Crichton i Chiana són absorbits per una mena de joc de rol en què sembla que, per guanyar, Crichton li ha de fer un petó a una princesa. Mentrestant, a bord de Moya, Scorpius controla la resta de la tripulació
Uns caçadors de recompenses que treballen per a les Forces de Pacificació entren a Moya i fan presonera tota la tripulació excepte Crichton i Noranti. Els invasors encongeixen els ostatges i els fiquen dins d’unes cavitats que tenen al cos, de manera que, si Crichton els ataca, posarà en perill els seus amics. Crichton descobreix que Scorpius tampoc ha caigut presoner i s’alia amb ell per combatre l’enemic, però el líder dels caçadors de recompenses té un pla secret
La tripulació aterra en un planeta dividit per generacions de guerres entre clans. Després que unes estranyes al·lucinacions obliguen Aeryn a assassinar el dirigent d’un dels clans, Crichton també en comença a patir. Si la tripulació no posa al descobert les maquinacions polítiques que dominen el planeta, els assassinats no s’acabaran mai
La tripulació, que està en quarantena sobre el planeta Khurtanan, es menja uns mol·luscs alienígenes i pateix gairebé instantàniament una violenta reacció física. Tothom queda lligat a un altre tripulant: Crichton a Sikozu, Aeryn a Rygel, etc. Aviat queda clar que han estat enverinats per un metge que els demana un preu molt alt per l’antídot
Crichton és xuclat per un túnel espacial i topa amb un ser interdimensional que el fa passar per diverses “realitats” pretèrites. L’objectiu de l’alienígena és que l’humà comprengui com pot arribar a ser de perillós fer un mal ús dels coneixements sobre fenòmens còsmics tan complexos
La tripulació de Moya es trasllada a la Terra i a l’any 1985 a través d’un túnel espacial, però Crichton s’adona que ha modificat el curs del temps involuntàriament però amb efectes desastrosos: Jack, el seu pare, ha quedat integrat en l’última i tràgica missió del transbordador Challenger. Els alienígenes de Moya aprofiten que és Halloween per passar més o menys desapercebuts
La tripulació torna a Moya, que havia quedat en òrbita al voltant de la Terra actual. A la nau els esperen Jack i uns quants dirigents polítics terrestres. Els alienígenes aviat descobreixen que la fama no és gens còmoda. Crichton intenta readaptar-se a la Terra, però la seva relació amb Aeryn se’n ressent. A més, apareix un monstre enviat per Grayza que té la missió d’assassinar Crichton i sembla que res el podrà aturar
Chiana compra la jove Talikaa a uns traficants d’esclaus per salvar-la d’un destí espantós. La tripulació aviat comença a notar símptomes d’una malaltia estranya i la jove desapareix. Crichton i els seus companys descobreixen que els traficants que transportaven Talikaa han mort víctimes d’un aràcnid que els ha atacat el sistema nerviós. L’aràcnid, evidentment, és l’aparentment innocent exesclava
Scorpius s’endú Crichton, D’Argo i Rygel a un centre d’entrenament on aprendran a controlar la ment. D’Argo hi toparà amb Macton, el membre de les Forces de Pacificació que va matar la seva dona per després acusar-lo a ell del crim
Mentre compren un sistema de camuflatge per a Moya, Aeryn i Sikozu veuen aterrar un comando de les Forces de Pacificació liderat per Grayza i Braca. Chiana i Noranti decideixen sotmetre’s a un procés de manipulació genètica per ocultar-se. Aeryn i Sikozu espien Grayza, que s’ha de trobar en secret amb emissaris dels Rascats. Conscient que la trobada pot tenir conseqüències gravíssimes, Aeryn decideix assassinar-la
Sizoku ha sentit com Ahkna, la ministra de guerra rascat, parlava de la base secreta de Katratzi i està segura que és on Aeryn serà empresonada. Les bases de dades de Moya no diuen res de Katratzi però Crichton creu que no és la primera vegada que en sent a parlar
Aeryn és presonera dels rascats i del capità Jenet, que vol saber si el pare de la criatura que la noia porta al ventre és Crichton. Per localitzar Aeryn, Crichton i Scorpius es desplacen a través d’un túnel espacial fins a una estranya versió de Moya. Mentre els altres esperen que tornin, les Forces de Pacificació se’ls van acostant
We’re So Screwed: Part 1: Fetal Attraction
La tripulació de Moya rastreja Aeryn fins a una Estació Fronterera dels Rascats, des d’on la nau que la transporta sortirà cap a Katratzi. Noranti posa en marxa un pla per fer perdre temps als rascats, però no ha tingut en compte tot el potencial de l’astúcia i la maldat de Jenek
We’re So Screwed: Part 2: Hot to Katratzi
La tripulació arriba a Katratzi, una base on els rascats sotmeten Scorpius a tortures perquè els doni informació sobre els túnels espacials. Crichton i companyia pensen provocar un enfrontament entre les races kalish i charrid, totes dues aliades dels rascats, per alliberar Scorpius i evitar que uns coneixements tan valuosos caiguin en mans de l’enemic
Després de frustrar el pla de fugida de Crichton, Scorpius nega ser un espia rascat. Vol que Crichton l’ajudi a destruir un conreu de flora rascat que, segons ell, també els proporcionarà un millor mitjà per evadir-se
Un cop a Moya, Crichton descobreix que els rascats tenen la intenció d’envair la Terra. Braca exigeix l’alliberament d’Scorpius i Aeryn s’endú unes quantes sorpreses, incloent-hi la identitat del pare de la criatura que espera
Cundo torna a la seva terra després de deu anys d’absència. El motiu de la tornada és la mort del seu millor amic, Suso. Els plans de Cundo consisteixen a emborratxar-se amb la resta dels seus vells amics a la salut d’en Suso, aparentar que tot li va d’allò més bé i sortir corrents d’allí una altra vegada.
