En Paul enxampa la Cathy i en Lenny al llit. L’Adam se’l troba més tard a una festa i com que el veu borratxo, decideix conduir ell el cotxe per tornar a casa. Pel camí tenen un accident i quan són a l’hospital, en Paul demana el divorci a la Cathy. Mentrestant en Sean organitza una cita per a la Marlene.
L’Andrea està ressentida amb la Cathy per haver-se embolicat amb en Lenny. La Rebecca i la Cathy no acaben de fer les paus. Més tard, la Cathy descobreix la veritat sobre la situació de l’Andrea i prova d’acostar-se-li des d’una vessant més espiritual, seguint els consells de la Marlene. Finalment, en Paul confessa a la seva dona que ha tingut relacions sexuals amb la Tina i ella li anuncia que té càncer.
La Rebecca talla amb en Sean. Ella, la Marlene i la Cathy van a dinar juntes a un club de senyores. Allà, la Cathy descobreix que la Marlene té alzheimer i un incident li fa plantejar fer un tractament amb verí d’abelles com a cura alternativa contra el càncer. En Paul se sent culpable de no haver ajudat abans la seva dona i vol recuperar el temps perdut.
El doctor Todd acompanya la Cathy a buscar un tractament amb verí d’abelles, però després s’adona que no és un mètode gens seriós. La Cathy també ho veu, però està contenta d’haver provat una via nova i de conèixer una mica millor el seu metge. Mentre l’Adam ajuda la Marlene a fer les feines de casa, a ella li agafa una crisi i la tarda acaba dramàticamen
A la vetlla de la Marlene, la Cathy decideix seguir un assaig clínic com a tractament contra el càncer, conscient que té riscos i molts efectes secundaris. L’herència de la Marlene porta cua entre la família Jamison i les filles de la difunta. La Rebecca diu al Sean que espera un fill seu. L’Adam descobreix la clau del magatzem dels regals que li ha preparat la Cathy.
En Peter Parker porta una vida molt ocupada, omplint el seu temps entre l’institut amb la Gwen, la persona que estima, i el seu paper com Spider-man. Les coses es compliquen en aparèixer un nou malvat, l’Electro, que fa que li sigui molt difícil protegir la seva estimada.
Al final de la Segona Guerra Mundial, davant de la imminent alliberació de París, el coronel alemany Von Waldheim pretén dur les obres més emblemàtiques de la pintura impressionista a territori alemany. La directora del museu que les custodia proposa a Labiche, encarregat de la companyia de ferrocarrils, una acció de sabotatge per impedir l’espoli. Però, tot i que Labiche es nega a sacrificar vides pel que considera únicament com uns quadres, un incident el farà canviar de parer.
Un magnat del cinema mor en una gran mansió de Londres. Descobreixen que tota la seva herència va a parar a un fill desconegut: René Marechal. El consell no té cap interès a trobar-ho però, obligat per la llei, haurà de posar un anunci de recerca al diari. Fer-se amb els diners de l’herència serà, a partir d’aquest moment, l’objectiu de diversos personatges moguts per la cobdícia, que parteixen rumb a Tahití a la recerca de René.
Un reportatge que mostra la tasca d’unes dones que romanen ocultes a Gaza: les ”dones de Hamas”, les més poderoses del territori palestí.
L’apoderament de Gaza per part de Hamas la va convertir en una de les organitzacions més controvertides en el món actual. Mentre que els membres més destacats del grup són homes, la major part del seu treball de camp és dut a terme per quadrilles de dones simpatitzants. Aquestes ”dones de Hamas” són les dones més poderoses dels territoris palestins. Algunes són les líders del moviment, ja sigui com a representants electes al Parlament palestí o com a ministres en el govern de Hamas. D’altres són reconegudes per les seves activitats d’assistència social en favor dels nens i especialment de les dones, i també perquè són les mares de terroristes suïcides.
