Charlie Wax (John Travolta), un singular agent secret nord-americà, ha de dur a terme una missió d’alt risc a París relacionada amb el terrorisme i el tràfic de cocaïna. Però en el seu camí en el seu creuarà amb un empleat de l’ambaixada nord-americana, James Reece (Jonathan Rhys Meyers), res acostumat als mètodes poc ortodox de Wax.
Frank Martin és un antic membre d’un cos de forces especials que es guanya la vida com a transportista mercenari per traslladar persones o mercaderies amb discreció i sense fer preguntes. Frank, com a favor a un amic, està fent de xofer per als Billing, una família benestant i s’encarrega de dur Jack, el fill, a l’escola. Sembla una feina senzilla, però quan segresten el nen, Frank farà mans i mànigues per rescatar-lo.
El president d’un important laboratori de biogenètica embogeix durant un consell d’administració i cau fulminat. La seva filla Sofia (María Valverde) hereta, amb tan sols divuit anys, un autèntic imperi, i farà l’impossible per descobrir la causa de l’estranya mort del seu pare.
Una misteriosa toxina a l’aigua converteix a qualsevol que estigui exposat a ella en un assassí sense escrúpols. Els residents d’una idíl·lica ciutat comencen a sucumbir a un disbauxa incontrolable de violència i l’esgarrifosa massacre acaba en una sanguinària anarquia. En un intent per controlar l’epidèmia, l’exèrcit envia una força d’elit a bloquejar els accessos a la ciutat, aïllant al cap de pocs ciutadans no infectats que queden i deixant-los a mercè dels despietats assassins que amenacen en la foscor.
Remake del film danès de Susanne Bier, “Brothers (Brødre)” (2004). Un jove consola a la dona i fill del seu germà, que està desaparegut a Afghanistan. El capità Sam Cahill (Tobey Maguire), un condecorat marine, és enviat a combatre a Afganistan. Després de mesos de recerca, el govern li declara difunt o desaparegut. Després de saber la notícia, el seu germà petit Tommy (Jake Gyllenhaal) es queda als Estats Units, cuidant de la seva cunyada Grace (Natalie Portman) i els seus nebots. Amb el temps, el germà es guanya l’afecte i l’amor d’ells fins a tal punt de substituir el seu germà com a marit i com a pare. Però un dia reben una notícia inesperada, les conseqüències de la qual sacsejaran la unitat de la família.
L’any 1934, a París, Victoria Grant, després del fracàs de la seva actuació de prova al cabaret “Chez Lui”, camina afamada pel carrer. Està a punt de prostituir-se per una mandonguilla, però finalment se’n va a fer un gran tiberi confiant no pagar gràcies a un escarabat que fica a l’amanida. Coneix Toddy, un homose*ual que li ofereix hospitalitat i que té la brillant idea de convertir Victoria en Victor, un cèlebre “travesti” polonès que triomfarà a París. King Marchan, propietari de clubs nocturns a Chicago, assisteix a l’espectacle i s’enamora de Victor. Després de descobrir que realment és una dona, tots dos decideixen anar a viure junts. Llavors Marchan passa per homose*ual, mentre que Squash, el seu guardaespatlles, encoratjat pel comportament del seu patró, manté relacions amb Toddy. Com que Marchan pateix amb la situació en què es troba, Victoria està disposada a no continuar simulant que és un “travesti”.
Malgrat que la història és més aviat escabrosa, el film no cau mai en la vulgaritat i sempre resulta divertit. A més a més, la frivolitat del tema deixa entreveure una reflexió irònica i agredolça sobre la condició femenina i sobre l’actitud de la societat respecte a l’homose*ualitat.
Blake Edwards ha conduït amb mà mestra aquesta comèdia brillant i encantadora, esplèndidament interpretada per Julie Andrews, Robert Preston, James Garner i una colla de secundaris excel·lents.
