Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Teresa Forcades, metge, monja benedictina del monestir de Sant Benet i doctora en teologia. El rigor científic amb què aborda qualsevol matèria va acompanyat d’una valentia inusual en l’exposició de les seves idees. En aquesta ocasió ens parla de les greus conseqüències socials i polítiques que la crisi econòmica està imposant a països sencers. Segons Forcades, en els últims quaranta anys s’han incrementat d’una forma no coneguda mai abans en la història les diferències entre rics i pobres del planeta i ens diu que la societat ha d’enfortir la consciència crítica i fer pressió perquè un govern que menteixi no pugui continuar governant.
Urquhart s’assabenta que no es compta amb ell com a Ministre, i decideix venjar-se. Per això utilitza una periodista jove i ambiciosa, Mattie Storin, i li filtra rumors de dissensions en el partit.
En Francis Urquhart continua la seva campanya oculta per forçar la dimissió del Primer Ministre, Henry Collingridge. Després de filtrar als diaris el lloc on passa les vacances el germà d’en Collingridge, ara és el moment d’assegurar-se que la periodista Matty Storin utilitzi els resultats d’una enquesta interna del partit mostrant que han caigut 30 punts per darrere del Laborista.
El president del Govern dimiteix i s’engega la cursa per trobar un substitut. El Ministre de Medi ambient, Michael Samuels, i el canceller, Patrick Woolton, són els principals candidats en aparença, encara que el diari Chronicle surt públicament en suport de Urquhart. Amb l’aprovació de la seva dona, Urquhart sedueix la periodista Mattie Storin, però sense saber que la noia grava la conversa. Després ella visita en Charles Collingridge al centre de rehabilitació, i comença a dubtar que sigui l’autènic enginyer de l’escàndol.
Francis Urquhart anuncia la seva intenció de buscar el lideratge del Partit Conservador i convertir-se en Primer Ministre. És sis dies fins a la primera volta i parcel · les Urquhart en contra dels seus rivals. Un per un, els candidats menors queden en el camí – el ministre de Salut, que té un accident, un diputat que va tenir una trobada en un tren amb un jove. Ell acaba segon en la primera votació i té una altra setmana per fer front als seus principals rivals, Patrick Michael Woolton i Samuels. Woolton es va ensopegar per la gravació d’ell al llit en la conferència del partit i llança el seu suport …
Justin Cobb és un noi que als seus 17 anys encara es xucla el dit. Conscient que aquest hàbit està trastornant la seva vida i la dels que l’envolten, especialment la dels seus pares, intenta posar-li remei a través de la hipnosis. Però, encara que està totalment convençut que la teràpia que li proposa la seva ortodoncista Perry Lyman pot ser la solució als seus sofriments, resulta que els problemes no han fet més que començar.
Una nau espacial enorme arriba a Johannesburg. Als alienígenes que van a la nau els tanquen en uns camps de concentració en qualitat de refugiats. Vint anys enrere, els primers extraterrestres van contactar amb el planeta Terra, però les expectatives dels humans d’un atac hostil o bé de trobar-se amb una societat molt avançada tecnològicament van quedar frustrades. La realitat dels alienígenes és ben diferent.
El terror s’ha apoderat de tot el planeta quan tots els nens del món s’han quedat paralitzats. Tots els governs de la Terra han rebut el mateix missatge: “Avís: ja venim.” El capità Jack Harkness cada cop es veu més acorralat a mesura que els esdeveniments oblidats de l’any 1965 posen de manifest una veritat esgarrifosa.
La brutal reacció del govern obliga l’organització Torchwood a continuar actuant d’incògnit. Arran de la persecució de la majoria de membres de l’equip, l’única capaç de salvar Torchwood és la Lois, que queda indefensa quan els seus superiors fan plans per al misteriós Pis 13.
El món sencer dirigeix la mirada cap a la Gran Bretanya quan els 4-5-6 anuncien que “ja són aquí”. Mentre una columna de foc envaeix la ciutat de Londres, els membres de l’organització Torchwood es veuen obligats a defensar les seves famílies. Però pot ser que els records d’en Clem acabin destruint-ho tot?
