Mentre la ciutat celebra l’aniversari de la reina amb tot un espectacle de focs artificials, en Murdoch investiga un cas complicat sobre baralles falsejades i tractes sospitosos en el tèrbol món de la boxa. L’Amos Robinson derrota en Sully Sullivan contra tot pronòstic i, poc després, el troben mort a la seva habitació de l’hotel. Quan descobreixen el cos, la seva dona, Fannie, està dreta, amb una pistola a la mà, al costat d’un Amos cobert de sang, fet que la converteix en la principal sospitosa. Tanmateix, la forta intuïció d’en Murdoch el porta en una altra direcció. Si no s’afanya a seguir-la, la Fannie acabarà a la presó per un crim que no ha comès.
En Murdoch i el seu heroi Arthur Conan Doyle uneixen forces per resoldre un assassinat que surt a la llum durant una sessió d’espiritisme conduïda per la mèdium Sarah Pensall. Es veu que la víctima, l’Ida Winston era membre d’un organisme de control paranormal i no creia gaire en les habilitats de la Sarah. En Murdoch es planteja que la Sarah l’hagi assassinat perquè no la denunciés per frau. Molt aviat, les proves assenyalen la Lisgar Gall, la petita llepa de la Sarah. Això sí, quan en Murdoch acusa la Lisgar d’haver mort l’Ida per protegir la Sarah, es troba enmig d’un triangle amorós inesperat que complicarà el cas encara més.
En Wendell Merrick és mort a l’església el dia que s’ha de casar amb l’Eunice McGinty. A primera vista, sembla que l’assassinat hagi estat un robatori fallit, però el pare Franks recorda haver sentit una baralla entre en Wendell i el seu millor amic, en Lawrence Braxton, just abans de la boda. Les sospites assenyalen en Braxton, però tot fa un gir inesperat quan l’informe patològic revela que en Wendell era gai i en Brackenreid conclou que ha estat l’amant d’en Wendell qui l’ha matat. Tanmateix, en Murdoch comença a pensar que la sexualitat d’en Wendell ha dirigit les mirades en la direcció equivocada.
En John Delaney torna a casa després d’un partit, para en un bar del barri i acaba mort al riu. Quan en Murdoch veu que el seu pare separat, en Harry, ha caigut inconscient a causa de la beguda a prop de l’escena del crim, de seguida l’acusa i recorda que sempre ha cregut que va ser ell qui va matar la seva mare. Sembla que les teories són vàlides i els detectius volen tancar el cas, però de sobte les proves indiquen que en Delaney pot haver tingut una cita després de sortir del bar i la investigació pren una direcció totalment diferent.
Cau un cos esquelètic del teulat del Gran Teatre i l’identifiquen amb el nom de Virgil Smart. La vídua, l’Stella, és ara propietària del teatre juntament amb el seu nou marit i una petita colla de gent, entre la qual hi ha una jove i atractiva actriu i el seu promès, que asseguren que en Virgil havia aparegut mort d’un atac de cor al seu escriptori. L’Stella insisteix que el seu marit havia estat enterrat com cal, però si aquest és el cos d’en Virgil, de qui era el cos que van enterrar? Es veu que l’afortunat és l’Eddie, un actor sense feina. Per acabar-ho d’adobar, en Murdoch descobreix una sala secreta a l’oficina d’en Virgil que ha estat destinada, clarament, a la seducció. Pot ser que els assassinats siguin el resultat d’una baralla entre amants, un marit gelós o un amant desdenyat? Una cosa és segura: un dels actors sap què va passar aquella nit i en Murdoch sap com fer-lo cantar.