La documentalista Suha Arraf ha obtingut un accés sense precedents a tres dones que són membres actives de l’organització a Gaza. D’aquesta manera, Arraf aporta llum a la feina d’aquelles dones, que viuen la seva vida a l’ombra.
Nou Mèxic, 1878. En John Chisum és un home dur i emprenedor que, partint del no res, arriba a ser propietari d’un vastíssim ranxo ramader a Lincoln. L’anomenen el «Rey del Pecos» perquè les aigües d’aquest riu passen per les seves terres, tot i que ell permet que les utilitzin tots els grangers del comtat. Com un dels fundadors de la ciutat de Lincoln, en Chisum es preocupa cada vegada més al veure com el també terratinent Lawrence Murphy es fa l’amo de les botigues, o del banc local utilitzant mètodes qüestionables. En Chisum i el seu amic, l’honest ranxer Henry Tunstall intentaran apel·lar a la llei, però en Murphy també ha corromput el xèrif local. L’enfrontament es converteix en inevitable i en Billy Bonney, un dels empleats d’en Tunstall, serà el primer en veure’s involucrat.
Tres dones joves que comparteixen pis decideix fer una aposta: qui serà la primera que trobi un home que els pregunti el seu nom? A partir d’aquí esclata una guerra de sexes amb un final feliç.
Aquest reportatge és el primer que parla de la formació del nou exèrcit afganès, però també és una història sobre la profunditat i els límits d’una amistat improbable en temps de guerra.
El general Fazaludin Sayar és un veterà que lluita per l’Afganistan des dels tretze anys. Porta trenta anys de guerra marcats a la cara. Desconfia dels estrangers però, per damunt de tot, vol la pau. Està decidit a formar un exèrcit junt amb els militars estrangers o malgrat ells.
El coronel Shute, un Guàrdia Nacional veterà però sense experiència al camp de batalla, sembla que no ho ha de tenir gaire ben parat com a mentor del general Sayar, però l’afganès, a diferència de molts altres, està disposat a escoltar.
A més, de mica en mica, Sayar comença a parlar del seu passat, que està estretament lligat amb els vaivens de trenta anys d’història del seu país, i cada vegada s’entén més amb Shute. Tots dos es posen a treballar per crear un exèrcit a partir d’uns reclutes sense formació i gairebé analfabets del tot. Al seu voltant, la situació empitjora i els superiors passen l’encàrrec de formar els afganesos a l’exèrcit italià. Sayar està cada cop més decebut. Shute se n’ha d’anar, però jura que tornarà. Abans que pugui fer-ho, Sayar mor. Ara Shute té molts dubtes sobre la seva missió, però no dubta gens de l’amistat que l’unia amb Sayar.
Aquesta és la història de la batalla que va tenir lloc entre el bé i el mal. Les forces fosques de Mordred es van enfrontar contra la mítica bruixeria de Merlí. Mordred i la seva mare Morgana han estat empresonats al submón durant els últims 1.500 anys, mentre que els poders màgics de Merlí els van mantenir a ratlla. En el present, una científica descobreix accidentalment la porta d’entrada a l’altre món i per culpa d’aquest descobriment està a punt de llançar a Mordred al món del segle XX. Arthur desperta del seu somni i, juntament amb Merlí, tracta de trobar una manera d’aturar a Mordred, i intentar que torni a la realitat alternativa de la que no hauria d’haver sortit mai.
El doctor Rick Marshall és un científic a qui un vòrtex espai-temporal llança cap a un passat molt llunyà. Rick haurà de sobreviure en un món ple de dinosaures i altres criatures fantàstiques.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), un grup de presoners britànics són obligats pels japonesos a construir un pont. Els oficials, capitanejats pel seu flegmàtic coronel, s’oposaran a tot tipus d’ordre que violi la convenció de Ginebra sobre els drets i les condicions de la vida dels presoners de guerra.
La Marxa del Coronel Bogey, una melodia militar britànica que a la pel·lícula xiulaven els soldats del coronel Nicholson, s’ha convertit també en un dels clàssics de la música del cinema.
