El Rei està desencantat amb l’agenda conservadora i s’involucra en la política d’una manera que el primer ministre considera inacceptable per a un monarca constitucional. En la seva primera reunió El Rei expressa la seva preocupació per les polítiques socials d’Urquhart, que argumenta haver portat a una major marginació social i exclusió social les zones urbanes.
En la seva batalla amb el Rei, l’Urquhart decideix convocar eleccions. Compta amb els membres més veterans del partit, i ara disposa d’una nova assessora: la Sarah Harding.
Malgrat les seves súpliques al rei demanant-li que no expressi públicament les seves opinions personals, per evitar una crisi constitucional, el Rei es manifesta en un programa de televisió contrari als plans del govern. Urquhart decideix acabar amb el monarca.
Francis Urquhart convoca eleccions, però el partit es troba 13 punts per sota de l’oposició segons les enquestes i, òbviament, tindrà un dur camí per endavant si vol ser reelegit. Una explosió de gas en un bloc de pisos dóna al Rei motius per parlar sobre la necessitat d’invertir més en l’habitatge i els serveis socials, però el primer ministre també fa ús de l’oportunitat per recordar al rei de romandre fora de la política.
És Halloween, i el lloc de reunió dels esperits és l’hospital psiquiàtric Ravenhill, on en Phil, del programa de televisió “Cacem fantasmes amb el Dale”, està a punt de viure-hi una nit que no oblidarà mai més, si és que en surt viu per recordar-la. L’hi acompanyen en Drew, un caçador de fantasmes aficionat, i el fantasma de la Kenchington, una governanta amb històries més que terrorífiques.
Els supervivents de l’explosió de l’hospital psiquiàtric Ravenhill es tornen a reunir a l’enterrament d’un dels desapareguts. Aviat coneixerem la Grace Andrews, una dona envoltada de misteris i decidida a localitzar tots els personatges principals. Pot ser que hi tingui res a veure, el misteriós medalló de l’Edwina Kenchington?
El detectiu Finney continua investigant per descobrir la veritat que envolta l’Edwina Kenchington i el seu misteriós medalló. En Christopher Biggins podria aportar noves dades per aclarir una mica els fets. Més tard, amb una visita a la misteriosa casa del bosc, es descobrirà què va passar amb en Robert i la Kerry.
El senyor Lomax revela més coses del seu passat i cada vegada es fa més evident l’odi que sent per en Tony Hancock. El senyor Jelly, d’altra banda, es presenta a una festa com a animador fent-se passar pel senyor Jolly, convençut que no se n’adonarà ningú. Les investigacions sobre el medalló continuen generant més enigmes i més morts.
Quan en Jeremy Goode, de la biblioteca del carrer Brooke, comença a buscar el llibre “Cinquanta passejades per les costes de les illes Britàniques, segon volum”, es fa evident que cal adoptar mesures desesperades. D’altra banda, la senyora Wren està en perill de mort i només la pot salvar una persona.
Els perills es multipliquen i cada cop queden menys testimonis per resoldre el misteri del medalló de l’Edwina Kenchington. En Peter Bishop també s’ha apuntat a la investigació per arribar al fons de la qüestió. D’altra banda, en Jelly es torna a fer passar per en Jolly, amb unes conseqüències totalment imprevisibles.
En Peter Bishop té el medalló, i el senyor Jelly serà l’encarregat de portar a Londres el cap d’home que guardava la Kenchingon. Per fi es descobrirà el secret del misteri del medalló i la gravetat del que hi ha en joc. Pot ser que la resurrecció del cervell humà encara es redueixi a l’àmbit de la ciència-ficció? O ja és una realitat?!
Durant la Guerra Freda, un escriptor nord-americà, faldiller i aficionat a la beguda, arriba a Estocolm per rebre el Premi Nobel de Literatura. Una vegada allà, descobreix, per casualitat, un complot bolxevic per segrestar a un eminent científic també guardonat amb el Nobel.
