Murdoch investiga un audaç robatori i assassinat que aparentment només pot ser obra d’un jove Harry Houdini. La germana de la Dra. Ogden arriba a la ciutat i l’atracció que sent cap a Murdoch fa que Ogden analitzi els seus sentiments cap a ell.
Mentre Murdoch investiga l’assassinat d’una jove prostituta en un bordell de luxe, ell i la Dra. Ogden traspassen la línia de l’amistat i es converteixen en amants.
Investigant la misteriosa mort d’una jove, Murdoch i la Dra. Ogden es troben en les parts oposades de la controvertida qüestió de l’avortament. Sobreviurà a aquesta prova de foc la seva relació incipient?
Mentre Murdoch investiga l’assassinat aparentment perfecte d’un professor d’universitat s’adona que la seva relació amb la Dra. Ogden s’ha vist greument perjudicada. Per la seva banda, l’agent Crabtree emprèn la recerca de la seva mare biològica, i apareixen, no una, sinó dues candidates.
La desaparició d’un jove porta Murdoch a seguir la pista d’espies, nans i una extraordinària arma robòtica. Mentre Murdoch duu a terme la investigació, es veu atret per la mare viuda del noi, Enid.
Murdoch, ferit durant el transcurs d’una investigació, és cuidat per la Dra. Ogden i Enid, rivals. Febrós, comença a sospitar que la propietària de la casa on viu potser planeja assassinar algú: ell mateix. D’altra banda, l’agent Crabtree es posa al capdavant d’un cas en què el testimoni principal és un lloro agressiu.
El descobriment d’un cos descompost porta Murdoch al fascinant món de la telegrafia l’Internet de 1895. Quan Murdoch recorre a Enid perquè col·labori en la investigació, ella està en perill. Mentrestant, el comportament erràtic de l’inspector Brackenreid fa que la Dra. Ogden es qüestioni l’eficàcia de la teràpia que segueix l’inspector per deixar de beure.
La investigació de Murdoch sobre la mort d’un jove jueu el porta al petit gueto jueu de Toronto The Ward. Allà descobreix un conte sobre una història d’amor prohibit i torna a sucumbir als encants de la Dra. Ogden
Un salvatge assassinat, aparentment comès per les dents d’una bèstia salvatge, porta Murdoch al misteriós món del xamanisme i la licantropia nord-americans. Mentre intenta trobar una explicació racional a tot plegat, Murdoch es veu obligat a triar entre Enid i la Dra. Ogden
Mentre investiga un assassinat, Murdoch fa equip amb un policia a cavall del nord-oest els mètodes i els gestos del qual són sorprenentment semblants als seus ¿potser massa i tot? Murdoch espera refer la seva relació amb la Dra. Ogden, però, és massa tard?
La Lorelei i la Dorothy són dues cantants que fan un creuer des dels Estats Units a París. Una rossa i una altra bruna, amb la seva bellesa i encant seduiran a tot el passatge. Les dues tenen el mateix objectiu: casar-se amb un milionari. Però hi ha un inconvenient: La Lorelei té un nuvi, el pare del qual va contractar un detectiu perquè la seguís.
La història del projecte més ambiciós mai concebut a Internet i de la gent que intenta aturar-lo. El 1937, HG Wells va predir la creació del ‘cervell mundial’, una enorme biblioteca global que contindria tot el coneixement humà i que conduiria a una nova forma més gran d’intelligència. Setanta anys després, la realització d’aquest somni es va posar en marxa a partir del moment que Google va començar a escanejar milions de llibres per a la seva pàgina web Google Books. Més de la meitat d’aquests llibres, però, encara estaven subjectes als drets d’autor i grups d’autors d’arreu del món van llançar una campanya per aturar-lo que va culminar als jutjats de Nova York el 2011. Una pel·lícula sobre els somnis, els dilemes i els perills d’Internet, filmada en unes localitzacions espectaculars de la Xina, els EUA, Europa i Amèrica Llatina.
Un vaquer, acusat per error d’assassinat, es veu obligat a fugir de la persecució despietada del pare de la víctima.
Traït pels seus superiors i donat per mort, en XIII ha abandonat definitivament el servei secret per una vida errant. Amb l’esperança de trobar menjar i refugi, arriba a Empire City i es troba amb Betty Barnowsky, una bella activista involucrada en la lluita contra els grans holdings de l’energia.
Quan el país el considera responsable del mortífer bombardeig de Synequanon, XIII descobreix que li han parat una trampa.
Quan XIII intenta netejar la seva imatge pel bombardeig de Synequanon i l’atac al secretaria d’Estat Jones, troba proves que relacionen un projecte del govern altament secret amb els papers de Tesla.
Atrapat a la tempesta permanent que envolta Ariella Island, XIII naufraga. Fent-se passar per pescador, fa amistat amb el Dr. Westlund, que té informació crucial sobre les cartes. El vell científic i la seva filla Gale amaguen XIII de les forces de seguretat de Synequanon perquè no el retinguin. Al continent, Harriet Traymore guanya les eleccions presidencials, però Carrington no vol deixar el despatx.
