Quan el detectiu Murdoch investiga una sèrie de morts relacionades amb una exposició d’antiguitats egípcies, l’agent Crabtree està convençut que la culpa és de la maledicció d’una mòmia
Mentre investiga una explosió, el detectiu Murdoch s’infiltra en un grup anarquista liderat per una organitzadora laboral americana, Emma Goldman.
Quan Elvira Cummings, una jove cantant d’òpera, és enverinada durant un assaig de La Bohème, el detectiu Murdoch sospita que la víctima prevista era Madame Rosa Hamilton, la diva que va marxar de l’escenari traient foc pels queixals moments abans que el seu protegit es desplomés.
El detectiu Murdoch sospita que l’ambiciós inventor d’un vehicle elèctric va assassinar un col·laborador que interferia en el seu pla de competir amb Henry Ford.
Stroll on the Wild Side part 1
Quan el detectiu Murdoch investiga el segrest de Lucille Messing, una bibliotecària tímida i practicant, es queda desconcertat en descobrir que la seva amiga Anna Fulford treballa a la biblioteca sota un nom fals. Murdoch tem seriosament per la seguretat de la seva amiga des que La Mà Negra, una màfia responsable d’assassinar el promès de la noia, ha posat preu al seu cap.
Stroll on the Wild Side part 2
Mentre investiga l’assassinat d’una bibliotecària tímida amb una vida secreta, Murdoch troba una altra dona jove que també actua de manera seductora.
Murdoch coneix l’inventor Alexander Graham Bell quan un rival mata un altre inventor.
Un joc de cartes amb apostes elevades en què participa el Dr. Grace acaba amb la mort d’un jugador durant la partida. Murdoch es queda commocionat en descobrir que el vertader cost de les seves apostes és la possibilitat de morir.
Després que una noia hagi estat segrestada del seu llit, Murdoch es queda commocionat en descobrir que algú ha deixat allà una nina que parla amb un missatge enregistrat per a ell.
Una discussió després d’un entrenament d’hoquei provoca que el capità de l’equip d’hoquei de Toronto Archie Simpson quedi fora de combat per culpa d’Eddie Driscoll, un jugador nou, ampul·lós i popular. Tot i que recobra la consciència, més tard és trobat mort al vestidor.
Quan s’acosta la vigília de Cap d’Any i el segle XX, el detectiu Murdoch sospita de Gideon Turner, que afirma que sap els crims que es cometran properament però no vol dir com o per què. Quan Turner s’escapa de la custòdia policial i frustra un intent d’assassinat, Murdoch, l’inspector Brackenreid i l’agent Crabtree exigeixen saber com ha obtingut la informació. Ell explica tranquil·lament que va veure succeir els fets quan va viatjar al futur.
Correspon a la música elevar-nos l’esperit que guardem entre les cames? Considereu que potser més val sord que mal acompanyat. Som lliures d’excitar-nos o ens excita una convenció? I si no, qui ens va obligar un dia a tenir aquests gustos?
Ethan Edwards i el seu germà deixen el ranxo familiar per ajudar a trobar uns indis de qui se sospita que han robat bestiar. S’adonen massa tard que han estat víctimes d’un engany per allunyar-los del ranxo i, quan hi tornen, descobreixen que els comanxes han mort els seus familiars, tret de la Lucy i la Debbie. A partir d’aquí començarà un viatge de recerca per trobar-les que portarà als protagonistes a les arrels dels Estats Units com a nació, qüestionant temes com la família, el racisme i la violència com a forma de resoldre conflictes.
Quan el reporter Dan Geraldo buscant una primícia arriba a Palombia, no hi ha dubte que farà els descobriments més sorprenents … Amb Pablito, guia local ple de recursos, anirà de sorpresa en sorpresa durant una aventura emocionant i sobretot descobriran si existeix realment l’animal mític i entremaliat: el Marsupilami
La pel·lícula «Kon-Tiki» ens situa en el 1947, quan el món es va sorprendre per l’entusiasme del jove antropòleg i aventurer noruec Thor Heyerdahl, que va emprendre una expedició sorprenent i perillosa: un viatge de 8.000 quilòmetres a través de l’oceà Pacífic a bord de la balsa Kon-Tiki.
