La Bo arrisca la seva llibertat per fer-li un favor a la Lauren. Es revela el nou Ash. Més tard descobrim els nous apetits de la Bo… Què potser després de tot encara no s’ha recuperat de la darrera batalla lliurada?
La Bo no pot escapar de la nova foscor que l’encalça. Quan l’amic de la infància de la Kenzi és arrabassat davant els seus ulls, la Bo segueix la seva bèstia subterrània – literalment – per ajudar a trobar-lo. Mentrestant, la nova socia d’en Dyson és un nou problema per la Bo.
La Morrigan per mediacio d’en Vex fa que la Bo s’infecti amb un parasit que es transmet nomes als fae, la Kenzi i la Lauren treballen juntes per salvar els seus amics Fae.
En Dyson li demana a la Bo anar d’incògnit com a terapeuta per investigar una onada de suïcidis humans. La Bo creu al principi que un Fae Suïcida que treballa a la clínica s’alimenta de les víctimes, però el Fae mor, i en Dyson es fa passar per un pacient i és víctima del que està succeint. Resulta que un Rakshasa en la forma d’un gat és responsable de les morts.
La Bo i la Lauren intenten trobar una forma de satisfer les necessitats de la Bo, el que significa que busquen parelles sexuals en el Dal Riata. La personalitat de la Kenzi sembla canviar, convertint-se en una persona freda en el seu tracte amb la resta de la gent, i fa que les seves amistats desconfiïn entre elles.
La falsa Kenzi convenç els altres per empresonar la Bo al Dal Riata. Resulta que la veritable Kenzi està presa per un Kitsune, que s’ha apoderat de la seva vida. Això ha succeït perquè el líquid que es va vessar sobre la Kenzi quan va atacar el Norn, li va traspassar els poders del Kitsune.
La Bo s’enfronta a la difícil tasca d’haver de tornar a on tot va començar, a la granja on va viure els primeres anys amb la seva mare adoptiva. Acompanyada de la Kenzi, la Bo s’ha d’enfrontar als seus vells dimonis i un de nou.
La Bo accidentalment activa un joc que forma part de les seves proves. Sense voler-ho es veu obligada a ajudar a un Spriggan a trobar el que cerca. I mentre la Bo està ocupada en aquesta recerca, en Trick es veu obligat a jugar el joc per la Bo. Cada opció que tria en Trick afecta a la Bo positiva o negativament.
Per passar les proves de l’albada, la Bo entra al temple acompanyada d’en Dyson amb la benedicció de la Lauren. Entren en un món mirall a la recerca de la clau per escapar-ne. En Dyson li revela que l’estima, però no vol interferir entre ella i la Lauren. A mesura que el judici continua, el món va girant més i més i els rols canvien. Aleshores en Dyson s’adona que ell és la clau per a poder escapar.
La Bo, la Kenzi i en Dyson van d’incògnit a un campament de joves problemàtics per investigar una sèrie de morts. Descobreixen que un tikbalang els està matant i van a detenir-lo. Però el seu company humà ataca a la Lauren en venjança, i la Bo aconsegueix salvar-la.
La Bo és abordada per una mainadera que diu que alguna cosa li va passar al seu cap. En Dyson contacta amb una Fae que va perdre el contacte amb la seva germana bessona, i creu que alguna cosa va succeir. La Bo descobreix que la mainadera és una duppy i un aquelarre de bruixes la controlen.
La presa de possessió d’en Hale arriba però en Dyson és segrestat per un grup d’éssers humans. La Morrigan obliga a votar en contra de la direcció d’en Hale i declara que tots els éssers humans en mans dels fae, o connectats amb els fae, són terroristes. Com a resultat, la Kenzi és arrestada.
La Kenzi s’escapa amb el sequaç de la Morrigan. El Dr. Isaac Taft vol utilitzar les cèl·lules mare d’en Dyson per transformar-se en un llop Fae. La Lauren es compromet a realitzar el trasplantament si deixa anar a la Bo, però més tard es revela que ella…
Una adolescent és abandonada pel seu nuvi, amb més experiència sexual que ella. És per aquest motiu que començarà a fixar-se en el seu millor amic. De mentre, la seva mare s’ha divorciat i ha de continuar endavant amb la seva vida.
El soldat Prewitt és traslladat en 1941 a Hawaii. El seu nou capità sap que és un bon boxador i vol que lluiti representant a la companyia. No obstant això, Prewitt ha deixat la boxa i es nega a participar. El capità dóna ordre als seus subordinats que li facin la vida impossible, amb la idea que canviï d’opinió.
Al poble de Sorra Blanca, Kim Keller i Mark Sorensen observen estranys fenòmens marins. Malgrat les advertències d’un foraster, en Driss Shediac, el poble està sent devastat per una misteriosa criatura del mar. En Kim i en Mark decideixen anar cap a Anatòlia, la capital d’Aldebaran, situada a més de 2.000 km al sud…
Una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra quan es commemoren els 10 anys de l’inici d’un dels conflictes més controvertits del tombant de segle, el de l’Iraq.
El reportatge rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d’Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins a la guerra de l’Afganistan i l’Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s’ha convertit en un ”camp de batalla electrònic”. Però, qui és el veritable enemic, avui?
Centrant-se en els conflictes a l’Afganistan i l’Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l’impacte en la informació que es dóna a l’opinió pública i la pràctica de ”relacions públiques” que es fa avui sota l’aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa.
