Amb Tessa Marchetti sota la custòdia de Gates, Patty es veu obligada a fer un tracte amb ell, presentant proves que Carol Tobin estava relacionada amb la mort de Danielle Marchetti. Després que Patty renegui d’Ellen, Tom reconeix haver posat en perill el cas proporcionant informació a Tessa sobre la mort de la seva mare. Ellen busca respostes sobre la seva infantesa i descobreix que la dona amb qui somiava era una mainadera amb la qual va viure sis mesos quan la seva mare es va sentir massa aclaparada. Ellen va estar a punt de ser adoptada per aquesta dona, però la seva mare va canviar d’opinió al darrer minut. Patty i Tom envien Tessa Marchetti a Antigua per recuperar una còpia dels impresos que ella va signar per poder treure els diners de la família Tobin del país. És assassinada sota les ordres de Joe i Marilyn Tobin.
En benefici del cas, Tom renuncia a l’empresa després que el jutge Reilly posi al descobert els seus problemes financers. Més tard se’l veu comprant el cotxe que va xocar contra Patty. Albert Wiggins és detingut i Leonard li treu les castanyes del foc. Josh Reston rep un consell d’un informant sobre la força policial i, un cop ha passat la informació a Ellen, ella i Patty descobreixen que l’autèntic Leonard Winstone va morir en un accident de cotxe dècades enrere i que aquest Leonard és, de fet, Lester Wiggins, el fill d’Albert. Ellen filtra la informació a Joe Tobin, que s’enfronta a Leonard i renega d’ell. L’esposa de Tom el fa fora i, desesperat, recorre a Leonard, que s’ofereix per restituir-li les finances i la reputació a canvi que deixin de perseguir-lo. Mentrestant, Jill accepta l’oferta de Patty de sortir de la vida de Michael a canvi de cinc-cents mil dòlars, però utilitza els diners per comprar un cotxe per a Michael. Patty descobreix per Terry Brooke que Frobisher podria haver estat pagat per matar David Connor, i ella i Ellen transmeten la informació a Curtis Gates. Més tard, Ellen revela a Patty que Tom ha tramat ell mateix la seva dimissió per poder fer un tracte amb Leonard i que ara ells tinguin l’oportunitat d’ensorrar la família Tobin.
Patty, Ellen i Tom decideixen fer un tracte amb Leonard Winstone per poder guanyar el cas de Tobin. Però Patty intenta cancel·lar el tracte quan li entren reticències i decideix acceptar perdre el cas. No obstant això, Tom menteix a Ellen i li diu que Patty li ha deixat tirar-lo endavant. El tracte fracassa quan un dels homes de Zedeck troba Tom i li clava tres ganivetades perquè no revela el parador de Winstone. Al final, Winstone apareix, és atacat per l’home de Zedeck i el donen per mort. Tom es gira contra l’home de Zedeck i l’apallissa fins a matar-lo. Després Tom aconsegueix arribar a casa, on Joe Tobin, borratxo, l’espera. Joe va tornar a caure en la beguda quan Marilyn li va dir que el seu pare el protegia quan va fer l’estafa per un error que Joe havia comès. Ofega Tom en un vàter i llença el seu cos en un contenidor. Marilyn, després que Joe hagi renegat d’ella per les mentides que li ha dit, es tira daltabaix d’un pont a l’Est River, on mor. Patty també ha de fer tractes amb Jill, que no va deixar estar Michael tot i el pacte que havien fet. Ha detingut Jill per estupre utilitzant els informes cromosòmics que Michael li havia proporcionat. Es revela que Michael, que estava furiós amb la seva mare, va ser qui va xocar brutalment amb el cotxe de Tom. Joe és detingut i Patty aconsegueix que confessi que és l’assassí de Tom. També torna Wes i parla a Ellen de Rick Messer. Ellen diu que ella ja ha passat pàgina però Wes, que sent que ella mereix justícia, persegueix Frobisher i l’entrega a la policia per l’assassinat de David. Durant el procés també s’ha d’entregar ell mateix. El capítol acaba a la casa del llac, on Ellen pregunta a Patty si tot el que ha fet en la seva carrera professional ha valgut la pena, però no obté resposta. Aquí també descobrim que l’explicació dels somnis d’un cavall que té recurrentment Patty és que ella en va acariciar un el dia que va decidir provocar l’avortament de la nena misteriosa nascuda morta anomenada Julia, per poder marxar a Nova York i fer-se advocada.
