La vida de Julia Berwowitz, una prestigiosa directora teatral instal·lada a Barcelona, fa un gir inesperat quan decideix produir una obra basada en Madame de Sévigné. Julia haurà de triar entre el seu marit ―un respectat i influent crític teatral―, el seu amor ―l’atractiu programador del Teatre Nacional― i la imprevisible escriptora de l’obra sobre Madame de Sévigné.
A Thuringia (Alemanya), a principis del s.xx, un grup de joves són educades en un internat situat enmig de foscos boscos i llacs tenebrosos. La jove Hidalla i les seves amigues, Irene, Vera, Blanka, Melusine i Rain creixen en un món aïllat: no saben res sobre la vida fora de l’escola. Aïllades del món i alienes a tot el que succeeix més enllà de l’internat, no trigaran a qüestionar-se els seus orígens, els seus propis sentiments i fins i tot posaran en dubte les estrictes normes de les institutrius. Però dos d’elles desapareixen de forma misteriosa i aquell ambient de conte de fades es transformarà en alguna cosa opressora. Amb només 16 anys descobriran coses prohibides que els atrauran poderosament.
Mentre la comunitat internacional se centra a impedir la guerra química, Síria es dessagna amb les armes convencionals. Anem a Alep, una de les ciutats més castigades.
L’aparent compromís del règim de Bashar al-Assad de sotmetre el seu arsenal d’armes químiques a la inspecció internacional sembla que ha aturat momentàniament els timbals de guerra. La comunitat internacional ha centrat la seva gran alarma en les armes químiques com si fossin el pitjol mal, com si els més de dos anys i mig de guerra, de barbàrie, no valguessin un esforç equivalent de pressió en tots els àmbits. Aquest fet reflecteix, si més no, la complexitat d’un conflicte com el sirià.
Però les armes convencionals estan destrossant el país i la seva gent.
En un Detroit distòpic, les antigues mansions de maó ara allotgen alguns dels delinqüents més perillosos de la ciutat. En un intent desesperat per protegir la resta de la població, la policia construeix, al voltant d’aquestes mansions, un mur de contenció. Mentre l’agent secret Damian Coller lliura una dura batalla contra la corrupció, en Lli, un ex-convicte, lluita per portar una vida honesta. Els seus camins mai haurien d’haver-se creuat, però quan el capo de la droga, Tremain, segresta a la novia de Lli, Damian es veu obligat a acceptar la seva ajuda per intentar aturar una sinistra trama que pretén acabar amb tota la ciutat.
A la Cathy Jamison li han diagnosticat un melanoma i decideix construir una piscina al seu jardí, malgrat l’oposició de la seva veïna Marlene. El fill de la Cathy, l’Adam, li fa brometes i el seu marit, en Paul, mira de tornar-la a conquistar. La Cathy també reprèn el contacte amb el seu germà Sean, que és un sense sostre voluntari, i elabora un pla per perdre pes per a l’Andrea, una alumna seva.
El doctor Todd comunica a la Cathy el poc temps de vida que li queda i ella comença a valorar per primer cop el seu cos. En Paul mira d’entendre per què la seva dona li demana que visquin separats durant l’estiu i s’apunta a una teràpia per a parelles. L’Adam vol fugir de la seva mare i se’n va d’amagat d’ella a un casal de futbol.
Quan els intents de la Cathy d’acostar-se als seus familiars més pròxims fracassen, s’apunta a un grup de suport per a malalts de càncer. L’Adam rebutja els gestos de la Cathy i ella decideix muntar un sopar amb l’Andrea, en Sean i la Daphne. Mentrestant, en Paul mira de guanyar-se l’amor de la seva dona altre cop amb un gest romàntic. I la Marlene descobreix que la Cathy té càncer.
La Cathy té ganes de viure d’una altra manera, liquida el seu pla de pensions i es compra un descapotable per imaginar-se com seria la vida fent altres coses, com ara sortint amb el doctor Todd. En Paul torna a jugar a rugbi i en Sean prova d’arrencar-se una dent sense l’ajuda d’un dentista. Mentrestant, a l’Adam l’enxampen robant i el sorprèn que la seva veïna Marlene l’ajudi, però després ho entén.
A l’Andrea i a la Cathy els agrada el mateix home. En Sean s’enfronta a l’ajuntament local perquè no enderroquin casa seva. La Cathy s’amoïna per la maduració *se** del seu fill Adam i mira de parlar amb ell, tot mirant una pel·lícula por**. En Paul es lesiona jugant a rugbi.
En Paul participa amb l’Adam a una cursa de pares i fills, i sembla que els Jamison es tornin a unir com a família. Però les confessions del Paul i el silenci de la Cathy sobre la seva malaltia fan que hagi de recórrer a la seva veïna Marlene per tornar en cotxe de l’hospital. L’Andrea està molt disgustada i ho demostra.
