.
Amb els enemics que avancen i les seves tropes que abandonen el comandament de Joan, Roderic ha de prendre una decisió difícil que posa la vida de Cèsar en joc.
Roderic es troba entre l’espasa i la paret quan les tropes franceses ocupen la ciutat eterna, però gràcies al seu fill Cèsar es pot negociar una pau delicada.
Amb la intervenció d’Espanya, França es veu forçada a retirar-se, però Isabel la Catòlica exigeix que es purguin tots els jueus de la ciutat eterna.
Per demostrar que és digne de la corona de Nàpols, Joan proposa convertir els jueus en un bateig en massa, però accidentalment revela un secret fosc al seu germà Cèsar.