El geòleg de la Universitat de Princeton, el doctor Adam Maloof, fa la seva anàlisi científica actual de l’antiga predicció maia.
Els maies van vaticinar l’adveniment del cristianisme i la conquesta espanyola de l’Amèrica Central. Les profecies maies, escrites fa més de vuit-cents anys, van predir la Primera Guerra Mundial, l’ascens de Hitler i el tsunami de desembre del 2006, que va devastar el sud-est asiàtic. Doncs bé, els maies també presagien que d’aquí pocs anys, el 21 de desembre del 2012, una catàstrofe natural de proporcions mai vistes destrossarà la terra i provocarà l’extinció de la humanitat.
“Fora de joc” és un documental promogut per la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes que aprofundeix en les maniobres del govern espanyol contra l’oficialització de les seleccions esportives catalanes. El propòsit del documental és mostrar, a través de testimonis, fets i documents, els entrebancs polítics que ha viscut l’esport català a fi d’evitar un duel esportiu Catalunya-Espanya. El cas de la Federació Catalana de Patinatge, admesa provisionalment al si de la Federació Internacional d’aquest esport al març del 2004 i expulsada un any i mig després a causa de les pressions polítiques espanyoles, és l’eix central del documental, tot i que també se centra l’atenció en altres esports, com ara el futbol, el rugbi, les bitlles i el futbol sala, cadascuna amb una història i uns resultats ben diversos en la lluita per l’oficialitat internacional. A “Fora de joc” podrem sentir el testimoni de representants de l’esport català, però també de federacions esportives internacionals que han viscut en la pròpia carn la pressió de les autoritats esportives espanyoles. A més, també s’ha aconseguit el testimoni de representants d’altes institucions esportives de l’esport espanyol, com ara l’exsecretari d’Estat per a l’esport, Santiago Fisas, o el president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, així com d’esportistes implicats en les diverses trames politicoesportives.
El Barça ha tornat a donar una lliçó magistral al Bernabéu i ha tallat en sec les ales d’un Madrid que afrontava eufòric el clàssic. El partit no ha pogut començar pitjor per als interessos blaugranes, amb Benzema inaugurant el marcador quan només s’havien jugat 22 segons de joc. Però lluny d’acusar el cop, els blaugranes han reaccionat i Alexis ha fet l’empat a un al minut 30. En la represa, el Barça ha estat molt superior i s’ha acabat emportant la victòria amb un gol afortunat de Marcelo en pròpia porta, i el tercer i definitiu de Cesc. Amb aquest nou cop d’autoritat, els blaugranes surten reforçats
Basada en una història real. Martin McGartland és un petit delinqüent del Belfast de finals dels anys 80, al que no l’interessa la lluita política entre catòlics i protestants. La principal preocupació de McGartland és sobreviure i buscar-se la vida enmig dels constants controls policials. A pesar de tot no pot evitar que un agent dels serveis d’intel·ligència el forci a proporcionar informació sobre les activitats de l’organització terrorista IRA. Però el seu èxit com a espia es converteix en la seva penitència. A més de posar-se a ell mateix en perill de mort, les seves activitats amenacen a la seva família. D’aleshores, i ja han passat 20 anys, McGartland ha de viure en la clandestinitat per evitar el càstig de l’IRA que va trair.
En un poble perdut de Wyoming, un vaquer completament begut marca la cara a ganivetades a una prostituta que es reia de la mida del seu se*e. Little Bill, xèrif i jutge local, resol el litigi ordenant una indemnització de sis cavalls al propietari de la taverna bordell. Les prostitutes, enfurismades, fan una col·lecta i ofereixen mil dòlars pel cap de l’agressor. La recompensa atreu Bill Munny, un antic bandoler regenerat pel matrimoni, ara viudo, i a qui una epidèmia ha matat tot el bestiar. Acompanyat per uns vells companys de malifetes, també retirats, Bill se’n va a caçar el vaquer per cobrar la recompensa.
