El cap de setmana que havia començat amb l’avaria del cotxe i la pluja d’artilleria va seguint el seu curs. Es banyen en un llac, gaudeixen de la calidesa d’una nit d’estiu, prenen cava… la Lolle es fa petons amb l’Sven, després, amb l’Alex… I els dos nois fan servir de cop el fre d’emergència. L’Sven i l’Alex arriben al pacte que s’han acabat els petons i el sexe. La Lolle pot respirar tranquil·la durant la treva.
La Lolle es troba a l’edat del gel: l’Sven ni li dirigeix la paraula, i l’Alex no li agafa el telèfon. No paren de dir-li que no en el mercat laboral, i s’està quedant sense diners. Un bon dia, la Lolle es troba amb en Fred, aquell conegut a qui abans anomenava Fatman, assegut en un banc del parc, desanimat, sense casa ni feina. La Lolle se’n compadeix i li ofereix refugi al pis. Arriba un nou company de pis que garanteix nervis…
En Fred i la Lolle munten el seu servei de pastisseria. Tot i que no els ha d’arribar cap préstec del banc, la societat unipersonal queda fundada. Aviat els arriba el primer encàrrec: un pastís d’aniversari per a la festa d’un nen. Per fer-ho més divertit, la Lolle i en Fred es disfressen d’abelles. Acaben el pastís a temps, però, com que fa una pinta tan deliciosa, en Hart se’n talla un tros ben gros.
En Bernd i la Karen -els pares de la Lolle- decideixen, de manera força espontània, que celebraran l’aniversari d’en Bernd a Berlín. I ho decideixen tan espontàniament que no informen la Lolle dels seus plans fins que els dos ja són a Berlín. Tot un malson per a la Lolle, que no té ganes de veure la seva mare perquè no vol que s’adoni que viu sense ni un ral i que porta una vida d’artista a l’atur.
La Lolle i la seva mare han estat expulsades dels banys turcs. Ara són al carrer, traient foc pels queixals, empipadíssimes una amb l’altra, regalimant i vestides amb molt poca roba. Les coses han anat així, encara que en Bernd voldria passar un sopar d’aniversari envoltat de l’harmonia familiar. Finalment, però, la Lolle convenç la Karen que facin veure davant del Bernd que han arreglat les coses. La Lolle no s’imagina que la Karen aprofitarà la situació.
L’Sven ja no hi és, l’Alex tampoc, i l’editorial li ha rebutjat el còmic. La sort sembla que ha abandonat la Lolle que, a més, s’enfila per les parets quan descobreix en un aparador un còmic que és amb tota claredat, la seva obra. Això ja és massa! La Lolle va a corre-cuita cap a l’editor, i allà ha d’admetre que no té cap contracte escrit que confirmi el que al·lega. “La gent diu qualsevol cosa!”, afirma l’editor amb insolència. Però la Lolle no es dóna per vençuda. Va a veure un advocat que li diu que té força possibilitats de guanyar el cas. L’humor de la Lolle millora immediatament i, en gran part, a causa del fet que en Matthias no solament és un advocat molt llest sinó també un home molt atractiu. Però en Matthias no li posa les coses fàcils perquè pensa que la Lolle és massa jove per a ell. Per sort, un petit nan de plàstic dels que es posen als jardins ajuda la Lolle a guanyar-se el cor d’en Matthias. Però ben aviat, la qüestió de l’edat passa a ser important, en aquest cas per la Lolle perquè en Matthias vol casar-se el més aviat possible i començar una família. Mare de Déu! L’Sven té el mateix problema des d’un altre punt de vista: també s’ha enamorat d’algú amb qui ha topat i, en aquest cas, de manera literal. Mentre patinen sobre gel, la Jana li cau al damunt i en el mateix moment en què s’aixequen ja estan encisats un per l’altre. Però per desgràcia, la Jana no té ni divuit anys. Un cop més, mare de Déu!
La Lolle i en Matthias s’han enamorat. Ella accepta la invitació que ell li ha fet perquè vagin junts al casament d’una persona del seu cercle d’amistats. La Lolle no s’imagina gens el que l’espera: una festa sense la més mínima marxa, on els convidats peten la xerrada comentant les primes de les assegurances de vida i els plans familiars. Dels presents, només els nens són més joves que la Lolle, que se sent com si li haguessin fet fer un viatge en coet cap al seu futur. Quin horror!
L’Alex torna a ser a Berlín, i la Lolle té moltes ganes de veure’l. Però què li dirà? “Li podries demanar disculpes”, li diu en Lenny amb tota claredat. La Lolle s’arma de valentia i truca al timbre de casa de l’Alex. Però el seu ex-nòvio no es pot dir que estigui gaire content de veure-la.
