Tots els anys, a les runes del que abans era Amèrica del Nord, la nació de Panem obliga cadascun dels seus dotze districtes a enviar un noi i una noia, adolescents, per competir als «Jocs de la fam». En part és un entreteniment rebuscat i en part és una tàctica d’intimidació del govern. Els «Jocs de la fam» són un esdeveniment televisat en el que els «tributs» han de lluitar entre ells mateixos fins que només quedi un supervivent.
Mentre intenta escapar d’una banda de lladres, la Sonia, una noia tímida i aventurera, s’amaga al castell de la ciutat on escolta com el rei explica una trista història. La princesa Cabells d’Or, la filla del rei, es va perdre al bosc mentre buscava “L’estel de Nadal”. Davant tan gran desastre, el rei va llançar una maledicció sobre l’estel i ara l’única forma de trencar la maledicció i retornar la princesa al seu castell és trobar l’estel abans del Nadal.
Una reportera gràfica que, després d’un tràgic succés, fuig de tot i s’instal·la en un àtic a Nova York. El problema arriba quan es creua en el seu camí un criminal que busca una fortuna que es troba amagada precisament en la seva nova llar.
La Madge Arwell torna a casa amb la bicicleta la nit de Nadal de 1938. Pel camí es troba un visitant de l’espai i s’atura per ajudar-lo. Ell promet recompensar la Madge per la seva amabilitat i li suggereix que demani un desig. Tres anys després, la Madge fuig de Londres, una ciutat devastada per la guerra, i s’emporta els seus dos fills a una casa atrotinada de Dorset. Davant la tràgica notícia que el seu marit ha desaparegut mentre sobrevolava el canal de Londres, la Madge se sent totalment aclaparada per la tristesa, però, tot i així, vol que els seus fills passin el millor Nadal de la seva vida. Els Arwell no es poden creure que els doni la benvinguda algú tan desmanegat que, a més, els farà un regal que els portarà a un altre món. Allí, la Madge aprendrà a ser més valenta del que mai hauria pogut imaginar i s’adonarà que els desitjos poden fer-se realitat…
Durant una terrible tempesta un circ perd accidentalment a una petita zebra. El criador de cavalls Nolan Walsh rescata al desmanegat poltra i el porta a casa. Abans, Walsh entrenava cavalls de carreres amb notable èxit, però actualment porta una vida tranquil·la amb la seva filla en la seva modesta granja de Kentucky.
Nico és un petit ren que somia volar com el seu pare, un dels rens que arrossega el trineu de Santa Claus.
Un misteriós i mític pilot de motos, deixa la fira ambulant Globe of Death i recorre els carrerons de Schenectady (Nova York) buscant desesperadament a una antiga amant, la Romina, que acaba de donar a llum al seu fill. En un intent de mantenir a la seva nova família, Luke abandona la seva vida a la fira i comet una sèrie d’atracaments a bancs aprofitant la seva increïble habilitat amb la moto. Tot es complica quan en el camí de Luke es creua un ambiciós oficial de policia, Avery Cross, que busca ascendir ràpidament en un departament policial ple de corrupció.
En una illa del Mississipí, dos nois descobreixen un fugitiu anomenat Mud. Ha matat un home per protegir l’amor de la seva vida, Juniper, i ara s’amaga dels caçadors de recompenses. L’aparició de Mud significarà la fi de les seves infàncies.
Al substitut de la Dra. Ogden, el Dr. Francis, no li agrada el costum del detectiu Murdoch de cridar el forense perquè vagi a l’escena del crim, i la situació no canvia quan el detectiu Murdoch rep el cas d’un fragment de cos en un bloc de formigó a la vora del riu Don River, al costat de la casa del seu predecessor, el detectiu jubilat Malcolm Lamb. Quan es troben a l’aigua altres blocs amb altres parts del cos, el Dr. Francis insisteix que pertanyen a una sola persona, però el detectiu Murdoch no n’està tan convençut i n’envia mostres a la Dra. Ogden, a Buffalo. El Dr. Francis afirma que se n’hauria adonat quan s’hagués posat a fer les proves però sí que està d’acord amb la Dra. Ogden que hi ha moltes víctimes i un sol assassí.
Tom Meeks, un soldat de Fort York, és trobat assassinat a Don Valley. Després que es trobi assassinat un altre soldat, el detectiu Murdoch creu que algú està perseguint els homes i comença a investigar els militars, cosa que topa amb una gran oposició. El detectiu Murdoch descobreix que els soldats no pateixen una malaltia contreta a Sud-àfrica, sinó una síndrome d’abstinència greu per metamfetamina. També descobreix mesures no autoritzades contra els bòers.