L’Sven li diu a la Lolle que l’estima. I la Lolle té un xuclet enorme al coll que dóna fe de la nit que han passat junts. La Lolle està feta un embolic. Ja havia decidit buscar pis amb l’Alex. I ara, què? En aquesta situació, la Lolle segueix l’estratègia de mantenir la sang freda. Però com pot mantenir la sang freda si l’Alex li ensenya un pis fabulós que ja té un cavallet i una taula de dibuix? Com pot mantenir la sang freda si l’Sven tot d’una se li fica a la dutxa, i li fa un petó?
La Lolle ha passat de la ratlla, i no és d’estranyar que l’Alex s’hagi afartat de les seves bestieses. Primer troba un pis fantàstic on podrien anar a viure junts, llavors la Lolle li diu que s’han fet un petó amb l’Sven, i la discussió no s’atura perquè al final li confessa que hi ha dormit i tot. A resultes de la confessió, l’Alex abandona qualsevol idea d’anar-se’n a viure amb ella. La Lolle té molta por de perdre’l.
La Lolle diu a l’Sven i l’Alex que no pensa quedar amb cap dels dos fins que no hagi pres una decisió. Tots dos hi estan d’acord. Però la Lolle els enyora tant a tots dos que, al final, la situació se li fa insuportable. La Sarah li aconsella que es quedi els dos. I la Lolle decideix que confiarà en les trobades “fortuïtes”. La Lolle no triga gaire a acabar al llit amb l’Sven, i de cop apareix l’Alex. La situació demana mesures dràstiques. A la Lolle se li acut la idea de marxar tots tres de Berlín i anar d’acampada durant el cap de setmana. Els hi promet que així esbrinarà a quin dels dos vol. Hauria estat una idea fantàstica, si el cotxe no s’hagués espatllat, si els dos nois no s’haguessin aliat contra ella i si la Lolle no hagués decidit anar-se’n tota sola. I, és clar, si no hagués estat pel foc d’artilleria de bon matí, que no fa gens de gràcia. Però les coses són com són, el cotxe s’espatlla i la Lolle, tota sola, planta la tenda al mig d’una zona d’entrenament militar.
El cap de setmana que havia començat amb l’avaria del cotxe i la pluja d’artilleria va seguint el seu curs. Es banyen en un llac, gaudeixen de la calidesa d’una nit d’estiu, prenen cava… la Lolle es fa petons amb l’Sven, després, amb l’Alex… I els dos nois fan servir de cop el fre d’emergència. L’Sven i l’Alex arriben al pacte que s’han acabat els petons i el sexe. La Lolle pot respirar tranquil·la durant la treva.
La Lolle es troba a l’edat del gel: l’Sven ni li dirigeix la paraula, i l’Alex no li agafa el telèfon. No paren de dir-li que no en el mercat laboral, i s’està quedant sense diners. Un bon dia, la Lolle es troba amb en Fred, aquell conegut a qui abans anomenava Fatman, assegut en un banc del parc, desanimat, sense casa ni feina. La Lolle se’n compadeix i li ofereix refugi al pis. Arriba un nou company de pis que garanteix nervis…
En Fred i la Lolle munten el seu servei de pastisseria. Tot i que no els ha d’arribar cap préstec del banc, la societat unipersonal queda fundada. Aviat els arriba el primer encàrrec: un pastís d’aniversari per a la festa d’un nen. Per fer-ho més divertit, la Lolle i en Fred es disfressen d’abelles. Acaben el pastís a temps, però, com que fa una pinta tan deliciosa, en Hart se’n talla un tros ben gros.
En Bernd i la Karen -els pares de la Lolle- decideixen, de manera força espontània, que celebraran l’aniversari d’en Bernd a Berlín. I ho decideixen tan espontàniament que no informen la Lolle dels seus plans fins que els dos ja són a Berlín. Tot un malson per a la Lolle, que no té ganes de veure la seva mare perquè no vol que s’adoni que viu sense ni un ral i que porta una vida d’artista a l’atur.
La Lolle i la seva mare han estat expulsades dels banys turcs. Ara són al carrer, traient foc pels queixals, empipadíssimes una amb l’altra, regalimant i vestides amb molt poca roba. Les coses han anat així, encara que en Bernd voldria passar un sopar d’aniversari envoltat de l’harmonia familiar. Finalment, però, la Lolle convenç la Karen que facin veure davant del Bernd que han arreglat les coses. La Lolle no s’imagina que la Karen aprofitarà la situació.