Durant una travessia amb vaixell per aigües africanes, un tosc fogoner s’enamora d’una refinada passatgera, que s’aprofitarà de la seva passió per lliurar-se de les proposicions dels seus companys de viatge.
Tobey Marshall és un pilot de carreres clandestines que posseeix el seu propi garatge per modificar els cotxes i fer-los més ràpids. És enviat a la presó quan el seu millor amic és assassinat en una d’aquestes competicions, i buscarà venjar-se quan quedi en llibertat.
«Raval, Raval…» és una història de ficció en clau documental sobre la vida quotidiana al barri del Raval, a Barcelona. El punt de partida argumental són les petites històries dels seus habitants. Aquests fragments de realitat constitueixen una mirada sense prejudicis i original sobre el dia a dia en el cor de Barcelona.
Alexandre Taillard de Worms és el ministre d’Afers exteriors de França. Interpel·la als poderosos, i invoca als esperits més magnànims perquè torni la pau, calmant als que volen prémer el gallet i cuidant la seva aura de futur Premi Nobel de la pau còsmica. Alexandre Taillard de Worms és una ment poderosa que es recolza en la santíssima trinitat dels conceptes diplomàtics: legitimitat, unitat, eficàcia. Ataca als nord-americans neoconservadors, als russos corruptes i als xinesos cobdiciosos. El Ministeri d’Afers exteriors contracta al jove Arthur Vlaminck com a encarregat del «llenguatge». En altres paraules, redactarà els discursos del ministre. Però a l’Arthur li queda aprendre a fer-se amb la susceptibilitat i l’entorn de la presidència, obrir-se camí entre el director del Gabinet i els consellers, en un entorn on regna l’estrès, l’ambició i els cops baixos.
En l’últim any de la II Guerra Mundial, les grans ciutats es troben sota constants bombardejos i la fam. Una mare desesperada porta als seus fills bessons al camp, a casa d’una àvia cruel i alcohòlica. Els dos germans, que havien tingut una vida fàcil, han d’aprendre a viure solos en un entorn rural desconegut. S’adonen que només podran sobreviure en l’absurd i inhumà món dels adults si aprenen a no tenir sentiments. Solament si aprenen a alliberar-se de la gana i del dolor aconseguiran enfrontar-se a la dura vida que els espera. Enforteixen el seu esperit llegint la Bíblia i aprenent idiomes. Cada dia endureixen el seu cos i la seva ment. S’insensibilitzen davant els insults i aprenen a ignorar les emocions i l’amor. Els bessons apunten tot el que veuen durant la guerra en un quadern al que anomenen «El gran quadern».
Paul, un estudiant de música atractiu i amb talent, treballa com a girador de pàgines en un dels concerts del famós pianista mundial, Kennington, a San Francisco. Paul no és només aplicat, sinó també extraordinàriament atractiu, un fet del que s’adona Kennington i el seu agent Mansourian, dos homes en el punt més alt de les seves carreres. Kennington i Paul es troben de nou a Barcelona on el noi està de vacances amb la seva mare, Pamela, que intenta superar l’abandonament del seu marit. Paul i Kennington s’enamoren però això té implicacions diferents per a cadascun d’ells. Kennington fuig cap a casa escapant del compromís.
Pamela, mentrestant, comença a guanyar autoconfiança però Paul ja no és un nen. De retorn als Estats Units, Paul aprèn que la seva carrera musical no progressarà com ell vol: simplement no té prou talent. Paul i Pamela aprendran a construir una relació més profunda.
En Bob i la Ruth són una jove parella de fugitius en els anys 70. Enamorats, despreocupats i feliços, sobreviuen gràcies als delictes que cometen, aliens als perills de viure al marge de la llei. Un dia, la Ruth mata accidentalment a un dels policies que els estan perseguint. En Bob assumeix la culpa i és arrestat. Quatre anys després, incapaç de suportar per més temps la separació de la seva dona i de la seva filla, a la que no ha arribat a conèixer, Bob s’escapa de la presó amb un únic objectiu: recuperar-les.