En Christian té una botiga de vins a punt de fer fallida. I en altres aspectes de la seva vida no li va molt millor. La seva dona Anna la deixat i ara treballa com a representant esportiva a Buenos Aires, vivint una vida de luxe amb l’estrella del futbol Juan Díaz. Un dia en Christian i el seu fill de 16 anys agafen un avió amb destí a Buenos Aires. Christian arriba amb l’excusa de voler signar els papers del seu divorci amb l’Anna, però en realitat la seva intenció és una altra: vol intentar recuperar a la seva dona.
Documental sobre el moviment de protesta que es va estendre per tota Europa al 2011 des del punt de vista d’una immigrant il·legal que relata les seves experiències dins del moviment.
En Daniel Pratt, propietari de Toronto Electric & Light, ha fet fortuna amb la il·luminació dels carrers mitjançant corrent continu, però ara el consell es planteja utilitzar un altre tipus de corrent anomenat corrent altern. Així doncs, en Pratt i un equip d’ajudants d’alt nivell decideixen muntar un espectacle per tota la ciutat per demostrar que el corrent altern és massa complicat. Però quan la senyoreta Toronto Electric & Light, Alice Howard, mor electrocutada en una demostració fallida es fa evident que la palanca que ha abaixat era una trampa. Per si de cas hi hagués un suborn, un escàndol o procediments estranys darrere de tot plegat, en Murdoch ha de descobrir qui ha matat l’Alice i per què.
Fa una setmana que es va veure l’advocat Percy Pollack per última vegada. Segons la seva dona, Clara, en Percy tenia una reunió amb el Dr. Gilbert Birkins, el seu soci. Tanmateix, de l’estat del cos es desprèn que ha mort fa entre 36 i 48 hores, de manera que els cinc dies restants no tenen explicació. El jutge Henry Scott mor d’una ferida similar, que en Brackenreid reconeix i relaciona amb la marca d’un estilet, la firma d’en Walter Ayotte, un gàngster de pacotilla que ell, en Pollack i l’Scott havien ajudat a engarjolar. Corria la veu que l’Ayotte havia mort en un incendi a la presó, però, pel que sembla, el rumor era fals i ara en Brackenreid tem ser el següent de la llista de persones que cal eliminar. Mentre en Brackenreid intenta enxampar l’Ayotte, en Murdoch descobreix un detall d’allò més macabre en l’assassinat d’en Pollack i s’adona que volia resoldre el trencaclosques sense tenir-ne totes les peces.
Mentre la ciutat celebra l’aniversari de la reina amb tot un espectacle de focs artificials, en Murdoch investiga un cas complicat sobre baralles falsejades i tractes sospitosos en el tèrbol món de la boxa. L’Amos Robinson derrota en Sully Sullivan contra tot pronòstic i, poc després, el troben mort a la seva habitació de l’hotel. Quan descobreixen el cos, la seva dona, Fannie, està dreta, amb una pistola a la mà, al costat d’un Amos cobert de sang, fet que la converteix en la principal sospitosa. Tanmateix, la forta intuïció d’en Murdoch el porta en una altra direcció. Si no s’afanya a seguir-la, la Fannie acabarà a la presó per un crim que no ha comès.
En Murdoch i el seu heroi Arthur Conan Doyle uneixen forces per resoldre un assassinat que surt a la llum durant una sessió d’espiritisme conduïda per la mèdium Sarah Pensall. Es veu que la víctima, l’Ida Winston era membre d’un organisme de control paranormal i no creia gaire en les habilitats de la Sarah. En Murdoch es planteja que la Sarah l’hagi assassinat perquè no la denunciés per frau. Molt aviat, les proves assenyalen la Lisgar Gall, la petita llepa de la Sarah. Això sí, quan en Murdoch acusa la Lisgar d’haver mort l’Ida per protegir la Sarah, es troba enmig d’un triangle amorós inesperat que complicarà el cas encara més.