La Cathy decideix que ha d’anar a veure el seu pare i el seu germà Sean l’acompanya amb reticències, només amb l’objectiu de recuperar la càpsula del temps que van amagar al jardí de la casa familiar. En Paul i l’Adam es queden sols a casa durant el cap de setmana.
S’acosta el seu aniversari i la Cathy pensa que potser serà l’últim, per això convida en Lenny a anar de viatge amb ella, però en Paul li desfà els plans amb una festa sorpresa a casa. Com a regal, ha fet venir la Rebecca, la millor amiga de la Cathy de la universitat, però la història es repeteix i l’amiga acaba anant-se’n al llit amb en Sean.
En Paul enxampa la Cathy i en Lenny al llit. L’Adam se’l troba més tard a una festa i com que el veu borratxo, decideix conduir ell el cotxe per tornar a casa. Pel camí tenen un accident i quan són a l’hospital, en Paul demana el divorci a la Cathy. Mentrestant en Sean organitza una cita per a la Marlene.
L’Andrea està ressentida amb la Cathy per haver-se embolicat amb en Lenny. La Rebecca i la Cathy no acaben de fer les paus. Més tard, la Cathy descobreix la veritat sobre la situació de l’Andrea i prova d’acostar-se-li des d’una vessant més espiritual, seguint els consells de la Marlene. Finalment, en Paul confessa a la seva dona que ha tingut relacions sexuals amb la Tina i ella li anuncia que té càncer.
La Rebecca talla amb en Sean. Ella, la Marlene i la Cathy van a dinar juntes a un club de senyores. Allà, la Cathy descobreix que la Marlene té alzheimer i un incident li fa plantejar fer un tractament amb verí d’abelles com a cura alternativa contra el càncer. En Paul se sent culpable de no haver ajudat abans la seva dona i vol recuperar el temps perdut.
El doctor Todd acompanya la Cathy a buscar un tractament amb verí d’abelles, però després s’adona que no és un mètode gens seriós. La Cathy també ho veu, però està contenta d’haver provat una via nova i de conèixer una mica millor el seu metge. Mentre l’Adam ajuda la Marlene a fer les feines de casa, a ella li agafa una crisi i la tarda acaba dramàticamen
A la vetlla de la Marlene, la Cathy decideix seguir un assaig clínic com a tractament contra el càncer, conscient que té riscos i molts efectes secundaris. L’herència de la Marlene porta cua entre la família Jamison i les filles de la difunta. La Rebecca diu al Sean que espera un fill seu. L’Adam descobreix la clau del magatzem dels regals que li ha preparat la Cathy.
En Peter Parker porta una vida molt ocupada, omplint el seu temps entre l’institut amb la Gwen, la persona que estima, i el seu paper com Spider-man. Les coses es compliquen en aparèixer un nou malvat, l’Electro, que fa que li sigui molt difícil protegir la seva estimada.
Al final de la Segona Guerra Mundial, davant de la imminent alliberació de París, el coronel alemany Von Waldheim pretén dur les obres més emblemàtiques de la pintura impressionista a territori alemany. La directora del museu que les custodia proposa a Labiche, encarregat de la companyia de ferrocarrils, una acció de sabotatge per impedir l’espoli. Però, tot i que Labiche es nega a sacrificar vides pel que considera únicament com uns quadres, un incident el farà canviar de parer.
Un magnat del cinema mor en una gran mansió de Londres. Descobreixen que tota la seva herència va a parar a un fill desconegut: René Marechal. El consell no té cap interès a trobar-ho però, obligat per la llei, haurà de posar un anunci de recerca al diari. Fer-se amb els diners de l’herència serà, a partir d’aquest moment, l’objectiu de diversos personatges moguts per la cobdícia, que parteixen rumb a Tahití a la recerca de René.
Un reportatge que mostra la tasca d’unes dones que romanen ocultes a Gaza: les ”dones de Hamas”, les més poderoses del territori palestí.
L’apoderament de Gaza per part de Hamas la va convertir en una de les organitzacions més controvertides en el món actual. Mentre que els membres més destacats del grup són homes, la major part del seu treball de camp és dut a terme per quadrilles de dones simpatitzants. Aquestes ”dones de Hamas” són les dones més poderoses dels territoris palestins. Algunes són les líders del moviment, ja sigui com a representants electes al Parlament palestí o com a ministres en el govern de Hamas. D’altres són reconegudes per les seves activitats d’assistència social en favor dels nens i especialment de les dones, i també perquè són les mares de terroristes suïcides.