XIII i Amos emprenen una batalla física i psicològica, mentre intenten descobrir la veritat sobre el bombardeig de la seu de Synequanon. Alimentat pel dolor i la ràbia, Amos tortura físicament XIII i intenta manipular-lo psicològicament. XIII s’esforça a demostrar la seva innocència i escapar d’Amos, que l’està retorçant.
XIII es cola en una exclusiva festa d’aniversari per trobar la darrera carta. L’amfitrió de la festa, i propietari de la carta, és un oligarca rus que sent predilecció per col·leccionar objectes cars, com armes rares i dones maques, i utilitzar les primeres sobre les segones. Entre la seva col·lecció hi ha una de les cartes de Tesla i XIII descobreix que ell no és l’únic que ha vingut a buscar-la.
XIII, Betty i Mozambique s’afanyen a alliberar Vargas abans que el deportin a Guantánamo, perquè creuen que deu tenir informació sobre les cartes. Les proves de Synequanon sobre la seva darrera tecnologia han previst cataclismes.
Betty i XIII posen en dubte la realitat de les situacions que viuen: ocultant la seva verdadera identitat, XIII s’embarca cap a la Xina i escorcolla el vaixell per trobar-hi la darrera carta que hi ha amagada en algun lloc a bord; Betty ha estat segrestada i l’entreguen al seu pare, a Londres, el qual manté que les experiències de la seva filla amb XIII i el Veil no són sinó producte de les al·lucinacions narcòtiques d’una fugitiva.
XIII cau a les mans de la Xu Corporation, que creu que és Victor Gong, també conegut com a XIII.2. Mentre XIII permet que continuï l’engany, el turmenten records que l’obliguen a qüestionar-se la seva autèntica identitat. El president Carrington imposa un estat de llei marcial i atura la transferència del poder a Harriet Traymore.
La Xu Corporation dóna a XIII la carta de l’agent Victor Gong (XIII.2), cosa que no fa més que augmentar el seu conflicte d’identitat. Betty trama revenja contra el seu pare intentant sabotejar-lo a la Xina. Carrington veu com el seu imperi s’ensorra.
XIII és llançat a The Pit, una masmorra on els presoners són obligats a lluitar a mort en partides que s’emeten en directe per Internet. XIII intenta reunir els presoners, entre els quals Amos, Mozambique i Grier, i mantenir-se amb vida prou temps per intentar escapar. XIII.2 i Betty tramen assolir hostilment el poder de la Xu Corporation.
En XIII, la Betty i l’Amos s’escapen de The Pit cap a Xangai, però es veuen atrapats en una misteriosa i sinistra revolta que s’ha format espontàniament al seu voltant. Yen-Boi, de tretze anys, i el seu pare, Ping, els ajuden a avançar i obrir-se camí entre el caos. Accedint a un helicòpter del cos d’elit de l’exèrcit, Amos els porta cap al lloc d’extracció. Les forces de Traymore llancen Carrington al búnquer, que fa un darrer esforç desesperat per aconseguir suport.
La seguretat mundial està en perill. El HEARPE xinès està ara en ple funcionament. Amb l’ajuda de Betty i Barnabis, XIII intenta destruir el HEARPE mentre XIII.2 intenta deixar anar la seva força destructiva; una sèrie de terrorífics desastres naturals sobre els Estats Units. Però només un home triomfarà. Només un home sobreviurà.
En la seva darrera parada al búnquer, Carrington medita mesures extremes.
Milers de persones van ser enterrades al Valle de los Caídos sense permís. Molts eren republicans que ara reposen al costat de Franco, el seu botxí. Les seves famílies lluiten per treure’ls del Valle de los Caídos i portar-los a casa.
«Avi, et trauré d’aquí!» mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars.
La història dels familiars dels afusellats de Lodosa, que van ser uns dels pocs que van aconseguir recuperar els cossos dels seus, era una de les històries protagonistes del documental de “Sense ficció”. El que van aconseguir aquests navarresos l’any 1980, amb una democràcia feble i sorolls de sabre, es nega avui als que volen retornar a les seves localitats els seus familiars.
Fa molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana… un emperador malvat governa amb ma de ferro, recolzat per en Darth Vader, el seu acòlit més fidel i sinistre. Les restes de l’antiga república galàctica són a punt d’extingir-se, però encara queda una esperança si la Princesa Leia aconsegueix cridar l’atenció de l’antic cavaller Jedi, Obi-Wan Kenobi, i fa que se li uneixi en la lluita.
Dos joves soldats s’enfronten a la seva primera missió a l’Afganistan, a tocar de la posició dels talibans. El documental mostra els efectes psicològics a què els exposa la guerra: por, paranoia i addicció a a les pujades d’adrenalina.
L’Onze de Setembre, prop de dos milions de catalans hem convertit la Diada en l’avantsala de la independència. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per convertir en realitat l’anhel majoritari dels catalans: esdevenir un nou estat d’Europa.