Per fi l’organització Torchwood coneix la veritat dels esdeveniments de l’any 1965. El món sencer es pregunta què amaga exactament el Regne Unit, i després que l’ambaixador dels 4-5-6 talli les relacions amb tots els seus aliats del passat i reveli les seves veritables intencions, tot queda en mans d’en John Frobisher.
Si el planeta Terra no entrega el 10 per cent dels seus nens, els 4-5-6 eliminaran tota la raça humana. Torchwood ha quedat indefens i la Gwen Cooper s’ha quedat sola davant del perill. La violència i l’anarquia s’han apoderat del planeta Terra en una batalla final que acabarà decidint el futur de l’espècie humana.
L’estiu del 1956, Colin Clark, de 23 anys, deixa Oxford per fer carrera al cinema treballant com a assistent al set de rodatge de El príncep i la corista, la pel·lícula que van interpretar Laurence Olivier i Marilyn Monroe.
Un jove advocat arriba a un petit poble britànic per atendre les últimes voluntats d’un client. Treballant en la casa del difunt, aïllada i sinistra, es troba amb una misteriosa dona vestida de negre
El senyor Lazarescu, de 63 anys, viu amb tres gats en el seu pis. La seva dona va morir ja fa 8 anys i la seva filla se’n va anar a viure al Canadà. Una nit, l’home es troba malament i decideix trucar a una ambulància. Finalment, el metge el duu a l’hospital, però, per diverses raons, el van traslladant d’hospital en hospital mentre la seva salut es deteriora per moments.
Amb unes fotografies astronòmiques que no s’havien vist mai, uns efectes especials extraordinaris i una banda sonora original a càrrec de Mark Knopfler i Guy Fletcher, de Dire Straits, aquest documental ens parla de la passió de Timothy Ferris per l’observació de les estrelles i ens mostra la feina tan extraordinària que fan els astrònoms aficionats. Des de nens que aprenen el nom de les constel·lacions fins a adults que descobreixen planetes i exploren estrelles, veurem com les innovacions tecnològiques han permès que aquests observadors del cel examinin la immensitat del cosmos d’una manera que fins fa poc semblava inimaginable.
Waldo Badmington un flegmàtic anglès nouvingut a l’Oest per heretar les propietats d’un avantpassat seu, «les seves noves terres ancestrals», diu, és el que s’anomena un «peu-tendre» en el llenguatge de l’Oest. Lucky Luke el defensa de les ambicions d’un terratinent proper.
Oggie Svenson, un antic presoner de la penitenciaria on es trobava en Ran tan plan, li llega tota la seva fortuna. Així el gos deixa la presó per anar a viure al seu hotel particular a Virginia City, sota la protecció d’en Lucky Luke. Però el testament especifica que en cas de la mort del gos, tota l’herència aniria a parar a en Joe Dalton. Quan s’assabenten de la clàusula, els Dalton es fuguen…
Lucky Luke és el responsable de portar quatre científics a través dels turons negres, per explorar les possibilitats de colonització. Però el Senador Stormwind, que es va oposar al projecte, vol posar pals a les rodes…
Degut a una proposta de llei creada per el senador Jonàs O’Joyce, els Dalton estaran en llibertat sota la supervisió d’en Luke.
Els delinqüents han de passar un mes de prova, en un poble sense delinquir ni fer la mes mínima infracció. Si no tornaran a la presó sense judici.
Lucky Luke és responsable de portar la pau entre el coronel de cavalleria O’Nollan i la Tribu Apache patrónimo. Per desgràcia, va acabar passant un traïdor a banda i banda.
Arthur i Adolph Caille, dos germans inventors han desenvolupat una màquina escurabutxaques. A petició del seu amic, el senador Pinball, Lucky Luke l’ajudarà a fer la seva introducció a tot l’oest. Visiten diverses ciutats i viuen un seguit d’aventures que els portarà a enfrontar-se a dos enemics que tenen les característiques de Louis de Funes i Patrick Prejean.
Horace Greeley és un jove periodista rarament íntegre. Va fundar un diari que va anomenar «The Daily Star». Aviat s’adonarà que la veritat no és del grat de tots. Coneix en Lucky Luke que l’ajuda a establir-se a Dead End City, on no es necessita molt de temps per fer amics i enemics.