Troben el cos d’en Richard Hartley, l’últim fitxatge d’un prestigiós equip de rem, mort a la vora del llac després d’una nit de borratxera amb els seus companys. Segons la seva promesa, la Minerva Fairchild, feia poc que en Hartley havia pres el lloc al millor remador de l’equip, l’Horace Briggs. L’Horace, al seu torn, admet que havia estat una decepció que l’apartessin de l’equip, però assegura que no n’hi havia per matar. Les proves semblen demostrar que l’assassinat d’en Hartley és conseqüència d’una novatada que ha sortit malament. L’entrenador de l’equip admet que en Hartley els hauria suposat un lloc a les olimpíades i que, per tant, havia ordenat als nois que el deixessin fóra de servei perquè pogués competir en Briggs. Es veu que aquella nit en Hartley havia corregut cap a l’aigua pres de pànic, però era un bon nedador i els seus companys no haurien pensat mai que s’ofegaria. Quan sembla que no se’n pugui treure l’aigua clara, en Murdoch demana que s’analitzi l’aigua dels pulmons d’en Hartley i, de sobte, tot es fa més que evident.
En Roddy Grimesby és trobat mort a causa d’una ingesta letal de vernís. Quan els agents de policia apareixen a l’escena del crim, troben el fill d’en Harcourt, que és ventríloc, amagat en un armari amb el seu ninot, en Mycroft. No només s’assemblen fins al punt de fer por, sinó que tenen una relació un pèl tèrbola, com si fossin germans enemistats. En Harcourt es declara culpable de l’assassinat, però en Murdoch detecta un parell d’inconsistències en el discurs que l’obliguen a pensar que hi ha una tercera persona implicada. En Harcourt era a l’habitació quan van assassinar en Roddy i, per tant, va haver de veure l’assassí. Però, per què en protegeix la identitat? Tot d’una, en Murdoch descobreix que en Harcourt té un germà bessó anomenat Mycroft. Potser en Mycroft és l’assassí i en Harcourt intenta protegir-lo. Just quan sembla que el cas estigui resolt, en Murdoch observa un detall en una foto de la família Grimesby que canviarà el rumb de la investigació.
En Howard Rookwood, filantrop i copropietari d’una fàbrica de cola, assisteix a un esdeveniment de recaptació de fons i és trobat mort quan tornava a casa. L’escena suggereix que ha mort trepitjat violentament per un grup de cavalls, però el cop al cap d’en Rookwood no sembla que hagi estat causat per una peülla. Finalment, tot assenyala que l’arma homicida és una pala de mànec curt utilitzada per una persona de poca estatura. Aquests detalls dirigeixen l’atenció de la investigació als nois que treballen a la fàbrica de cola, especialment a en Charlie, que es veu que és el germà perdut de l’Eva, la filla adoptada d’en Rookwood. Així, en Charlie es converteix en el principal sospitós fins que en Murdoch (Yannick Bisson) descobreix que l’aparcador de cotxes d’en Rookwood fa temps que rep diners del seu antic cap a canvi de mantenir un secret tan repugnant que pot ser motiu d’un assassinat.
Troben el cadàver del Dr. Grout, copropietari d’un institut d’investigació mèdica, amb fletxes clavades a l’esquena i les lletres «Wy» escrites en una roca situada a prop del cos. Segons la mèdium Sarah Pensall, l’assassí és la mort personificada amb una ballesta. L’acompanya l’esperit d’una dona i tornarà a actuar. L’espectre encaputxat comença a liquidar de manera sistemàtica els socis de l’institut i, finalment, en Murdoch obté una pista: una carta en què només apareix la paraula «Wykeham». A primera vista no té cap sentit, però en Grout volia que ho llegissin. Amb l’ajuda d’en Pensall, en Murdoch esbrina que el 1893 una jove va morir en un incendi a Wykeham, la cabana que el Dr. Greyson, un company d’en Grout, havia llogat en una ocasió. Les coses comencen a tenir mala pinta pel que fa a en Greyson quan troben una disfressa amagada a la seva oficina, però en Murdoch sap perfectament que ell no és l’home que busquen. El cas es resoldrà quan el detectiu trobi la foto de la jove i el seu promès.