Òmnium cultural és el nom d’una entitat catalana creada per la societat civil per superar les limitacions que el règim franquista imposava a la llengua, la cultura i el poble de Catalunya.
Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seva fundació amb una sèrie d’actes que han evidenciat l’evolució que ha viscut l’entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d’Òmnium és a la vegada la història del país i la de les tres generacions que hi ha conviscut.
L’Arnau viu en el seu món de paper, com en una mena de faula, on el magnetisme de l’espai el porta a la captura d’un món en extinció, en contínua transformació. Els seus companys de viatge són uns ocellets, pinsans, verdums, passerells i una cadernera que és l’esperança de la culminació del seu veritable esforç. Ningú no canta millor que ella, aquest és el resultat d’hores de pacient i minuciós ensinistrament. Viu gairebé sense respirar, ja que una cosa molt més intensa li devora el cor, la seva mare és a la presó de Vad-Ras a la espera de judici, i pel que sembla les coses no milloren.
Retrat de l’artista austríac Gustav Klimt que, amb els seus quadres eròtics i sumptuosos, va marcar l’estil Art Nouveau de finals del segle XIX i principis del XX.
En Goku i en Krillin volen ser entrenats en arts marcials pel gran mestre Roshi. L’única forma de que accedeixi a entrenar-los és anant al castell del mal a trobar la bella dorment, presonera del comte Lucifer, i portar-la a l’illa.
El Barça ha tornat a donar una lliçó magistral al Bernabéu i ha tallat en sec les ales d’un Madrid que afrontava eufòric el clàssic. El partit no ha pogut començar pitjor per als interessos blaugranes, amb Benzema inaugurant el marcador quan només s’havien jugat 22 segons de joc. Però lluny d’acusar el cop, els blaugranes han reaccionat i Alexis ha fet l’empat a un al minut 30. En la represa, el Barça ha estat molt superior i s’ha acabat emportant la victòria amb un gol afortunat de Marcelo en pròpia porta, i el tercer i definitiu de Cesc. Amb aquest nou cop d’autoritat, els blaugranes surten reforçats
Manicòmic es el primer espectacle creat pel TRICICLE i va marcar una línia d’humor senzill, absurd, sorprenent i desinhibit que ha caracteritzat a la companyia durant els més de 20 anys d’existència.
Els sketchs són: ECS!, suïcidi, gags, l’illa i Jango.
El Tricicle es fa completament responsable si no els agrada l’espectacle (crítics a part). No està permès llançar objectes contra el seu reproductor de DVDs.
Un ant cau, travessant el sostre del saló de Bertil i es converteix en una peça indispensable en la vida del noi. Però l’ant no és un animal qualsevol. El Mr. Moose (com diu cridar-se) parla i vola! Realitzava un vol de pràctiques amb Santa Claus quan va perdre el control i es va estavellar. Des d’aquest moment, els dos amics es veuran embolicats en una gran aventura en la que hauran d’enfrontar-se a un caçador frustrat amb el somni d’atrapar a un ant. Per complicar més les coses, el propi Santa Claus, apareixerà a la ciutat amb la intenció d’emportar-se a Mr. Moose…
Una dona inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d’Amèrica i posa de manifest un engany acceptat per la ciència històrica i que fa alguns segles que dura. Amb l’ajuda de múltiples converses i entrevistes, amb l’Armand de Fluvià, Ferran Juste, Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant una per una totes les tergiversacions històriques i polítiques que s’amaguen darrera el descobriment d’Amèrica.