Anita ha estat treballant de taquillera en un cinema de barri durant tres dècades. Enderroquen el local per construir unes multisales i la prejubilen perquè no s’adiu amb la nova imatge de l’empresa. Anita continua anant per inèrcia al lloc del cinema, on ara estan aixecant les noves sales. Per atzar acaba lligant amb l’home que condueix l’excavadora de l’obra i això sembla que li obri una porta d’esperança per al futur.
Anys 60. Els Estats Units i la URSS s’han llançat a una frenètica carrera per conquistar l’espai. Amb aquest objectiu, el científic alemany Wilhelm von Huber treballa per la NASA a Florida, on viu amb el seu fill de 12 anys, Billy. L’últim projecte de Von Huber és enviar a l’espai un coet tripulat per un ximpanzé. El petit Billy, que somia amb ser un heroic astronauta, ajudarà en l’entrenament de l’animal. Però algú molt poderós està disposat a sabotejar la missió encara que per això hagi de cometre traïció…
Al barri de Middleton la nit ha començat de manera tranquil·la, però molt aviat les coses es compliquen. A l’autopista, Jack, que va borratxo, atropella un noi. Hi ha un atracament en una botiga i la dependenta, Buzzy, queda ferida. Al cementiri local, Frank, un pare molt protector, es disposa a carregar la responsabilitat d’un crim que no ha comès. Tres adolescents avorrits van en una furgoneta fent imprudències. Cheri, una noia atractiva i manipuladora, intenta convèncer el seu xicot perquè mati una persona. Dos adolescents acabaran morts a Middleton, víctimes d’un destí que entrellaça totes aquestes històries que, tot i no tenir una connexió aparent, convergeixen a la fatídica hora de les 11 i 14 minuts de la nit.
Benjamin i Joe són dos aventurers que ronden per Mèxic en acabar la Guerra Civil. Tots dos són hàbils fent anar la pistola, però Joe és particularment violent. S’apunten com a guàrdies d’un comboi que ha de traslladar un carregament d’or des del palau de l’emperador Maximilià fins al port de Veracruz, amb la intenció d’endur-se’n un bon pessic. Però també hi ha més gent interessada en aquest comboi: un petit exèrcit de partidaris de Juárez els ataca, però el repel·leixen de forma sagnant. El pitjor problema és quan els dos aventurers s’enfronten: Benjamin no pot suportar la crueltat que practica el seu company.
Quan Sam Krichinsky, un immigrant jueu polonès, va arribar als Estats Units, va ser rebut pels seus germans, que ja s’havien instal.lat a Baltimore. La família va fer venir després el vell pare i, l’endemà de la guerra, altres parents que havien sobreviscut als camps nazis. Sam es va casar amb Eva, també d’origen jueu, i van anar a viure a Avalon, un vell barri d’immigrants.
Un estrany virus converteix la gent en uns agressors embogits que ataquen tothom qui se’ls posa al davant. Cherry, una ballarina de striptease, i el seu exnòvio Wray lideren un espontani equip de guerrers que lluitaran per sobreviure.
Thomas Howell és un jove de 16 anys que l’últim dia de curs rep una carta anònima d’una desconeguda que li jura amor etern. Amb l’esperança de que sigui la noia dels seus somnis (Kelly Preston), decideix investigar sobre la carta, però tot es complica i provoca confusions al arribar també a altres mans.
El vicepresident dels Estats Units mor i el president elegeix la senadora Laine Hanson per cobrir el càrrec. Hanson, pel fet de ser dona, haurà de demostrar, no només a l’oposició sinó també als seus companys de partit, que és prou vàlida per assumir les responsabilitats del càrrec. El congressista Sheldon Runyon, a més, desenterrarà una informació privada de la vida passada de Hanson que posarà en perill el seu nomenament.
Coleman Silk sempre ha estat un mestre de l’engany. Quan estava a la universitat, la seva primera relació amorosa va acabar perquè tot eren secrets i mentides. Anys més tard, la seva prestigiosa carrera es va arruïnar per un seguit d’acusacions falses. Ara, Coleman viu una relació apassionada amb Faunia, una dona misteriosa, molt més jove que ell.