Algú ha assaltat la comissaria número quatre durant la nit. El detectiu Murdoch fa tard a la feina; quan hi arriba informa l’inspector Brackenreid que s’agafa vacances en aquell precís moment. El detectiu Murdoch va a Buffalo, inicialment d’incògnit, a petició de la Dra. Ogden, per ajudar-la a investigar la misteriosa mort d’un pacient a qui han prohibit fer l’autòpsia. A l’agent Crabtree li assignen resoldre el cas de l’assalt quan un reporter amenaça de desemmascarar que l’inspector Brackenreid és un pocatraça i que va perdut.
Percival Jenkins és trobat assassinat a l’hora d’esmorzar. Segons les convencions, probablement ha estat la Sra. Jenkins o un dels seus fills, però el detectiu Murdoch creu que en aquest cas hi intervenen altres factors. Mentre interroga els servents, el detectiu Murdoch descobreix que tots els membres de la casa tenen algun problema amb la víctima i que moltes criades han estat acomiadades al llarg dels anys per les seves idees llibertines. Encara crea més confusió el fet que l’anciana mare de la víctima afirmi que Alma, que havia estat criada de la casa feia vint anys, és l’assassina, perquè Alma va morir fa uns anys.
Monique, una dona jove de França, desapareix mentre visita la seva germana Sophie i el seu cunyat al seu hotel de Toronto. Es troben les claus de les habitacions 409 i 212 i un rodet de fotos a la cartera de Monique, però hi falta la seva càmera. L’espòs de Sophie dirigeix l’atenció del detectiu Murdoch cap a un home que Monique va conèixer al tren de Mont-real que es feia dir David Deletran. L’agent Higgins alerta el detectiu Murdoch sobre un home que va entrar a l’habitació 212 i que resulta ser un policia francès que és al Canadà per una reunió i que ha estat contractat pel pare de la dona. Creient que una fotografia de Monique ajudaria a trobar-la, el detectiu Murdoch idea una manera d’enviar una foto via telègraf.
En una fira del camp que se celebra a la ciutat, el detectiu Murdoch queda captivat pel detall d’una miniatura d’un paisatge urbà. Mentre admira l’obra, s’adona que hi ha un home amb un rifle a la finestra d’una de les cases. Com que sembla que és la representació de l’escenari d’un crim, la miniatura és portada a la comissaria quatre i l’artista, Lydia Howland (Liisa Repo-Martell), una dona autista que no parla, i el seu germà, que la cuida, són interrogats. No hi ha constància de cap persona assassinada o desapareguda, però amb l’ajuda de Lydia, la reticent participació de la gent del barri, una fotografia publicada en un diari i una autòpsia poc convencional realitzada per la Dra. Ogden, el detectiu Murdoch pot determinar qui va ser assassinat i per què.
Una brigada de construcció que treballa al port de Toronto, una zona que havia allotjat els molls de vaixells de passatgers i més recentment un abocador, troba un cos a uns cinc metres de profunditat. A sobre del cos hi ha una pistola de 1862, una petaca i cadenes per assegurar que el cos quedi submergit dins l’aigua. Dins el fals cul de la petaca hi ha un paper esquinçat amb dos noms i una clau embolicada amb una carta de Sir John A. Macdonald, el primer ministre del Canadà, en què autoritza el transport de mercaderies. Quan l’agent Crabtree descobreix que el cos és del ministre de Defensa i la Milícia, que va desaparèixer el 1864, el cas arriba al primer ministre Wilfrid Laurier, com un assumpte de seguretat nacional que comporta possibles efectes secundaris de la participació canadenca a la guerra de Secessió.
L’actual primer ministre del Canadà, Stephen Harper, actua com a convidat especial al capítol en el paper de l’agent Peter Armstrong.
Quan un telefonista sent a través del telèfon un presumpte assassinat, Murdoch revela el sofisticat funcionament d’una estranya banda de lladres. Una animosa telefonista, Tess Moffatt (Rachel Wilson), agafa simpatia per l’agent George Crabtree i es converteix en un maldecap per al detectiu Murdoch després que Tess senti a través de la línia telefònica el que sembla una mort per estrangulació d’una dona jove. Tess es creu detectiu aficionada i ja ha donat una falsa alarma abans. L’inspector Brackenreid, enmig d’un “rentat de cara” de mans del seu assessor polític Isaac Lowe (Graham Abbey), s’oposa al desig de Murdoch de cercar el darrer informe de Tess. Després es descobreix una víctima assassinada, cosa que vindica Tess, i també un segon cos —que ha estat torturat fins a causar-li la mort. Crabtree i Tess s’apropen mentre treballen per resoldre els assassinats, però és la improvisada tecnologia de Murdoch per punxar telèfons la que destapa una complexa empresa criminal i un assassí psicòtic que utilitzarà sense escrúpols tots els mitjans per conservar-la.