En una societat futura, algunes persones són triades en néixer per convertir-se en soldats, i entrenats amb tanta precisió que es transformen en màquines de matar éssers humans. Un d’aquests soldats més destacats mesura les seves forces amb una nova casta de soldats, i després de la confrontació se’l considera mort. El seu cos és abandonat en un planeta colonial semidespoblat, on coneixerà altres aspectes de la vida. Però haurà de lluitar novament contra aquesta casta de soldats… aquesta vegada per defensar la seva nova llar.
En Pongo i en Roger són dos gossos solters que viuen en un petit apartament d’un carrer de Londres. Pongo pensa que ja és hora que els dos busquin parella. Treu el cap per la finestra i veu per primera vegada l’Anita i a la Perdita. Li va semblar bona oportunitat, així que van sortir al parc on les van conèixer i després es van casar.
Charlie Fineman és un dentista de Manhattan que va perdre la seva família en l’11-S, i amb ella va perdre també les ganes de viure i la capacitat per superar la tragèdia. Un bon dia, es troba amb l’Alan Johnson, un antic company de la universitat. La recuperació d’aquesta amistat li servirà en part per alleugerir el dolor.
Han passat cinc anys i a la colònia tot segueix igual. La Cèlia és a punt de fer 14 anys i li arriba l’hora de començar a treballar a la fàbrica, com fan totes les noies d’aquesta edat, però la Cèlia vol continuar els estudis per poder marxar de la colònia. En Climent i la Matilde van a veure la mare Priora, per saber què han de fer per a què la Cèlia segueixi els estudis però la Priora, enlloc d’explicar-los el que volen saber, els informa que la Cèlia està en perill per una intensa relació que té amb una monja jove i renovadora, la germana Àngels. El conflicte s’agreuja fins al punt que obliga a intervenir els mateixos amos. La Teresa i el Climent s’han ignorat durant anys però, ara, el problema de la Cèlia amb la monja i la notícia que el Sidret, el fill de la Teresa i l’Isidre, té els estudis pagats en un bon internat de Barcelona, els torna a posar en contacte i això fa que la relació d’en Climent i la Matilde se’n ressenti.
Una logopeda molt senzilla, però que està casada amb el fill menor del rei, ha de convertir-se en reina a la mort del monarca…
Basada en una història real, Sean Penn interpreta a Sam Bicke, un home desil·lusionat amb la seva vida personal i professional que al 1974 va intentar l’assassinat del 37 president d’Estats Units, Richard Nixon.
Un nen anglès d’onze anys viu amb la seva família a Shanghai. Quan els japonesos ocupen la Xina durant la Segona Guerra Mundial, separen el noi dels seus pares i l’internen en un camp de concentració, on s’haurà d’espavilar per sobreviure i aprendrà a fer-se gran tot sol.
El precedent immediat de la CIA va ser l’Office of Strategic Services, l’OSS, creat el 1942 per atendre les necessitats d’espionatge exterior derivades de la Segona Guerra Mundial. Acabada aquesta, el 1945 Harry Truman va dissoldre l’OSS, però dos anys després, el 18 de setembre del 1947, les exigències de la Guerra Freda naixent van portar el mateix president a crear la CIA, en detriment de l’FBI i amb una modesta plantilla inicial de 35 persones. La idea era tenir una agència d’intel·ligència civil que equilibrés, davant la Casa Blanca, els punts de vista del Pentàgon.
Per a una organització amb les finalitats i els mètodes de la CIA, conviure amb la voluntat de transparència i el moralisme ingenu de la política exterior del president Jimmy Carter no podia ser fàcil, i no ho va ser. Carter va nomenar nou director l’almirall Stansfield Turner, i aquest va procedir a una dràstica reducció de mitjans i d’efectius que va ser irònicament batejada com “la matança de Halloween”. Hi hagués o no una relació de causa a efecte, el fet és que la CIA va ser incapaç de preveure la revolució islàmica iraniana. Aquest error monumental, combinat amb les indecisions de Carter, van convertir la caiguda del Sha i l’arribada al poder de Jomeini en un enorme desastre per als interessos nord-americans.
Contra la tesi dels optimistes que deien que la fi de la Guerra Freda donaria pas a un nou paisatge mundial pacífic i democràtic, va resultar que la llarga confrontació entre l’Est i l’Oest havia estat també un principi ordenador de la política internacional, i que la seva fi generava més aviat un desordre multipolar. El primer indici, i el primer gran error d’avaluació comès per la CIA en la nova etapa, va ser la invasió iraquiana de Kuwait, l’estiu del 1990, arrodonit amb la decisió de George Bush pare de no enderrocar Sadam Hussein.
La Chloe és una ginecòloga canadenca que viu a Israel i creua cada dia controls per anar a treballar a un ambulatori improvisat a un camp de refugiats de Cisjordània. Els amics israelians i palestins li diuen que no és la seva guerra, però ella la viu de massa prop, fins i tot a la seva feina.
En un poble d’Oregon, el professor i escriptor local Harry Stevenson percep els problemes que causa l’amor entre els veïns: entre els joves i entre els vells, entre els parents i entre els amants; fins i tot entre els animals. Harry contempla esglaiat com l’amor distorsiona la percepció de l’altre, com lliga i devasta, com inspira, com exigeix sense raó i, en definitiva, com modela la vida de tots, inclosa la seva.
Aventura prehistòrica d’una família de cavernícoles que, a causa d’un terratrèmol, ha de deixar la cova on vivia i emprendre un viatge a la recerca d’una nova llar.