En el petit poble gal, uns nens han començat una discussió. En el transcurs de la baralla, el calder en el que en Panoràmix està preparant la poció màgica cau vessant el preuat contingut. El druida surt llavors al bosc a buscar els ingredients per preparar una nova poció, però és segrestat pels seus temibles enemics: “els romans”. L’Astèrix i l’Obèlix, amb l’ajuda de l’Idèfix, descobreixen el fet i persegueixen als romans per alliberar al seu amic. Els romans tenen intenció arribar fins als confinis del mar i llançar a Panoràmix al precipici de la fi del món (doncs suposen que és pla), però es trobaran amb Amèrica. I els dos petits gals van darrera d’ells…
Anna Hermes, l’esposa d’un alt càrrec del Ministeri de l’Interior, pateix des de fa un mes al·lucinacions terrorífiques i periòdiques crisis d’amnèsia, arribant a no reconèixer el rostre del seu marit i fins i tot començant a dubtar de la seva honestedat. Al mateix temps, al barri turc de París, apareixen els cadàvers sàdicament mutilats de tres immigrants clandestines. El caràcter ritual que semblen tenir els crims obliga a Paul Nerteaux, l’inexpert policia encarregat del cas, a recórrer a Schiffer, un veterà retirat del servei per la seva dubtosa trajectòria moral, però perspicaç i bon coneixedor de la comunitat turca de París. La caça no ha fet més que començar…
Abril de 1994. En Joe Connor ha arribat per fer classes a Rwanda perquè creu que pot marcar una diferència. Quan l’escola es converteix en un refugi per milers de ruandesos que escapen del genocidi, Joe promet a la seva alumna més brillant, la Marie, que els soldats de l’ONU la protegiran de la multitud de militars extremistes a la recerca de sang fora de l’escola. Però quan l’ONU abandona als refugiats, Joe i el director de l’escola, el Pare Christopher, s’enfronten a un angoixant dilema: han de marxar-se o han de quedar-se amb els ruandesos. Mentre els camions de l’ONU prenen el seu camí a través dels terroritzats refugiats, Joe mira la cara plena de llàgrimes de la Marie i es pregunta, què ha de fer?
Michael Collins (1890-1922) va ser un líder revolucionari irlandès que va lluitar aferrissadament contra l’ocupació anglesa de la seva pàtria. Amb els seus joves rebels va dur a terme una sèrie de sanguinaris atemptats que van generar una no menys cruel repressió.
El que abans fou benevolent Rei Gurumes, ha esdevingut un tirà després de descobrir una immensa quantitat de robins enterrats en el seu regne. En la cerca de les pedres precioses, no dubta en destruir les cases dels seus súbdits, i esmicolar els camps de cultiu. Per aquest motiu es veurà maleït i transformat en un monstre. Ara cercarà les set boles de drac que li permetran invocar un drac màgic que li concedirà un desig. Però no resultarà una tasca fàcil, perquè també en Goku es troba cercant les boles…
L’Aymé acaba de perdre la seva esposa en un accident a la granja. Ha de trobar al més aviat possible una altra esposa, sobretot perquè el treball el desborda i necessita a algú que cuidi d’ell i li doni un cop de mà amb les tasques del camp. Per això, decideix anar a veure una agència matrimonial. La directora de l’agència entén que necessita una dona practica, més que no pas una model de revista, i decideix enviar-lo a Romania, on un gran nombre de noies estan disposades a tot per deixar la misèria en la que viuen. La trobada amb l’Elena canviarà la seva vida…
Evocació de la vida de la famosa cantant francesa Edith Piaf (1915-1963), la seva infància, la seva adolescència i la seva ascensió a la glòria. Dels barris baixos de París a l’èxit a Nova York, la vida d’Edith Piaf va ser una lluita per cantar i sobreviure, viure i estimar. Va créixer enmig de la pobresa, però la seva veu màgica i les seves apassionades relacions amoroses i amistats amb els grans noms de l’època, Yves Montand, Jean Cocteau, Charles Aznavour, Marlene Dietrich, Marcel Cerdan, entre uns i altres, van fer d’ella un estrella mundial.