La Lolle encara no se sap avenir que l’Alex ja tingui una altra nòvia. Però l’Alex fa un pas cap a l’entesa i li ofereix que seguin junts a parlar del que calgui. La Lolle confia que com a mínim podran continuar sent bons amics i, un cop més, es nega a admetre que, de fet, ella encara l’estima.
La Lolle vol anar a veure la seva pel·lícula predilecta: “Titànic”. Però com que l’Sven, la Sarah, en Hart i fins i tot en Fatman estan ocupats, va al cinema amb en Lenny. Però ell es pren dues pastilles abans d’entrar i veu una pel·lícula paral·lela: riu com un condemnat a tots als llocs on no s’hauria de riure.
L’intent de la Lolle i de la Vero d’entrar per la força al laboratori d’animals acaba en un cotxe patrulla de la policia. El degà de la facultat, per evitar un escàndol, no les acusa de cap delicte. La Vero veu l’Sven per primera vegada i no para de tartamudejar: s’ha enamorat a primera vista. La Sarah està embarassada! I en Hart ha espatllat les coses amb la seva reacció. Ara la Sarah es comença a plantejar si hauria de tenir la criatura…
En Ludger Heimbach, un dels millors artistes gràfics d’Alemanya, ha quedat impressionat pels dissenys de la Lolle i li vol donar una oportunitat. En el projecte, però, també hi treballa l’Anka, que vol guanyar-se en Ludger amb les típiques argúcies femenines. La Sarah avisa la Lolle que no entri en aquest joc. La Vero i en Daniel volen anar a l’observatori a mirar l’eclipsi de lluna amb l’Sven. Només hi ha un problema: en Daniel pensa que la Vero és una “foca estúpida”.
Després de la catàstrofe amb la presidenta del partit, la Lolle acaba al carrer. Per sorpresa seva, la política decideix donar-li una segona oportunitat, però acceptar-ho implica anar a sopar amb en Ludger. La Lolle se les empesca totes per escapar-se d’aquesta cita horripilant. L’endemà, en una reunió del comitè executiu en ple, la Lolle diu no a una nit de passió amb en Lugder. I ho diu fort i clar: directament al micròfon!
L’Alex li ofereix feina a la Lolle, però ella, cansada que només li parli de feina, rebutja l’oferta. Això fins que en Lenny li diu que la botiga de còmics farà fallida. La Lolle està de sort: troba el seu ex abans que li hagi passat la feina a un altre amic. La Sarah anirà a un curs de preparació per al part. En Hart descobreix que la llevadora, la Ruth, havia estat parella de la Sarah. La gelosia se’l menja…
La Lolle es queda a dormir a casa de l’Alex, i l’endemà el Clint, el gos, els ajuda a trobar la perla al parc. La Lolle torna al seu pis a dutxar-se, i només caldrà que porti el logotip al presentador Didi Perla i que cobri els diners. Massa maco perquè sigui cert! Les complicacions encara no s’han acabat. A en Hart li dol que la Sarah no vulgui que ell hi sigui en el moment del part, però ho comprèn quan sap que a ella li fa por donar a llum.
La Lolle està deprimida. A la Sarah, en Hart, la Vero i l’Sven els passen coses, però a ella no li passa mai res. Quan començarà a tenir una vida interessant? La resposta arriba sota la forma d’un home jove que entra a la botiga de còmics, en Zack, que li ofereix una feina estable en una editorial de còmics a Stuttgart. L’Sven també té una trobada especial: truquen a la porta i apareix en Harald, que tothom s’imaginava ben tancat en una clínica d’aquelles… especials.
La Lolle ha de prendre una decisió. Si puja al tren que va cap a Stuttgart, aconseguirà una feina de somni en una editorial de còmics i deixarà Berlín i els seus amics enrere. De debò vol anar a Stuttgart? En Harald ha retingut com a ostatges a tots els companys de la Lolle al restaurant d’en Tuhan, per obligar la Silvia a tornar amb ell. La policia és a l’exterior però no intervé fins que la Sarah comença a tenir dolors de part i la porten a corre-cuita a l’hospital.
Portada: Joan Costa,L’humor de Estall,Balada de la reina Elisenda: Per Màrius Torres, El Xaiquà en flames: Per Montserrat Roig, Sistemes de numeració: Per Francesc Nicolau, Nuria i Jordi: Per Madorell,….i a mes: Jan i Trencapins, L’inefable felip, Pitof, Quina Trepa, Religó, Noticies Varies, El concurs, Jep i Fidel.