Jesse James, és un bandit, que se les dóna de ser el nou Robin Hood: Roba als rics per donar-ho als pobres. Però ell mateix es considera pobre, i per tant s’ho queda tot amb el seu germà i el seu cosí. Lucky Luke mir de detenir-lo, però els habitants de la ciutat els temen i no volen molestar-los.
Lucky Luke rep l’encàrrec de trobar un cavall desaparegut, que es creu ha estat robat per en Tea Spoon, contra el que es cursa una ordre de recerca i s’ofereix una recompensa de 100.000 dòlars. El caçador de recompenses Elliot Belt (que s’assembla sospitosament a l’actor de westerns Lee Van Cleef) està interessat en l’oferta …
Yuri Gagarin feia broma tot dient: “Mai no sabré si vaig ser el primer ésser humà a l’espai o bé el darrer gos”. Els gossos Dezik i Gypsy van ser els primers que van viatjar a l’espai i ho van fer en un coet llançat amb èxit l’any 1951. “El més solitari i infeliç dels gossos” va ser la Layka, que va ser enviada a l’espai l’any 1957 a bord d’una nau Vostok, que en aquells temps no disposava de mecanismes de retorn ni de protecció solar. Només tenia bitllet d’anada. Però els gossos més famosos van ser Belka i Strelka, que van anar i tornar de l’espai sense patir cap incidència i que van aterrar en una àrea prèviament planificada el 19 d’agost del 1960. Micos, gats, tortugues, rates, ocells i peixos van seguir els passos d’aquests gossos pioners de l’espai. Un zoo complet va ser enviat a l’espai ara fa més de 50 anys.
Dues dècades després del col·lapse de la Unió Soviètica, fem una mirada lacònica, irònica, de la nova font d’ingressos que encara fan possible les missions espacials russes: la dels multimilionaris que decideixen sortir a l’espai exterior a la recerca d’aventura i d’inspiració filosòfica.
El fotògraf noruec de l’agència Magnum Jonas Bendiksen ens introdueix a la rara poesia que amaguen, al cosmòdrom de Baikour, les restes del que va ser la poderosa i secreta indústria espacial soviètica. Fins a 100.000 persones van viure al voltant d’unes instal·lacions que van conèixer la seva època daurada durant la guerra freda.
N’hi ha 7 en tot el planeta. Només 7 persones que hagin pagat entre 20 i 40 milions de dòlars per viatjar a l’espai. El primer vol aeroespacial comercial va ser un escàndol. La NASA no va permetre que hi viatgés cap turista. Però l’agència espacial russa buscava finançament de manera desesperada i després que tant els americans com els europeus acceptessin la idea, Dennis Tito es va convertir en el primer no-professional que va viatjar a l’espai. Talgat Musabayev i Yury Baturin, els membres de la tripulació, així com el mateix Dennis Tito, parlen sobre aquell vol i sobre l’accident a l’espai que gairebé va matar en Dennis. Malgrat la creença popular, els turistes de l’espai són en realitat astronautes exploradors que duen a terme els seus propis programes d’investigació. Tots 7 van somiar fer aquest viatge tota la seva vida. Guy Laliberté, el creador del Cirque du Soleil, ens parla de la passió que el va fer posar-se en òrbita al voltant de la Terra. De cara al 2012, un cert nombre d’agències estan organitzant vols suborbitals que poden esdevenir un nou concepte de “turisme espacial guiat”, encetant una nova era espacial.
Amb unes fotografies astronòmiques que no s’havien vist mai, uns efectes especials extraordinaris i una banda sonora original a càrrec de Mark Knopfler i Guy Fletcher, de Dire Straits, aquest documental ens parla de la passió de Timothy Ferris per l’observació de les estrelles i ens mostra la feina tan extraordinària que fan els astrònoms aficionats. Des de nens que aprenen el nom de les constel·lacions fins a adults que descobreixen planetes i exploren estrelles, veurem com les innovacions tecnològiques han permès que aquests observadors del cel examinin la immensitat del cosmos d’una manera que fins fa poc semblava inimaginable.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