1 de juliol del 1945: Han passat dos anys i les dones estan en un altre camp, aquesta vegada en el que era una antiga presó. Els temps han estat durs i moltes han mort – incloent-hi Blanche, Verna, Daisy, i fins i tot la petita Suzy. Sobreviuen la resistent Maggie Thorpe i la jove Alice Courtenay, que va perdre la seva mare al campament. La guerra ha donat la volta i els aliats estan derrotant finalment als japonesos. La Christina veu un document a l’oficina de Yamauchi ordenant l’execució de les dones. Davant aquesta amenaça, comencen a reunir armes per defensar-se dels guàrdies quan arribi el moment. Es crida un tenko per sorpresa, i les dones temen el pitjor preparant-se per lluitar; però per sorpresa seva, en Yamauchi anuncia que la guerra ha acabat i que ara són lliures. Però diu que segueixen sota control japonès fins que els aliats arribin. Mentrestant, Maggie i un grup es preparen per a atacar a Sato.
20 d’agost del 1945: La Marion atura la Maggie i la seva banda, que anaven a atacar a Sato, i impedeix que la Kate arrii la bandera japonesa. Els li explica a les dones com seran ara les coses. En Yamauchi revela les possessions que estaven amagades de les dones, que queden horroritzades. La Kate, amb Maggie en el remolc, s’absenta unes hores sense permís per veure Tom en el camp dels homes, però s’atura pel camí advertida per un presoner de guerra que els diu que és molt perillós continuar. Finalment la Maggie i el presoner de guerra mantenen relacions sexuals. Al dia següent en Yamauchi organitza una visita de les dones al campament dels homes. 19 de setembre del 1945: Finalment un grup de soldats australians arriba al camp i queden horroritzats pel que troben. Els diuen a les dones que aniran a Singapur el dia següent. L’Alice és confon amb un noi pels soldats. En Sato es suïcida, davant la Dorothy i la Joss. Al matí següent en Yamauchi s’acomiada de la Marion, i es disculpa per tot el que ha passat. Sota la mirada d’en Yamauchi, les dones abandonen el camp cap a la llibertat.
Les dones es reuneixen a Singapur amb l’agent Phyllis Bristow de repatriació, que pren les seves dades. Vol la transferència de Kate i la senyora Van Meyer a altres grups, però es neguen i es queden on són. L’Alice s’assabenta de que el seu pare encara és viu. Totes són portades a la seva nova seu, al Raffles. El luxe de l’hotel i la riquesa del menjar atordeix les dones, pels anys que feia que no ho gaudien. La Marion és abordada per un coronel que recopila proves sobre crims de guerra, mentre la Kate entrega les notes de la Dra. Trier al cos mèdic. Es celebra una festa en el Raffles per donar-los la benvinguda a totes de nou al món dels vius, i la senyora Van Meyer coqueteja amb un coronel. La Marion espera notícies d’en Clifford i la Bea abandona la festa plorant, incapaç d’enfrontar-se amb els esdeveniments.
En la recerca d’en Clifford, a la Marion se li demana que testimonii en contra de Yamauchi. La Joss es troba amb Stephen Wentworth, un vell amic de la Monica (la dona que estava buscant), que ha obert un centre per ajudar els nadius. La Kate s’assabenta de que Tom és a l’hospital amb tuberculosi. La Marion torna a casa, i la troba en perfecte estat, després d’haver estat ocupada pels japonesos durant la major part de la guerra. La casa de Dorothy, per la seva banda, ha estat destrossat pels vilatans. Stephen vol que la Joss l’ajudi en el centre. Dorothy i Maggie es fan amigues d’en Jake Hault, que sembla tenir una habilitat especial (probablement en el mercat negre) per a l’adquisició de coses necessàries. La Marion rep un missatge urgent de que torni a l’hotel, i es tem el pitjor sobre Clifford.
La Marion es reuneix amb en Clifford, que és a l’hotel esperant-la, i li diu que en Ben està bé. Clifford li revela que és l’encarregat de liderar la recerca de criminals de guerra, i es proposa començar per localitzar i penjar en Yamauchi. La Bea, encara furiosa per la retenció de medicaments per part d’en Yamauchi, es compromet a declarar contra ell. També s’assabenta que a poc a poc es va quedant cega. Mentrestant, la Marion s’emprenya perquè en Clifford intenta apartar-la dels altres. A Raffles van arribant més internats i revelen que la Nellie va morir uns mesos després del final de la guerra. La senyora Van Meyer fa safareig sobre la relació entre la Dorothy i Shinya. Alguns dels nouvinguts en el Raffles acusen la Dorothy de ser una col·laboradora, la persegueixen pels passadissos i es refugia en la germana Ulrica.