En Wendell Merrick és mort a l’església el dia que s’ha de casar amb l’Eunice McGinty. A primera vista, sembla que l’assassinat hagi estat un robatori fallit, però el pare Franks recorda haver sentit una baralla entre en Wendell i el seu millor amic, en Lawrence Braxton, just abans de la boda. Les sospites assenyalen en Braxton, però tot fa un gir inesperat quan l’informe patològic revela que en Wendell era gai i en Brackenreid conclou que ha estat l’amant d’en Wendell qui l’ha matat. Tanmateix, en Murdoch comença a pensar que la sexualitat d’en Wendell ha dirigit les mirades en la direcció equivocada.
En John Delaney torna a casa després d’un partit, para en un bar del barri i acaba mort al riu. Quan en Murdoch veu que el seu pare separat, en Harry, ha caigut inconscient a causa de la beguda a prop de l’escena del crim, de seguida l’acusa i recorda que sempre ha cregut que va ser ell qui va matar la seva mare. Sembla que les teories són vàlides i els detectius volen tancar el cas, però de sobte les proves indiquen que en Delaney pot haver tingut una cita després de sortir del bar i la investigació pren una direcció totalment diferent.
Cau un cos esquelètic del teulat del Gran Teatre i l’identifiquen amb el nom de Virgil Smart. La vídua, l’Stella, és ara propietària del teatre juntament amb el seu nou marit i una petita colla de gent, entre la qual hi ha una jove i atractiva actriu i el seu promès, que asseguren que en Virgil havia aparegut mort d’un atac de cor al seu escriptori. L’Stella insisteix que el seu marit havia estat enterrat com cal, però si aquest és el cos d’en Virgil, de qui era el cos que van enterrar? Es veu que l’afortunat és l’Eddie, un actor sense feina. Per acabar-ho d’adobar, en Murdoch descobreix una sala secreta a l’oficina d’en Virgil que ha estat destinada, clarament, a la seducció. Pot ser que els assassinats siguin el resultat d’una baralla entre amants, un marit gelós o un amant desdenyat? Una cosa és segura: un dels actors sap què va passar aquella nit i en Murdoch sap com fer-lo cantar.
Troben el cos d’en Richard Hartley, l’últim fitxatge d’un prestigiós equip de rem, mort a la vora del llac després d’una nit de borratxera amb els seus companys. Segons la seva promesa, la Minerva Fairchild, feia poc que en Hartley havia pres el lloc al millor remador de l’equip, l’Horace Briggs. L’Horace, al seu torn, admet que havia estat una decepció que l’apartessin de l’equip, però assegura que no n’hi havia per matar. Les proves semblen demostrar que l’assassinat d’en Hartley és conseqüència d’una novatada que ha sortit malament. L’entrenador de l’equip admet que en Hartley els hauria suposat un lloc a les olimpíades i que, per tant, havia ordenat als nois que el deixessin fóra de servei perquè pogués competir en Briggs. Es veu que aquella nit en Hartley havia corregut cap a l’aigua pres de pànic, però era un bon nedador i els seus companys no haurien pensat mai que s’ofegaria. Quan sembla que no se’n pugui treure l’aigua clara, en Murdoch demana que s’analitzi l’aigua dels pulmons d’en Hartley i, de sobte, tot es fa més que evident.
En Roddy Grimesby és trobat mort a causa d’una ingesta letal de vernís. Quan els agents de policia apareixen a l’escena del crim, troben el fill d’en Harcourt, que és ventríloc, amagat en un armari amb el seu ninot, en Mycroft. No només s’assemblen fins al punt de fer por, sinó que tenen una relació un pèl tèrbola, com si fossin germans enemistats. En Harcourt es declara culpable de l’assassinat, però en Murdoch detecta un parell d’inconsistències en el discurs que l’obliguen a pensar que hi ha una tercera persona implicada. En Harcourt era a l’habitació quan van assassinar en Roddy i, per tant, va haver de veure l’assassí. Però, per què en protegeix la identitat? Tot d’una, en Murdoch descobreix que en Harcourt té un germà bessó anomenat Mycroft. Potser en Mycroft és l’assassí i en Harcourt intenta protegir-lo. Just quan sembla que el cas estigui resolt, en Murdoch observa un detall en una foto de la família Grimesby que canviarà el rumb de la investigació.