En Murdoch i en Crabtree han de protegir el príncep Alfred durant la seva visita a Toronto. La primera nit, en David Jennings adverteix les autoritats d’una possible amenaça irlandesa al príncep i tot just mor una noia irlandesa que portava un anell de la Germandat. Es veu que el tatuatge que la noia du a l’espatlla en cobreix un altre, el símbol de la Germandat, i a l’estómac li troben un codi xifrat que pot ser la clau del complot contra el príncep. En una localitat en què l’IRA irlandès encara s’encrueleix amb la policia, ningú vol ajudar en Murdoch a resoldre el cas, ni tan sols el seu bon amic Eddie Cullen. En una cursa contra rellotge, en Murdoch haurà de trobar l’assassí de la noia i desxifrar el codi secret abans que la Germandat pugui dur a terme el seu pla.
El terratinent de Rouge Valley, un home solitari, obsessionat pels marcians i propietari d’una botiga plena de telescopis, mapes i diaris, apareix penjat. Tot apunta que és cosa dels marcians. De fet, les observacions d’en Gaston poden estar relacionades amb la seva mort, però una carta de Rouge Valley Lands Ltd. trobada sobre el seu escriptori indica que la causa de la mort és definitivament terrestre. Segons Terrence Meyers, que és qui talla el bacallà, la RVL té la intenció de comprar la vall per construir-hi una planta generadora d’electricitat i en Gaston és l’únic que els impedeix fer-ho (una molt bona raó per voler desfer-se’n). Ordenen a en Murdoch que abandoni la investigació, però aconsegueix descobrir què ha estat investigant en Gaston: una llum al cel i una silueta que apareix per sobre del panissar. Tan aviat apareix com desapareix, però amb l’ajuda dels diaris d’en Gaston, en Murdoch es proposa seguir-ne la pista. Està convençut que tots els esdeveniments estranys tenen a veure amb la venda del terreny. El que encara no sap és que el que passa és molt més amenaçador que una invasió marciana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Fa 24 anys, els països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, van protagonitzar una acció reivindicativa sense precedents: fer una cadena humana de més d’un milió i mig de persones que unís les tres repúbliques per cridar l’atenció mundial en favor de la recuperació de la seva independència i la superació històrica del repartiment territorial de l’est d’Europa entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica.
Inspirada en aquest precedent, l’Assemblea Nacional Catalana va decidir fer una rèplica a Catalunya en suport de les tesis sobiranistes. El repte també és majúscul: unir amb una cadena humana els 400 quilòmetres, a través d’un recorregut irregular i en alguns casos desdoblat, que separen les poblacions del Pertús i les Cases d’Alcanar.
Però de qui va ser la idea? Com es va preparar aquesta iniciativa que sens dubte tornarà a influir sobre el debat polític? «30 minuts» aborda un document d’urgència que, també amb la pinzellada de l’experiència bàltica, vol relatar el compte enrere de la Via Catalana: els dubtes d’última hora, els preparatius, el repte de la captura fotogràfica de la gran manifestació popular, el posicionament de la societat civil sobre l’acció… Un document viu, amb la veu dels testimonis, amb la vocació de servir d’instantània d’un esdeveniment que vol ser històric en el debat polític i en el procés de construcció nacional de Catalunya.
Un grup d’ancians que viuen en una residència descobreixen la font de l’eterna joventut. L’únic problema és que el lloc màgic pertany a un grup d’extraterrestres, i desconeixen les seves intencions.
En Claudio és un obrer de la construcció que treballa en una obra a les afores de Roma. Està molt enamorat de la seva dona, embarassada del seu tercer fill. Un drama inesperat transformarà sobtadament aquesta vida senzilla i feliç. Per sobreviure, Claudio afrontarà amb ràbia la injustícia íntima i social que l’afecta. El suport de la seva família i dels seus amics i l’amor dels seus fills l’ajudaran a superar el desafiament més gran de la seva vida.
La Kàtxia està entrenant les Abelles de les Idees perquè l’ajudin a governar Gaudínia. Farà que la Tabi es desperti convençuda que és la Reina Tabitha. Com s’ho faran l’Al i l’Eugeni per convèncer-la que tot plegat és cosa de la Kàtxia i que, en realitat, no és cap reina?