L’Sven ja no hi és, l’Alex tampoc, i l’editorial li ha rebutjat el còmic. La sort sembla que ha abandonat la Lolle que, a més, s’enfila per les parets quan descobreix en un aparador un còmic que és amb tota claredat, la seva obra. Això ja és massa! La Lolle va a corre-cuita cap a l’editor, i allà ha d’admetre que no té cap contracte escrit que confirmi el que al·lega. “La gent diu qualsevol cosa!”, afirma l’editor amb insolència. Però la Lolle no es dóna per vençuda. Va a veure un advocat que li diu que té força possibilitats de guanyar el cas. L’humor de la Lolle millora immediatament i, en gran part, a causa del fet que en Matthias no solament és un advocat molt llest sinó també un home molt atractiu. Però en Matthias no li posa les coses fàcils perquè pensa que la Lolle és massa jove per a ell. Per sort, un petit nan de plàstic dels que es posen als jardins ajuda la Lolle a guanyar-se el cor d’en Matthias. Però ben aviat, la qüestió de l’edat passa a ser important, en aquest cas per la Lolle perquè en Matthias vol casar-se el més aviat possible i començar una família. Mare de Déu! L’Sven té el mateix problema des d’un altre punt de vista: també s’ha enamorat d’algú amb qui ha topat i, en aquest cas, de manera literal. Mentre patinen sobre gel, la Jana li cau al damunt i en el mateix moment en què s’aixequen ja estan encisats un per l’altre. Però per desgràcia, la Jana no té ni divuit anys. Un cop més, mare de Déu!
La Lolle i en Matthias s’han enamorat. Ella accepta la invitació que ell li ha fet perquè vagin junts al casament d’una persona del seu cercle d’amistats. La Lolle no s’imagina gens el que l’espera: una festa sense la més mínima marxa, on els convidats peten la xerrada comentant les primes de les assegurances de vida i els plans familiars. Dels presents, només els nens són més joves que la Lolle, que se sent com si li haguessin fet fer un viatge en coet cap al seu futur. Quin horror!
L’Alex torna a ser a Berlín, i la Lolle té moltes ganes de veure’l. Però què li dirà? “Li podries demanar disculpes”, li diu en Lenny amb tota claredat. La Lolle s’arma de valentia i truca al timbre de casa de l’Alex. Però el seu ex-nòvio no es pot dir que estigui gaire content de veure-la.
La Lolle encara no se sap avenir que l’Alex ja tingui una altra nòvia. Però l’Alex fa un pas cap a l’entesa i li ofereix que seguin junts a parlar del que calgui. La Lolle confia que com a mínim podran continuar sent bons amics i, un cop més, es nega a admetre que, de fet, ella encara l’estima.
La Lolle vol anar a veure la seva pel·lícula predilecta: “Titànic”. Però com que l’Sven, la Sarah, en Hart i fins i tot en Fatman estan ocupats, va al cinema amb en Lenny. Però ell es pren dues pastilles abans d’entrar i veu una pel·lícula paral·lela: riu com un condemnat a tots als llocs on no s’hauria de riure.
L’intent de la Lolle i de la Vero d’entrar per la força al laboratori d’animals acaba en un cotxe patrulla de la policia. El degà de la facultat, per evitar un escàndol, no les acusa de cap delicte. La Vero veu l’Sven per primera vegada i no para de tartamudejar: s’ha enamorat a primera vista. La Sarah està embarassada! I en Hart ha espatllat les coses amb la seva reacció. Ara la Sarah es comença a plantejar si hauria de tenir la criatura…
En Ludger Heimbach, un dels millors artistes gràfics d’Alemanya, ha quedat impressionat pels dissenys de la Lolle i li vol donar una oportunitat. En el projecte, però, també hi treballa l’Anka, que vol guanyar-se en Ludger amb les típiques argúcies femenines. La Sarah avisa la Lolle que no entri en aquest joc. La Vero i en Daniel volen anar a l’observatori a mirar l’eclipsi de lluna amb l’Sven. Només hi ha un problema: en Daniel pensa que la Vero és una “foca estúpida”.