Maggie i Rose Feller són dues germanes que no s’assemblen en res, excepte que usen el mateix número de calçat. Maggie és una noia guapa, alegre i desenfadada que no va acabar els estudis i que va de feina en feina, però que té un gran èxit entre els homes. Rose és advocada i treballa en un bufet de prestigi. L’única alegria que Rose es permet és col·leccionar sabates. Després d’una catastròfica baralla, les dues germanes aprendran a relacionar-se gràcies a una àvia que havien donat per morta i que les ajudarà a fer les paus.
A París, l’amor està per tot arreu: als seus bars i cafès, sota la Torre Eiffel i fins i tot al Metro que corre per sota dels seus carrers. En Paris, je t’aime, veurà la ciutat d’una forma que mai abans s’hagués imaginat. És París vista pels ulls d’alguns dels directors més aclamats del món. Es va invitar a cadascun d’ells a contar una història localitzada en un dels distints barris de la ciutat. El resultat és un calidoscopi d’històries sobre l’alegria, la separació, trobades estranyes i inesperats i, sobretot, l’amor. Amb un increïble repartiment internacional que inclou a Natalie Portman, Fanny Ardant, Elijah Wood, Nick Nolte, Juliette Binoche, Willem Dafoe, Bob Hoskins, Gena Rowlands, Ben Gazzara, Gérard Depardieu, Rufus Sewell, Emily Mortimer, Maggie Gyllenhaal, Leonor Watling, Miranda Richardson, Juliette Binoche i Steve Buscemi, Paris, je t’aime mostra un París mai abans vist que revifarà el seu amor per la ciutat més romàntica del món.
Un caçador topa amb un cap d’una tribu índia que l’obliga a canviar les pells d’animals per un exesclau negre. Tots dos segueixen la pista d’una banda de caçadors de cabelleres que els havien robat les pells. El cap d’aquesta banda vol convèncer l’exesclau perquè treballi per a ell i la seva companya.
Ningú no es fixava en Frank Lucas, el xòfer d’un dels mafiosos més importants del centre de la ciutat. Però quan el cap mor, Frank decideix aprofitar l’ocasió per construir el seu propi imper. Frank obté el control del tràfic de drogues omplint els carrers d’un producte de més qualitat a més baix preu.
Any 1939. Part del món ja està en guerra. Lady Sarah Ashley (Nicole Kidman), una aristòcrata anglesa, s’ha passat la vida perseguint la perfecció superficial, però un matrimoni sense amor i sense fills li ha privat de qualsevol cosa important que no sigui el seu quadra de cavalls. Convençuda que el seu marit li és infidel, l’entestada Sarah viatja des de Londres fins al remot reducte tropical de Darwin (Austràlia) per enfrontar-se a ell. El seu refractari guia a través de l’immens i immisericorde terreny del territori septentrional és Drover (Hugh Jackman), un ramader tan tosc i bast com refinada és Sarah. La seva profunda antipatia mútua es veu minorada per la tragèdia quan Sarah, de sobte, es troba cuidant un encantador i jove orfe anomenat Nullah (Brandon Walters), un noi mestís a la deriva en una societat segregada que li tracta com un pària.-
En molts contes i en el cinema les nits de lluna plena són nits de metamorfosis hi ha llegendes que parlant de transformacions.
Així com les disfresses d’animals es el passaport a la llibertat. Les transformacions en animals ha estat un recurs del cinema.
Juan Miranda és un pagès que s’ha tornat bandit i que es dedica als robatoris amb l’ajut de tota la família. S’ajunta amb John Mallory, un irlandès acabat d’arribar a Mèxic i que, com a militant de l’IRA, té una gran experiència en explosius. John manté les seves conviccions ideològiques i per això accepta l’encàrrec dels revolucionaris mexicans de volar la porta d’una presó per alliberar els presos polítics. A Juan li fa creure que han d’assaltar un banc. D’aquesta manera, Juan es veu convertit en heroi revolucionari i ha de patir la persecució de les tropes governamentals dirigides pel brutal coronel Gutiérrez.