Mentre investiga el tiroteig indissimulat d’un home en un tramvia, Murdoch es queda impactat en descobrir que podria estar relacionat amb Anna Fulford, el seu antic amor platònic de Bristol. Anna Fulford, la bella cambrera de qui el detectiu Murdoch es va enamorar bojament la passada temporada a Anglaterra, ha fet nit a Toronto abans de seguir el seu camí cap a les cascades del Niàgara… per casar-se. A penes recuperat del xoc, Murdoch descobreix que el promès de l’Anna, un home de negocis de Nova York, ha desaparegut. Murdoch sospita que el promès d’Anna pot estar relacionat amb un estrany assassinat comès a bord d’un tramvia… un tiroteig que ningú no va sentir.
Quan el xicot d’Anna també apareix mort, Murdoch tem que ambdós assassinats hagin estat obra de La Mà Negra; la precursora de la màfia. També sap massa bé que La Mà Negra perseguirà i matarà qualsevol persona relacionada amb el promès mort, tot i que sigui completament innocent com l’Anna. Mentrestant, l’inspector Brackenreid s’enfronta a la pressió dels seus partidaris per aconseguir punts com a candidat a regidor fustigant una banda de gitanos i la seva misteriosa líder, Mirela
Investigant l’assassinat d’un sacerdot en un convent, el detectiu Murdoch es retroba amb la seva german, a qui feia temps que no veia, Susannah, que ara és la reverenda mare del convent. La seva trobada es va tornant tensa quan la sospita recau en dues monges. Susannah insisteix que les monges són innocents i afirma que una monja solitària, la germana Catherine, està en contacte amb els àngels i que els àngels li van dir que el dimoni és el responsable de l’assassinat del sacerdot. La reticència de Murdoch a acceptar-ho fa que Susannah s’enfronti amb ell i que ell es qüestioni les seves creences religioses.
Quan Murdoch s’adona que la víctima de l’assassinat no era un sacerdot, sinó un impostor, i que té antecedents criminals, el cas pren un aire més mundà. Quan finalment s’esclareix l’origen real dels missatges angèlics de la germana Catherine, es destapa un triangle amorós d’enganys i revenja. Després Murdoch té la major commoció de la seva vida quan Susannah confessa l’assassinat. Però aquest no és l’únic secret que la monja li amaga. En una escena final d’allò més sorprenent, la vida de Murdoch canvia per sempre.
Quan una col·legiala és trobada morta aparentment per ofegament i hemorràgia, el detectiu Murdoch es troba immers en la febre dels vampirs de meitat del segle XIX provocada per la recent publicació de Dràcula, de Bram Stoker. L’agent Crabtree està convençut que un vampir és l’autor de l’assassinat, cosa que provoca la ira de l’inspector Brackenreid. Els fets quadren amb la teoria de Crabtree, i encara més quan Murdoch descobreix que tres col·legiales més es van trobar amb un home enigmàtic i tenen misterioses marques de mossegades al coll.
El reporter Paddy Glynn de la Toronto Gazette suscita una protesta pública i aviat arriben notícies d’arreu de la ciutat sobre vampirs. Fins i tot la Dra. Julia Ogden es deixa endur per la història d’una sexualitat prohibida de Stoker, i s’esforça per controlar el seu desig cap a Murdoch malgrat el seu compromís amb el Dr. Darcy Garland. Però quan una altra col·legiala és atacada, Murdoch destapa la identitat de l’home misteriós i els motius que hi ha darrere la seva mortífera cerca de sang. És un assassí aquest home? La resposta a aquesta pregunta es troba en les ànsies de joventut i en la gelosia.
Una sèrie de descarats robatoris a bancs a plena llum del dia comesos per part d’un elegant i luxuriós emmascarat per donar els diners als pobres envia el detectiu Murdoch a una persecució impopular. El lladre ha esdevingut un heroi per als ciutadans, en gran part gràcies al reporter Paddy Glynn de la Toronto Gazette, els articles del qual situen el bandit al mateix nivell que Robin Hood.