La Kàtxia ha descobert que la flauta que toca l’Eugeni té qualitats màgiques. En Martí té la missió de segrestar l’Eugeni i portar la flauta màgica a la Fortalesa del Caos. L’Al i la Tabi intentaran rescatar-lo, però també acabaran capturats. Qui els ajudarà ara…?
La Kàtxia s’ha menjat tota la mel de les Abelles de les Idees, perquè s’havia quedat sense idees. Ara l’únic que és capaç d’enfrontar-s’hi és l’Eugeni. A més, la Kàtxia, convençuda que l’Eugeni no té res a fer-hi, comet l’error de donar-li una mica de mel! No sap pas què ha fet!
La Tabi no està d’acord que l’Al i l’Eugeni hagin decidit deixar que la Kàtxia sigui Governadora Suprema i comença a treballar per ella. Sense saber-ho l’ajudarà a dur a terme el seu pla secret de convertir La Pedrera en una gran presó.
Per Gaudínia ha passat un cometa que ha fet girar el cap a més d’un. La Kàtxia s’ha enamorat de l’Al, en Tirafums ha segrestat la Tabi perquè es vol casar amb ella. La Tabi, a més a més, ha descobert que és molt més divertit ser dolenta. Quin desgavell!
L’Al, fart d’en Rainbowgan, el fa fora de la Pedrera. Un drac Ha-Ha se l’emporta a la Fortalesa del Caos i la Kàtxia salta d’alegria, perquè sap que el trio organitzarà una missió de rescat. L’emoció està servida! Com s’acabarà, tot plegat?
A Gaudínia, tothom, excepte l’Eugeni, és bo fent alguna cosa. Un dia, per casualitat, enxampa un lladre i decideix que podria ser un bon policia. La seva intransigència, però, fa que gairebé tot Gaudínia acabi a la garjola! Menys en Tirafums, és clar…
La Kàtxia ha deixat anar un War-Pig gegant per sembrar la por a Gaudínia. La Bamama es limita a oferir-li galetes mentre li explica un conte, mirant de no ser desagradable. Fins que el porc es menja un dels seus estimats vegetals. Ja es pot anar preparant!
La Kàtxia ha salvat l’Eugeni de quedar esclafat per un Elefant Volador Xerraire Menjabelles i, amb les presses, no l’hi ha agraït. Segons la senyora Lalà, fins que no li hagi agraït el que la Kàtxia ha fet per ell, no serà mai més feliç.
Avui la Tabi ha desafiat els poders màgics de la Kàtxia, que, en realitat, no en té. En adonar-se’n, els seus esbirros l’abandonen i la Kàtxia se’n va a fer de cuinera a la Pedrera. Et sembla que hi durarà gaire…?
L’Al ha anat al Llac de Cristall, que és ple de Peixos Rei, per alliberar el seu peix mascota. De sobte, però, li cau la peixera al llac i deixa mig estabornit el Rei Peix. Venjança! Els Peixos Rei es disposen a envair Gaudínia!
L’Elroy, que està enamorat, fuig cap a la Pedrera. Sense ell, la resta d’elefants no compleix les ordres de la Kàtxia. El trio i la seva eterna contrincant, per primera vegada tenen el mateix objectiu: fer que l’Elroy torni a casa.
L’Eugeni vol volar tant sí com no! Intentarà fer-ho des de la Pedrera! L’Elroy, el líder dels Elefants Voladors Xerraires Menjabelles, ha fugit i donarà classes de vol a l’Eugeni. La Kàtxia, però, hi envia en Martí perquè recuperi el seu elefant.
On deu ser la Bamama? La Tabi l’haurà de substituir, mentre l’Al i l’Eugeni la van a buscar a la Fortalesa del Caos. Allà veuran una cosa que els deixarà glaçats! La Bamama s’ha ofert voluntària per cuidar la Kàtxia! I a la Tabi, com li deu anar?
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