La Germana Ulrica es posa al dia amb les altres dones, i aconsella la Dorothy quan s’assabenta que la seva mare ha mort i decideix tornar a Anglaterra. En Clifford i la Marion s’han separat malament: ell no vol sentir parlar dels camps de concentració, mentre ella és l’únic del que vol parlar. La senyora Van Meyer s’assabenta de que donen per mort el Sr Van Meyer, i no podrà disposar dels seus diners, quedant desemparada. La Marion està furiosa amb en Clifford per haver llegit el seu diari, i es dóna compte de que les altres internes la coneixen millor del que mai ho farà ell. En Jake li ofereix a la Maggie un lloc per residir. La Bea li diu a la Marion que s’està quedant cega i vol anar a ajudar al centre de la Joss. En Jake li demana a la Joss medicines pel centre.
Les dones són sol·licitades pels militars a que declarin en contra de Yamauchi i els seus, per crims de guerra: la Bea es nega, la senyora Van Meyer diu un munt de mentides i la Maggie fa un emotiu testimoni sobre la mort de la Blanche. La Joss és detinguda per la policia per estar amb l’oncle de Christina. En Clifford li diu a la Marion que en Yamauchi és a Singapur. L’Stephen anuncia que es queda a Singapur per dirigir un centre. Vol que torni la Joss i l’ajudi a portar-lo. La Marion es nega a testificar en contra de Yamauchi, igual que la Cristina, que el va a veure amb la germana Ulrica. Tothom comença a dubtar de les coses que es van dir i fer en els camps de concentració, incloent-hi la germana Ulrica i la senyora Van Meyer.
La Kate se sent deprimida per la mort de Tom i busca el consol en la germana Ulrica, que assisteix al funeral tot i que Tom era protestant. La Kate també decideix que definitivament vol ser metgessa. La Marion visita en Yamauchi a la presó, i amb l’ajuda de Jake vol saber la veritat. En Yamauchi li explica que coneixia l’existència del seu diari i que va deixar que Christina robés el paper. Ella es disculpa i li diu que ho utilitzarà en el procés per reduir la condemna, però en Yamauchi li diu que prefereix morir abans d’anar a la presó, perquè és el camí de sortida més honorable. La Bea li ha d’explicar els fets de la vida a l’Alícia després que un nen es posa una mica massa amable amb ella. La Maggie s’adona que està embarassada. En Clifford i la Marion es barallen per la visita feta a Yamauchi i ella diu que no sap si tenen un futur junts.
Les dones es preparen per tornar a casa, i s’acomiaden de l’Alícia mentre s’embarca cap a Anglaterra. El matrimoni Jefferson té problemes quan en Clifford veu com està de canviada la Marion des que ha estat en els campaments. En Jake li diu a la Maggie que sap que ella està embarassada, i dubta sobre què ha de fer amb el nadó. Més tard decideix tornar a Anglaterra. La Christina decideix quedar-se a viure a Singapur i convertir-se en una mestra. La senyora Van Meyer s’assabenta, per horror seu, que el Sr Van Meyer encara és viu i li diu a la Marion que no sap què fer ara, que no l’estima.
Les dones es preparen per sortir de Singapur i tornar a casa, acordant celebrar una reunió al Raffles el 1950, exactament cinc anys després de la separació. En Joss mor a l’hospital. La Bea es compromet a romandre a Singapur i ajudar l’Stephen a dirigir el centre. La germana Ulrica va a visitar a Yamauchi, que li diu que sap que serà penjat. La Maggie està d’acord en anar i quedar-se amb la Dorothy a Londres. Totes recorden els amics absents: Joss, Rose, Blanche i tots els altres que van morir, i després dir adéu, ja que tots van per camins separats. La Marion es dóna compte de que l’experiència ha acabat mentre navega cap a casa.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