Quan Harry Houdini (Guy Pearce), el famós mag escapista, arriba a Edimburg en la seva gira mundial, ofereix una gran recompensa a la persona capaç de contactar amb la seva mare recentment difunta. Mary (Catherine Zeta-Jones), una atractiva i misteriosa mèdium, parapsicòloga escocesa, accepta el desafiament atreta pels diners. Houdini farà tot el que es pugui per desemmascarar la misteriosa dona, però no podrà evitar sentir-se cada vegada més atret per ella…
El doctor Baum és el director del manicomi on està tancat el doctor Mabause que, a la seva cel·la, omple sense repòs fulls de paper amb plans criminals per precipitar la humanitat a un abisme de terror. El doctor Baum, que està sota la influència hipnòtica del doctor Mabuse, posa en pràctica aquells preparatius. Encara que Mabuse mor, no acaba aquest malson al·lucinant, ja que el doctor Baum, posseït pel malèfic doctor, prossegueix amb el projecte d’instaurar el regne del crim.
Durant una travessia oceànica, el transatlàntic S.S. Posidó s’enfonsa. A més del naufragi, les onades i la lluita per la supervivència, un grup de persones haurà d’enfrontar-se a una banda que pretén apoderar-se d’un valuós carregament que portava el vaixell.
Lester Burnham, un home de mtijana edat, es troba en plena crisi: està cansat de la feina i avorrit i decebut del seu matrimoni. Però Lester desperta a la vida quan coneix una amiga de la seva filla, una adolescent molt bonica a qui mirarà d’impressionar.
Stevens, un perfecte majordorm, viatja per Anglaterra el 1958. Ara treballa per al nou propietari americà de Darlington Hall. Vint anys abans, aquesta mansió va viure la seva esplendor i Stevens va sacrificar la seva vida al servei del seu senyor, un aristòcrata britànic que es tractava amb les més altes instàncies polítiques en un moment crucial per al futur d’Europa. Stevens va assistir als moments més intensos de la seva vida professional mentre la seva rutinària vida personal patia un inesperat canvi amb l’arribada de la nova majordoma, la senyoreta Kenton.
Tom Hardy és un antic ranger de l’exèrcit dels Estats Units que ara és agent de la DEA. Un oficial de les Forces Especials de l’exèrcit i alguns dels seus soldats han desaparegut misteriosament enmig d’un huracà mentre feien unes maniobres rutinàries. Apareixen només dos supervivents, però no volen col·laborar amb la capità Julia Osborne de la policia militar. El coronel Bill Styles, comandant de la base dels desapareguts, li demanarà ajuda al seu antic amic Tom Hardy.
George Lucas, és un director, productor i guionista estatunidenc creador del reeixit fenomen fílmic de La Guerra de les Galàxies (Star Wars) i posteriorment d’Indiana Jones, com a productor. Va dirigir la seva primera obra cinematogràfica, THX 1138 (1970)
El 1977 Lucas va escriure i va dirigir La Guerra de les Galàxies (episodi IV: una nova esperança), una pel·lícula que va trencar tots els records de taquilla i va guanyar set Oscar de l’Acadèmia.
Va iniciar la història de L’Imperi Contraataca (episodi V) i El retorn del Jedi (episodi VI), de les quals també va ser el productor executiu.
Al 1999 segueix la saga amb L’amenaça fantasma, el 2002 amb L’atac dels clons i finalment el 2005 amb Star Wars Episodi III: La venjança dels Sith.
En 1980 va escriure i va produir A la recerca de L’arca perduda dirigida per l’Steven Spielberg amb la qual va obtenir 5 Oscars. També va ser coproductor i creador de la història d’Indiana Jones i el temple maleït. Ha estat productor de Willow (1988), Parc Juràssic (1993), Parc Juràssic 3 (2000)
Basada en un relat de Stephen King, explica la història d’un novel.lista de terror (John Cusack) que només creu en allò que veuen els seus ulls. Després de dedicar-se a desacreditar fenòmens paranormals ocorreguts en suposades cases fantasmes, ell no té cap prova de l’existència de vida més enllà de la mort. No obstant això, tot canviarà quan entri a l’habitació 1408 de l’Hotel Dolphin …