D’altra banda, Ruby Ogden sorprèn la Dra. Ogden arribant a la ciutat per ajudar amb l’organització de les noces de la Julia i després fer-se’n càrrec. També queda clar que Ruby dubta que la seva germana es casi amb l’home adequat. Mentre Murdoch fa esforços per acceptar la idea de l’imminent casament de la Julia, també ha de fer front a un lladre que sembla que s’anticipa a tots els seus moviments, però quan una bella empleada de banca és assassinada a sang freda durant un robatori, Murdoch s’ha de replantejar la manera d’enfocar-ho… abans que mori més gent.
Troben un home assassinat en una festa de disfresses de Lewis Carroll. Totes les pistes apunten al Barreter… Murdoch anava disfressat de Barreter. Fins i tot un cop resolt el crim, Murdoch no va al casament de la Dra. Ogden i entrega la seva placa de policia.
La Clary, en aparença una adolescent normal i corrent acaba descobrint que és la descendent d’una línia de caçadors d’ombres, un grup secret de joves guerrers en lluita des de temps immemorial per protegir el nostre món dels dimonis. Després de la desaparició de la seva mare, la Clary ha d’unir forces amb un equip de caçadors d’ombres, els que la introdueixen en una Nova York alternativa i perillosa, plena de dimonis, bruixots, vampirs, homes llop i altres criatures.
En un hotel de Berlín es duu a terme una venda d’armes il·legals que acaba en caos amb l’aparició d’un agent «fantasma» nord-coreà anomenat Pyo Jong-seong. Vigilant l’operació està el cap de la Intel·ligència sud-coreana Jin-soo, qui juntament amb la CIA intenta descobrir si el fantasma és en realitat un agent doble o està preparant una important missió secreta. Mentrestant, Myung-soo, un jove i implacable agent, és enviat des de Pyongyang per investigar a Jung-hee, la dona de Pyo Jong-seong, que treballa a l’ambaixada de Corea del Nord i amaga un terrible secret.
Als anys de la dècada del 1880, dos rodamons, Paden i Emmett, es dirigeixen a Silverado. Pel camí treuen de la presó el germà d’Emmett, Jake, i s’ajunten amb Mel, un cowboy que lluita per salvar la hisenda familiar. Quan ja són a Silverado, Paden s’embolica amb un antic company, Cobb, que s’ha convertit en un xèrif corrupte que és l’amo de la taverna del poble, que porta Stella. Els herois, sense ganes de ser-ho, han de cavalcar de valent i afinar la punteria per derrotar Cobb i els que el manen, el grup del depravat McKendrick.
En un poble devastat per la guerra, una dona cuida dels seus dos fills i del seu marit, que es troba en coma des de fa dues setmanes. Asseguda en silenci al costat del seu espòs, decideix seguir el consell de la seva tia: «Explica les teves preocupacions a la pedra de la paciència, ella t’alliberarà». Així comença un monòleg, barreja de patiments, acusacions i confessions. Sorgeixen dolorosos records. Ell és un guerrer i la seva relació es basa en la seva absència més que en la seva presència, en la ira més que en l’amor, a més d’estar embolicada en una teranyina de rivalitats i secrets.
Un estrany virus provoca que els zombis es converteixin en violadors, les víctimes es converteixen també en morts vivents mitjançant el se*e. Els supervivents hauran de lluitar per sobreviure en un Japó apocalíptic.
Ficció parla d’allò que perdem a mesura que anem fent anys. De tot el que ja no podem viure perquè hem triat altres camins. No és una pel·lícula pessimista. És una mica trista i un pèl romàntica.
Des del moment en què es va cometre, l’any 1963, l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el fet ha provocat rumors sobre conspiracions. Cinquanta anys després, què en diu, la ciència moderna, de l’assassinat de Dallas ?
Un equip extraordinari d’experts intenta resoldre els misteris que encara envolten l’assassinat de Kennedy. Un cas que hauria d’haver estat senzill per a qualsevol policia, pel fet que el crim va ser comès amb claror de dia i davant de centenars de testimonis, es va convertir en el malson de qualsevol forense, perquè l’escenari del crim no va ser ben estudiat, l’autòpsia va ser polèmica i van matar un sospitós molt important mentre estava detingut.
L’assassinat de Kennedy va ser un moment crucial en la història dels Estats Units, i actualment encara no s’ha explicat del tot. Ara que ha passat mig segle, l’atemptat continua sent polèmic, ja que hi ha qui dubta que Lee Harvey Oswald actués sol, tal com va concloure la Comissió Warren. Aquest reportatge demostra la importància de tornar a analitzar les proves antigues fent servir la tecnologia i les eines actuals per intentar descobrir els secrets del passat i obtenir noves idees.