Es tracta de la segona part de la pel·lícula «Miss agent especial». Després d’una missió, infiltrada en un concurs de bellesa, l’agent de l’FBI Gracie Hart no està contenta amb la nova feina que li han encarregat: ser «el rostre» de l’FBI i atendre la premsa, en lloc de les missions secretes que són les que realment li agraden. Gracie ha de viatjar per tots els Estats Units acompanyada per l’agent Sam Fuller, que és la seva guardaespatlles, fent rodes de premsa i llargues sessions fotogràfiques. Però segresten Miss Estats Units i Gracie de seguida es posarà en acció per salvar-la.
Dan Kehoe, un aventurer sense escrúpols, s’assabenta que la banda dels germans McDade ha estat eliminada i decideix posar en pràctica un pla per quedar-se l’or que els bandits tenien amagat al seu ranxo. Al ranxo, a més de la senyora McDade, hi viuen les quatre viudes, que queden fascinades per un home tan atractiu com en Dan. Dan aconsegueix que la senyora McDade li confessi on és l’or, i després fuig del ranxo acompanyat de Sabina, una de les quatre viudes.
Scarlett O’Hara viu a Tara, una de les grans mansions del sud dels Estats Units. Està enamorada d’Ashley Wilkes que, al mateix temps, està enamorat de la seva cosina Melanie Hamilton. Està a punt de començar la Guerra de Secessió i els joves del sud es mostren entusiasmats per entrar en combat.
No és així, però, per en Rhett Butler, un home cabal i faldiller, que ha passat un quants anys al nord. A Butler li agrada l’Scarlett, però ella segueix enamorada d’Ashley, encara que aquest es casi amb la Melanie. Despitada, l’Scarlett accepta l’oferta de matrimoni d’en Charles, el germà de la Melanie.
Després de la mort del cap del sindicat del crim més poderós del país, es desencadena una despietada guerra pel seu successor, on els assassinats i les venjances presenten un món violent i descarnat. Enmig de tot això es troba un detectiu de policia infiltrat en l’organització, que haurà d’aguditzar el seu instint si vol sobreviure al caos que s’ha imposat.
Mentre els senyors del carrer lluiten per prendre el control de la ciutat, dos amics perden el més important que una vegada van tenir: el seu amor i respecte mutu. Els diners i el poder els encega mentre malden desesperadament per trobar la pau. Tindran dues sortides, però hauran de preguntar-se si el camí triat els portarà a la redempció.
Adaptació cinematogràfica de l’anime homònim creat per Leiji Matsumoto. L’acció se situa l’any 2199, cinc anys després de l’aparició d’uns misteriosos alienígenes que van atacar la Terra amb meteorits gegants. El planeta ha patit radiació i ningú ja no hi pot viure. La raça humana està a punt de l’extinció, però arriba un enigmàtic missatge d’Iscandar, un planeta molt llunyà, oferint ajuda als humans.
En Bill Marks és un oficial de seguretat que durant un vol transatlàntic de Nova York a Londres rep una sèrie de missatges de text anònims exigint que faci que l’aerolínia transfereixi 150 milions de dòlars a un compte estranger. Fins que no aconsegueixi els diners, mataran a un passatger cada 20 minuts. Amb només un parell de persones en les quals pot confiar, Marks ha de fer servir tots els recursos apresos durant seu entrenament per descobrir a l’assassí que viatja a bord de l’avió.
El cavaller Rovellat, un covard empedreït, fuig al seu castell i busca l’ajuda de la valenta donzella Bo perquè vagi a la recerca del drac, que ha calat foc a la carpa del circ. La Bo va a buscar el drac, aconsegueix vèncer-lo i el sanciona amb un any de dures tasques diàries.