Troben el cos d’en Richard Hartley, l’últim fitxatge d’un prestigiós equip de rem, mort a la vora del llac després d’una nit de borratxera amb els seus companys. Segons la seva promesa, la Minerva Fairchild, feia poc que en Hartley havia pres el lloc al millor remador de l’equip, l’Horace Briggs. L’Horace, al seu torn, admet que havia estat una decepció que l’apartessin de l’equip, però assegura que no n’hi havia per matar. Les proves semblen demostrar que l’assassinat d’en Hartley és conseqüència d’una novatada que ha sortit malament. L’entrenador de l’equip admet que en Hartley els hauria suposat un lloc a les olimpíades i que, per tant, havia ordenat als nois que el deixessin fóra de servei perquè pogués competir en Briggs. Es veu que aquella nit en Hartley havia corregut cap a l’aigua pres de pànic, però era un bon nedador i els seus companys no haurien pensat mai que s’ofegaria. Quan sembla que no se’n pugui treure l’aigua clara, en Murdoch demana que s’analitzi l’aigua dels pulmons d’en Hartley i, de sobte, tot es fa més que evident.

Veure més detalls de la fitxa

En Roddy Grimesby és trobat mort a causa d’una ingesta letal de vernís. Quan els agents de policia apareixen a l’escena del crim, troben el fill d’en Harcourt, que és ventríloc, amagat en un armari amb el seu ninot, en Mycroft. No només s’assemblen fins al punt de fer por, sinó que tenen una relació un pèl tèrbola, com si fossin germans enemistats. En Harcourt es declara culpable de l’assassinat, però en Murdoch detecta un parell d’inconsistències en el discurs que l’obliguen a pensar que hi ha una tercera persona implicada. En Harcourt era a l’habitació quan van assassinar en Roddy i, per tant, va haver de veure l’assassí. Però, per què en protegeix la identitat? Tot d’una, en Murdoch descobreix que en Harcourt té un germà bessó anomenat Mycroft. Potser en Mycroft és l’assassí i en Harcourt intenta protegir-lo. Just quan sembla que el cas estigui resolt, en Murdoch observa un detall en una foto de la família Grimesby que canviarà el rumb de la investigació.

Veure més detalls de la fitxa

En Howard Rookwood, filantrop i copropietari d’una fàbrica de cola, assisteix a un esdeveniment de recaptació de fons i és trobat mort quan tornava a casa. L’escena suggereix que ha mort trepitjat violentament per un grup de cavalls, però el cop al cap d’en Rookwood no sembla que hagi estat causat per una peülla. Finalment, tot assenyala que l’arma homicida és una pala de mànec curt utilitzada per una persona de poca estatura. Aquests detalls dirigeixen l’atenció de la investigació als nois que treballen a la fàbrica de cola, especialment a en Charlie, que es veu que és el germà perdut de l’Eva, la filla adoptada d’en Rookwood. Així, en Charlie es converteix en el principal sospitós fins que en Murdoch (Yannick Bisson) descobreix que l’aparcador de cotxes d’en Rookwood fa temps que rep diners del seu antic cap a canvi de mantenir un secret tan repugnant que pot ser motiu d’un assassinat.

Veure més detalls de la fitxa

Troben el cadàver del Dr. Grout, copropietari d’un institut d’investigació mèdica, amb fletxes clavades a l’esquena i les lletres «Wy» escrites en una roca situada a prop del cos. Segons la mèdium Sarah Pensall, l’assassí és la mort personificada amb una ballesta. L’acompanya l’esperit d’una dona i tornarà a actuar. L’espectre encaputxat comença a liquidar de manera sistemàtica els socis de l’institut i, finalment, en Murdoch obté una pista: una carta en què només apareix la paraula «Wykeham». A primera vista no té cap sentit, però en Grout volia que ho llegissin. Amb l’ajuda d’en Pensall, en Murdoch esbrina que el 1893 una jove va morir en un incendi a Wykeham, la cabana que el Dr. Greyson, un company d’en Grout, havia llogat en una ocasió. Les coses comencen a tenir mala pinta pel que fa a en Greyson quan troben una disfressa amagada a la seva oficina, però en Murdoch sap perfectament que ell no és l’home que busquen. El cas es resoldrà quan el detectiu trobi la foto de la jove i el seu promès.

Veure més detalls de la fitxa

En Murdoch i en Crabtree han de protegir el príncep Alfred durant la seva visita a Toronto. La primera nit, en David Jennings adverteix les autoritats d’una possible amenaça irlandesa al príncep i tot just mor una noia irlandesa que portava un anell de la Germandat. Es veu que el tatuatge que la noia du a l’espatlla en cobreix un altre, el símbol de la Germandat, i a l’estómac li troben un codi xifrat que pot ser la clau del complot contra el príncep. En una localitat en què l’IRA irlandès encara s’encrueleix amb la policia, ningú vol ajudar en Murdoch a resoldre el cas, ni tan sols el seu bon amic Eddie Cullen. En una cursa contra rellotge, en Murdoch haurà de trobar l’assassí de la noia i desxifrar el codi secret abans que la Germandat pugui dur a terme el seu pla.

Veure més detalls de la fitxa

El terratinent de Rouge Valley, un home solitari, obsessionat pels marcians i propietari d’una botiga plena de telescopis, mapes i diaris, apareix penjat. Tot apunta que és cosa dels marcians. De fet, les observacions d’en Gaston poden estar relacionades amb la seva mort, però una carta de Rouge Valley Lands Ltd. trobada sobre el seu escriptori indica que la causa de la mort és definitivament terrestre. Segons Terrence Meyers, que és qui talla el bacallà, la RVL té la intenció de comprar la vall per construir-hi una planta generadora d’electricitat i en Gaston és l’únic que els impedeix fer-ho (una molt bona raó per voler desfer-se’n). Ordenen a en Murdoch que abandoni la investigació, però aconsegueix descobrir què ha estat investigant en Gaston: una llum al cel i una silueta que apareix per sobre del panissar. Tan aviat apareix com desapareix, però amb l’ajuda dels diaris d’en Gaston, en Murdoch es proposa seguir-ne la pista. Està convençut que tots els esdeveniments estranys tenen a veure amb la venda del terreny. El que encara no sap és que el que passa és molt més amenaçador que una invasió marciana.

Veure més detalls de la fitxa