Portada: Escolano, L’humor de Raimon Escolano,El món de cada dia: Per Robert Saladrigas, Vida i miracles de la xocolata: Per Jaume Ciurana, La tortuga: Per Carles Macià, La que es preocupa pels altres: Per Jordi Dalmau,….i a mes: L’inefable Felip, Jan i Trencapins, L’inefable felip, Pitof, Quina Trepa, Religó, Noticies Varies, El concurs, Jep i Fidel.
Portada: Raimon Escolano, L’humor de Ulisses Traver, El lladre de Barrufets: Per Peyó, El rei presumit: Per Maria Novell, L’home que tenia els ulls a l’illa del tigre: Per Emili Teixidor, La Fao i el tercer món: Per Mercè Arola …i a mes: L’inefable Felip, Jan i Trencapins, L’inefable felip, Pitof, Quina Trepa, Religió, Noticies Varies, El concurs, Jep i Fidel.
Portada: Frederic, L’humor de Calet, Parlem d’astronàutica: Per sebastià Estradé, Stanley, Els camins de la notícia: per Joaquim Carbó, Els pobres del divendres: Per Josep Vallverdú, Els miracles de la voluntat: Per Nicasi Camps, ..i a mes: Els Barrufets, Jan i Trencapins, L’inefable felip, Pitof, Quina Trepa, Religió, Noticies Varies, El concurs, Jep i Fidel.
Portada: Fina Rifà, L’humor de Raimon Escolano, Ferran Soldevila i la Història de Catalunya, Els vents: Per Jordi Elias, L’infern de Xica-Xic: Per Maurice Tilleux, Penjant per un fil: Per Joaquim Carbó, 1968 Any dels drets de l’home: Per Mossèn Frederic Bassó. I a mes: Els Barrufets, Gil pupil·la, Pitof, Quina Trepa, Religió, Noticies Varies, El concurs, Jep i Fidel.
Portada: Cesc, Els dos tossuts: Per Maria Novell, El vi, qui l’ha vist qui el veu, i qui se’l beu!: per Jaume Ciurana, Andreu L’hospitalari: Per Carme Suqué, a mes: Els Barrufets, Gil pupil·la, Pitof, Quina Trepa, Religió, Noticies Varies, El concurs, Jep i Fidel.
Portada: Sinies,L’humor de Raimon Escolano, Les Comarques ( El Conflent): Per Albert Jané,Gonzàlez el porter que ens feia falta: Per Carles Macià, A la cuina falta gent!, a mes: ….Els Barrufets, Gil pupil·la, Pitof, Quina Trepa, Religió, Noticies Varies, El concurs, Jep i Fidel.
Portada: Antoni Vila Arrufat, L’arca de Noè: Per Pere Calders, Els Barrufets Negres: Per Peyó, L’humor de Cesc, La badia del coral: per Maria Novell, Els camells: Per J.Vives i codina, Amics i enemics: Joan
Portada: Raimon Escolano, L’humor de Estall, Aquells que roben de per riure: per Jordi Elias, El tren fantasma de Jackass-Flats: Per Carles Macià.. I a més, En Pitof, Els Barrufets, La patrulla dels castors,Jep i Fidel,Gil Pupil·la, Etc…
Portada: No ho sé, Agustí Bartra: Per Joaquim Carbó, Els començos de la geometria: Per Francesc Nicolau, Quan neixen les perdius: Per Carme Suqué, Els ocells i l’aigua: Per Josep Vallverdú, Jo vull ésser guia turístic: Per Jordi Dalmau… I a més, En Pitof, Els Barrufets, La patrulla dels castors,Jep i Fidel,Gil Pupil·la, Etc…
Portada: Poema Joan Maragall, L’humor de Escolano, Colònies d’estiu, El mariner de Sant Pau: Per Jacint Verdaguer, El semàfor: Per Martí Olaya. I a més, En Pitof, Els Barrufets, La patrulla dels castors, Jep i Fidel, Gil Pupil·la, Etc…
Portada: Escolano, Jo sol a la gàbia dels lleons:per Jordi Elias, El senyor i el criat: Per Maria Novell, Dos bous, el sol i l’esperança: Per Martí Olaya. I a més, En Pitof, Els Barrufets, La patrulla dels castors, Jep i Fidel, Gil Pupil·la, Etc…
Portada: j.j. Tharrats, L’humor de Neville,La nina no tinguda: Per Jordi Elias,La foguera de Sant Joan: Per Núria Tubau,La simetria bilateral: Per Albert Jané, El que fa anar amb la llei als dits: Per Jordi Dalmau… I a més, En Pitof, Els Barrufets, La Patrulla dels Castors,Gil Pupil·la,Jep i Fidel, Etc…