En les profunditats d’un bosc de Romania, un equip de científics s’ensopega amb les ruïnes d’una abadia del segle XIII. En realitzar un reconeixement més minuciós, fan un descobriment inesperat: l’abadia està construïda sobre l’entrada d’un enorme sistema de cavernes subterrànies. Els biòlegs del lloc consideren que la caverna podria albergar un nou ecosistema, per la qual cosa contracten a un grup nord-americà d’exploradors de cavernes perquè els ajudin a investigar-la en profunditat. Jack i el seu germà Tyler són uns exploradors professionals de cavernes en constant cerca d’emocions, que dirigeixen un grup integrat pels millors submarinistes del món. D’aquesta forma, arriben a Romania amb l’equipament més sofisticat que existeix, que explica entre els seus havers amb un nou tanc submarí que els permet romandre sota l’aigua més de 24 hores. L’excepcional grup, del que també formen part Charlie i Buchanan, de seguida comença l’exploració; no obstant això, en les profunditats de la caverna no només troben un nou ecosistema, sinó una espècie completament nova…
Ha transcorregut un any des del “desafortunat incident de la gla”, quan Chicken Little va causar un gran enrenou al seu poble natal de Oakey Oaks en proclamar que el cel s’estava caient després de ser colpejat al cap pel que aparentment era una gla. Sense contemplacions, el valent pollet s’uneix a l’equip local de beisbol amb l’esperança de restablir la seva reputació i guanyar-se el respecte del seu pare, Buck Cluck.
En la imponent Nova York, Jack, un locutor de radio caigut en desgràcia i en Parry, un alienat professor d’història, emprenen la cerca del Sant Grial.
Stephanie Plum no està precisament passant un bon moment. Als seus 30 anys acaba de sortir d’un divorci, l’han acomiadat i viu amb el seu hàmster a Trenton (Nova Jersey). Sense diners i desesperada, comença a treballar per un cosí seu, agent de fiances. La urgent necessitat d’aconseguir diners la porta a encarregar-se d’un cas molt difícil: la cerca d’un policia local acusat d’assassinat, que resulta ser el noi del que es va enamorar a l’institut.
Tot i que és el millor agent antiterrorista de la nació, Jack Quinn vol deixar el joc de l’espionatge. Però la nit abans de l’última missió falla en un enfrontament amb Stavros, un terrorista perillós i enigmàtic, i això el condemna al confinament a la Colònia, un lloc de retenció per als espies massa perillosos per quedar lliures i massa valuosos per ser eliminats. La dona de Quinn, a punt de tenir un fill, queda indefensa davant el desig de venjança de Stavros. L’única esperança que té Quinn per sortir d’aquesta situació és un traficant d’armes.
Malgrat haver perdut el lloc de treball, Michel viu feliç amb Marie-Claire des de fa trenta anys. Els seus fills i els seus néts els omplen d’alegria. Tenen amics molt propers. Estan orgullosos de les seves activitats sindicals i polítiques. Les seves consciències són tan transparents com les seves mirades. Però aquest benestar se’n va a prendre vent quan dos homes armats i emmascarats els colpegen, els lliguen i s’escapoleixen amb les seves targetes de crèdit.
La Kala, una goril·la femella, troba un nen orfe a la jungla, i decideix adoptar-lo com el seu propi fill malgrat l’oposició de Kerchak, el cap del clan. Al costat de Terk, un graciós mico, i Tantor, un elefant una mica neuròtic, Tarzan creixerà en la jungla desenvolupant els instints dels animals i aprenent a lliscar entre els arbres a velocitat de vertigen. Però una expedició s’endinsa en la jungla i Tarzan coneix la Jane, descobrint qui és realment i quin és el món al que pertany…
Zohan és un agent dels serveis secrets israelians molt competent. Però la vida que porta no el satisfà i aprofita l’experiència per fingir la seva mort. D’aquesta manera es trasllada d’Israel a Nova York i allà fa realitat el seu somni: convertir-se en perruquer i estilista. Tanmateix, el passat d’agent secret no li serà fàcil d’oblidar.
Un home amenaça de suïcidar-se llançant-se al buit des de la cornisa d’un hotel. Arriben els curiosos i els bombers. S’activa tot el dispositiu mediàtic i morbós que comporten aquests esdeveniments. Però hi ha alguna cosa darrere d’aquesta posada en escena, la representació amaga una altra història…
Després de quedar separada de les seves companyes quan el seu rusc és atacat per sorpresa per un grup de vespes, la petita abella Hutch s’embarca en una aventura fantàstica a la recerca de la seva mare, l’Abella Reina. En el seu viatge, la petita abella fa amistat amb tota mena d’insectes estranys, com l’eruga Kunekane o l’escarabat Poncho. A més, al arribar al poble de Sepiatown coneix l’Amy, una nena de bon cor que toca l’harmònica en soledat i que és capaç de comunicar-se amb els insectes. Després de salvar-la del pregadéu Kamakichi, l’Amy es fa amiga del Hutch i li promet que l’ajudarà a trobar la seva mare.