En Howard Rookwood, filantrop i copropietari d’una fàbrica de cola, assisteix a un esdeveniment de recaptació de fons i és trobat mort quan tornava a casa. L’escena suggereix que ha mort trepitjat violentament per un grup de cavalls, però el cop al cap d’en Rookwood no sembla que hagi estat causat per una peülla. Finalment, tot assenyala que l’arma homicida és una pala de mànec curt utilitzada per una persona de poca estatura. Aquests detalls dirigeixen l’atenció de la investigació als nois que treballen a la fàbrica de cola, especialment a en Charlie, que es veu que és el germà perdut de l’Eva, la filla adoptada d’en Rookwood. Així, en Charlie es converteix en el principal sospitós fins que en Murdoch (Yannick Bisson) descobreix que l’aparcador de cotxes d’en Rookwood fa temps que rep diners del seu antic cap a canvi de mantenir un secret tan repugnant que pot ser motiu d’un assassinat.
Troben el cadàver del Dr. Grout, copropietari d’un institut d’investigació mèdica, amb fletxes clavades a l’esquena i les lletres «Wy» escrites en una roca situada a prop del cos. Segons la mèdium Sarah Pensall, l’assassí és la mort personificada amb una ballesta. L’acompanya l’esperit d’una dona i tornarà a actuar. L’espectre encaputxat comença a liquidar de manera sistemàtica els socis de l’institut i, finalment, en Murdoch obté una pista: una carta en què només apareix la paraula «Wykeham». A primera vista no té cap sentit, però en Grout volia que ho llegissin. Amb l’ajuda d’en Pensall, en Murdoch esbrina que el 1893 una jove va morir en un incendi a Wykeham, la cabana que el Dr. Greyson, un company d’en Grout, havia llogat en una ocasió. Les coses comencen a tenir mala pinta pel que fa a en Greyson quan troben una disfressa amagada a la seva oficina, però en Murdoch sap perfectament que ell no és l’home que busquen. El cas es resoldrà quan el detectiu trobi la foto de la jove i el seu promès.
En Murdoch i en Crabtree han de protegir el príncep Alfred durant la seva visita a Toronto. La primera nit, en David Jennings adverteix les autoritats d’una possible amenaça irlandesa al príncep i tot just mor una noia irlandesa que portava un anell de la Germandat. Es veu que el tatuatge que la noia du a l’espatlla en cobreix un altre, el símbol de la Germandat, i a l’estómac li troben un codi xifrat que pot ser la clau del complot contra el príncep. En una localitat en què l’IRA irlandès encara s’encrueleix amb la policia, ningú vol ajudar en Murdoch a resoldre el cas, ni tan sols el seu bon amic Eddie Cullen. En una cursa contra rellotge, en Murdoch haurà de trobar l’assassí de la noia i desxifrar el codi secret abans que la Germandat pugui dur a terme el seu pla.
El terratinent de Rouge Valley, un home solitari, obsessionat pels marcians i propietari d’una botiga plena de telescopis, mapes i diaris, apareix penjat. Tot apunta que és cosa dels marcians. De fet, les observacions d’en Gaston poden estar relacionades amb la seva mort, però una carta de Rouge Valley Lands Ltd. trobada sobre el seu escriptori indica que la causa de la mort és definitivament terrestre. Segons Terrence Meyers, que és qui talla el bacallà, la RVL té la intenció de comprar la vall per construir-hi una planta generadora d’electricitat i en Gaston és l’únic que els impedeix fer-ho (una molt bona raó per voler desfer-se’n). Ordenen a en Murdoch que abandoni la investigació, però aconsegueix descobrir què ha estat investigant en Gaston: una llum al cel i una silueta que apareix per sobre del panissar. Tan aviat apareix com desapareix, però amb l’ajuda dels diaris d’en Gaston, en Murdoch es proposa seguir-ne la pista. Està convençut que tots els esdeveniments estranys tenen a veure amb la venda del terreny. El que encara no sap és que el que passa és molt més amenaçador que una invasió marciana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Fa 24 anys, els països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, van protagonitzar una acció reivindicativa sense precedents: fer una cadena humana de més d’un milió i mig de persones que unís les tres repúbliques per cridar l’atenció mundial en favor de la recuperació de la seva independència i la superació històrica del repartiment territorial de l’est d’Europa entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica.