La documentalista Suha Arraf ha obtingut un accés sense precedents a tres dones que són membres actives de l’organització a Gaza. D’aquesta manera, Arraf aporta llum a la feina d’aquelles dones, que viuen la seva vida a l’ombra.
Nou Mèxic, 1878. En John Chisum és un home dur i emprenedor que, partint del no res, arriba a ser propietari d’un vastíssim ranxo ramader a Lincoln. L’anomenen el «Rey del Pecos» perquè les aigües d’aquest riu passen per les seves terres, tot i que ell permet que les utilitzin tots els grangers del comtat. Com un dels fundadors de la ciutat de Lincoln, en Chisum es preocupa cada vegada més al veure com el també terratinent Lawrence Murphy es fa l’amo de les botigues, o del banc local utilitzant mètodes qüestionables. En Chisum i el seu amic, l’honest ranxer Henry Tunstall intentaran apel·lar a la llei, però en Murphy també ha corromput el xèrif local. L’enfrontament es converteix en inevitable i en Billy Bonney, un dels empleats d’en Tunstall, serà el primer en veure’s involucrat.
Tres dones joves que comparteixen pis decideix fer una aposta: qui serà la primera que trobi un home que els pregunti el seu nom? A partir d’aquí esclata una guerra de sexes amb un final feliç.
Aquest reportatge és el primer que parla de la formació del nou exèrcit afganès, però també és una història sobre la profunditat i els límits d’una amistat improbable en temps de guerra.
El general Fazaludin Sayar és un veterà que lluita per l’Afganistan des dels tretze anys. Porta trenta anys de guerra marcats a la cara. Desconfia dels estrangers però, per damunt de tot, vol la pau. Està decidit a formar un exèrcit junt amb els militars estrangers o malgrat ells.
El coronel Shute, un Guàrdia Nacional veterà però sense experiència al camp de batalla, sembla que no ho ha de tenir gaire ben parat com a mentor del general Sayar, però l’afganès, a diferència de molts altres, està disposat a escoltar.
A més, de mica en mica, Sayar comença a parlar del seu passat, que està estretament lligat amb els vaivens de trenta anys d’història del seu país, i cada vegada s’entén més amb Shute. Tots dos es posen a treballar per crear un exèrcit a partir d’uns reclutes sense formació i gairebé analfabets del tot. Al seu voltant, la situació empitjora i els superiors passen l’encàrrec de formar els afganesos a l’exèrcit italià. Sayar està cada cop més decebut. Shute se n’ha d’anar, però jura que tornarà. Abans que pugui fer-ho, Sayar mor. Ara Shute té molts dubtes sobre la seva missió, però no dubta gens de l’amistat que l’unia amb Sayar.
Aquesta és la història de la batalla que va tenir lloc entre el bé i el mal. Les forces fosques de Mordred es van enfrontar contra la mítica bruixeria de Merlí. Mordred i la seva mare Morgana han estat empresonats al submón durant els últims 1.500 anys, mentre que els poders màgics de Merlí els van mantenir a ratlla. En el present, una científica descobreix accidentalment la porta d’entrada a l’altre món i per culpa d’aquest descobriment està a punt de llançar a Mordred al món del segle XX. Arthur desperta del seu somni i, juntament amb Merlí, tracta de trobar una manera d’aturar a Mordred, i intentar que torni a la realitat alternativa de la que no hauria d’haver sortit mai.
El doctor Rick Marshall és un científic a qui un vòrtex espai-temporal llança cap a un passat molt llunyà. Rick haurà de sobreviure en un món ple de dinosaures i altres criatures fantàstiques.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), un grup de presoners britànics són obligats pels japonesos a construir un pont. Els oficials, capitanejats pel seu flegmàtic coronel, s’oposaran a tot tipus d’ordre que violi la convenció de Ginebra sobre els drets i les condicions de la vida dels presoners de guerra.
La Marxa del Coronel Bogey, una melodia militar britànica que a la pel·lícula xiulaven els soldats del coronel Nicholson, s’ha convertit també en un dels clàssics de la música del cinema.
Durant una travessia amb vaixell per aigües africanes, un tosc fogoner s’enamora d’una refinada passatgera, que s’aprofitarà de la seva passió per lliurar-se de les proposicions dels seus companys de viatge.
Tobey Marshall és un pilot de carreres clandestines que posseeix el seu propi garatge per modificar els cotxes i fer-los més ràpids. És enviat a la presó quan el seu millor amic és assassinat en una d’aquestes competicions, i buscarà venjar-se quan quedi en llibertat.
«Raval, Raval…» és una història de ficció en clau documental sobre la vida quotidiana al barri del Raval, a Barcelona. El punt de partida argumental són les petites històries dels seus habitants. Aquests fragments de realitat constitueixen una mirada sense prejudicis i original sobre el dia a dia en el cor de Barcelona.