En Daniel Larusso arriba a Los Angeles procedent de la costa est dels Estats Units disposat a fer nous amics. No obstant, es converteix en el blanc dels atacs dels Cobres, un hostil grup d’estudiants de karate, quan comença a sortir amb l’Ali, l’antiga xicota del líder del grup. En aquesta situació, no té més remei que demanar-li ajuda a en Miyagi, un mestre d’arts marcials, per a què li ensenyi karate. Sota la tutela d’en Miyagi, en Daniel desenvolupa no només les seves aptituds físiques sinó també la seguretat en sí mateix que necessita per superar tots els obstacles.
Un personatge simpàtic i malhumorat alhora lluita per protegir el bosc de l’acció contaminant del cobdiciós propietari d’una fàbrica.
Amélie Poulain és una noia de 22 anys que ha crescut en una família força peculiar. Ara es guanya la vida fent de cambrera en un cafè de Montmartre. Amélie viu sola i busca l’amor i el sentit de la vida. Un dia troba una capsa plena de records d’infantesa amagada al seu pis i Amélie decideix buscar-ne el propietari i, d’aquesta manera, fer-lo feliç.
Nova versió en clau de comèdia del conte de la Blancaneu narrat des del punt de vista de la malvada madrastra. Set valerosos i rebels nans ajudaran a Blancaneu a reclamar els seus drets al tron que li pertany per naixement, i a conquistar al Príncep amb el qual pretén casar-se la temible Reina.
La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el “café para todos”? Aquest reportatge ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.
Un jove comença a treballar com a cap de premsa d’un candidat que es presenta a les eleccions primàries del Partit Demòcrata. Durant la campanya tindrà la oportunitat de comprovar fins on es pot arribar per aconseguir l’èxit polític.
1861, Guerra de Secessió (1861-1865). Al mateix temps que els exèrcits s’enfronten en el camp de batalla, a la rereguarda, els partidaris de la causa sudista practiquen la guerra de guerrilles. En un lloc de la frontera entre Kansas i Missouri, Jake Roedel i Jack Bull Chiles, dos amics de la infància, s’uneixen a un grup guerriller. Els actes de crueltat per part de tots dos bàndols produiran en ells una profunda transformació.
«Cavall Fort» ha creat tot un món en els seus 50 anys d’història. Ha estat pioner en l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació, en la il·lustració i en la creació d’un imaginari col·lectiu. La revista ha estat plataforma de llançament i difusora de l’obra de nombrosos artistes plàstics i escriptors. Alhora ha introduït importantíssims personatges del còmic europeu. «Cavall Fort» també ha estat motor d’altres iniciatives culturals, especialment en l’àmbit teatral i cinematogràfic.
El documental «Món Cavall Fort» explica aquesta riquesa a través dels personatges de ficció més emblemàtics de «Cavall Fort», com Ot, el bruixot, Jep i Fidel, Pesquis i Baliga, i Cresques, i els protagonistes de carn i ossos: els autors i els lectors de la revista. Aquesta narració juga a fons amb els recursos gràfics de la publicació. És un relat amè i estèticament molt d’acord amb la realitat de «Cavall Fort», que no pretén fer una història de la revista, tot i que els seus 50 anys hi són, evidentment, presents.
En concret, es destaca el paper de la revista en l’àmbit de la llengua aplicada a la comunicació, el còmic i el disseny gràfic, l’art plàstic i la il·lustració, i la literatura.
Noms com Joan Miró, Antoni Tàpies, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Joan Guinovart, Salvador Espriu, Pere Calders, Josep Benet i Jornet, Avel·lí Artís Gener s’afegeixen a creadors íntimament vinculats a «Cavall Fort» com Joaquim Carbó, Joaquim Vallverdú, Albert Jané, Mercè Canela, Cesc, Josep Madorell, Picanyol, Pilarín, Fina Rifà, Joma, entre d’altres.
«Món Cavall Fort» es planteja amb motiu del cinquantè aniversari de la revista, però la seva vigència va més enllà d’aquest moment concret.