Inspirada en aquest precedent, l’Assemblea Nacional Catalana va decidir fer una rèplica a Catalunya en suport de les tesis sobiranistes. El repte també és majúscul: unir amb una cadena humana els 400 quilòmetres, a través d’un recorregut irregular i en alguns casos desdoblat, que separen les poblacions del Pertús i les Cases d’Alcanar.
Però de qui va ser la idea? Com es va preparar aquesta iniciativa que sens dubte tornarà a influir sobre el debat polític? «30 minuts» aborda un document d’urgència que, també amb la pinzellada de l’experiència bàltica, vol relatar el compte enrere de la Via Catalana: els dubtes d’última hora, els preparatius, el repte de la captura fotogràfica de la gran manifestació popular, el posicionament de la societat civil sobre l’acció… Un document viu, amb la veu dels testimonis, amb la vocació de servir d’instantània d’un esdeveniment que vol ser històric en el debat polític i en el procés de construcció nacional de Catalunya.
Un grup d’ancians que viuen en una residència descobreixen la font de l’eterna joventut. L’únic problema és que el lloc màgic pertany a un grup d’extraterrestres, i desconeixen les seves intencions.
En Claudio és un obrer de la construcció que treballa en una obra a les afores de Roma. Està molt enamorat de la seva dona, embarassada del seu tercer fill. Un drama inesperat transformarà sobtadament aquesta vida senzilla i feliç. Per sobreviure, Claudio afrontarà amb ràbia la injustícia íntima i social que l’afecta. El suport de la seva família i dels seus amics i l’amor dels seus fills l’ajudaran a superar el desafiament més gran de la seva vida.
La Kàtxia està entrenant les Abelles de les Idees perquè l’ajudin a governar Gaudínia. Farà que la Tabi es desperti convençuda que és la Reina Tabitha. Com s’ho faran l’Al i l’Eugeni per convèncer-la que tot plegat és cosa de la Kàtxia i que, en realitat, no és cap reina?
La Kàtxia ha descobert que la flauta que toca l’Eugeni té qualitats màgiques. En Martí té la missió de segrestar l’Eugeni i portar la flauta màgica a la Fortalesa del Caos. L’Al i la Tabi intentaran rescatar-lo, però també acabaran capturats. Qui els ajudarà ara…?
La Kàtxia s’ha menjat tota la mel de les Abelles de les Idees, perquè s’havia quedat sense idees. Ara l’únic que és capaç d’enfrontar-s’hi és l’Eugeni. A més, la Kàtxia, convençuda que l’Eugeni no té res a fer-hi, comet l’error de donar-li una mica de mel! No sap pas què ha fet!
La Tabi no està d’acord que l’Al i l’Eugeni hagin decidit deixar que la Kàtxia sigui Governadora Suprema i comença a treballar per ella. Sense saber-ho l’ajudarà a dur a terme el seu pla secret de convertir La Pedrera en una gran presó.
Per Gaudínia ha passat un cometa que ha fet girar el cap a més d’un. La Kàtxia s’ha enamorat de l’Al, en Tirafums ha segrestat la Tabi perquè es vol casar amb ella. La Tabi, a més a més, ha descobert que és molt més divertit ser dolenta. Quin desgavell!
L’Al, fart d’en Rainbowgan, el fa fora de la Pedrera. Un drac Ha-Ha se l’emporta a la Fortalesa del Caos i la Kàtxia salta d’alegria, perquè sap que el trio organitzarà una missió de rescat. L’emoció està servida! Com s’acabarà, tot plegat?
A Gaudínia, tothom, excepte l’Eugeni, és bo fent alguna cosa. Un dia, per casualitat, enxampa un lladre i decideix que podria ser un bon policia. La seva intransigència, però, fa que gairebé tot Gaudínia acabi a la garjola! Menys en Tirafums, és clar…
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