Però ni les coses li van tan bé, ni…
Les aventures i desventures més trepidants del mariner més famós del món. En Popeye emprèn un viatge per trobar al seu pare, que ha desaparegut, i per a això compta amb l’ajuda dels seus dos companys de fortuna, l’Olivia i en Bruto.
Combinant imatges de documental de naturalesa amb ficció, relata una història d’amistat entre una nena i una guineu. Dirigida per Luc Jacquet, director de l’aclamat documental “El viatge de l’emperador”.
Eliza Naumann és una noieta a qui el seu pare, Saul, estudiós de les religions, comença a ensenyar els secrets de la Càbala. L’estreta relació d’Eliza i Saul fa que la mare s’allunyi de tots dos. El germà gran d’Eliza, Aaron, es rebel·la contra la indiferència del seu pare establint una relació molt estreta amb una noia Hare Krishna. Eliza s’adona de tot el que passa i mirarà de retornar la unitat a la seva família.
6 de maig del 2007, segona volta de les eleccions presidencials. Mentre els francesos es disposen a escollir el seu nou president, Nicolas Sarkozy, segur de la victòria, roman enclaustrat al seu domicili, vestit amb la bata, abatut. Porta tot el dia reunint-se amb Cecília, la qual el refusa. Aquests darrers cinc anys que ara arriben a la seva fi passen davant de nosaltres: expliquen l’ascensió de Sarkozy, el seu joc brut i els seus enfrontaments rere les càmeres.
La Mei és una nena xinesa, un prodigi de les matemàtiques que és segrestada per les tríades; el cap de les tríades, en Han Jiao, l’envia als Estats Units, on servirà com a “comptadora” dels seus negocis d’extorsió. La Mei té una ment privilegiada i és capaç de fer operacions i recordar tot tipus de xifres sense necessitat d’ordinadors ni papers. Un any després, en Chang, el nou “pare” adoptiu de la Mei, se l’emporta per continuar amb la seva explotació.
En Luke és un lluitador mediocre del circuit d’arts marcials mixtes de Nova Jersey. Quan perd un combat amanyat, la màfia russa decideix assassinar la seva dona i amenaça matar la resta dels seus éssers estimats. Ara, en Luke es troba a la misèria, sense llar i completament aïllat de la societat, vagant pels carrers de Nova York com un fantasma.
Però, de vegades, una trobada casual pot salvar la teva vida.
Harry Callahan és un policia que s’ha criat al carrer. Els seus companys l’anomenen Harry el Brut pels seus particulars mètodes de lluita contra el crim, i perquè sempre s’encarrega dels treballs més desagradables. A Sant Francisco, un franctirador ha matat ja dues persones. Harry serà l’encarregat de resoldre el cas.
Francis Urquhart és a punt de fer 65 anys i comença a veure el final de la seva carrera. Té l’esperança d’establir un llegat que s’escrigui en els llibres d’història, i alhora assegurar-se una jubilació quantiosa. És per això que la seva dona Elizabeth li presenta un empresari turc-xipriota que contribuirà generosament al Fons Fiduciari Urquhart si l’informe de la Comissió de Límits ofereix una resolució favorable al sector de Xipre ocupat per Turquia.
Després d’haver acomiadat el seu secretari privat, Urquhart cerca reemplaç. A suggeriment de Geoffrey, considera la Claire per la posició, malgrat que ella està tenint un romanç amb el Secretari de Relacions Exteriors. La Claire està clarament jugant a banda i banda de la tanca per assegurar el seu propi lloc en la jerarquia, independentment del que li oferir el futur. Urquhart decideix que és l’hora de sacsejar les coses…
Després de dimitir com a Secretari de Relacions Exteriors, en Tom Makepeace llança un virulent atac a la Cambra dels Comuns dirigit, no només al govern en general, si no al Primer Ministre en particular. A continuació es passa a seure en els bancs de l’oposició. Per la seva banda, Francis Urquhart s’ho pren tot amb calma força segur de la seva posició i de la capacitat per retenir el lideratge del partit.
Sense haver obtingut suficients vots en la primera votació per conservar el lideratge del partit, en Francis Urquhart veu perillar el seu lloc com a Primer Ministre i sense possibilitats de guanyar les pròximes eleccions generals. Desesperat per intentar superar la marca de Margaret Thatcher, decideix començar una guerra a Xipre, les seves petites Malvines, com ell mateix ho descriu a la seva dona.
La candidatura, les obres i els esdeveniments previs al Jocs, fins la cerimònia inaugural.
El desenvolupament dels Jocs, fins la cerimònia de clausura, i el dia després.
Tenir un fill és un feliç esdeveniment per a totes les dones. O això pensava la Bàrbara fins que es va quedar embarassada. El fill que porta a l’interior li provoca un inexplicable sentiment de tendresa; però també comporta sacrifici personal, dolor físic i molts interrogants. Aquesta pel·lícula vol despullar un dels últims tabús de la societat: que l’embaràs i la maternitat són dos contes de fades que, fins i tot, poden redimir els matrimonis condemnats al divorci.