Miguel Núñez sabia que el final estava a prop. Després de tota una vida perseguint utopies, es va lliurar al seu últim combat, el de la mort digna, amb el mateix fervor revolucionari amb el qual es va enfrontar al franquisme i a les dictadures centroamericanas. Aquesta és la història d’un home que va estar catorze anys a les presons de Franco, va ser condemnat a mort, torturat i es va jugar la vida en reiterades ocasions pels seus somnis universals de justícia social. Coherent, lúcid i sarcàstic fins a l’últim sospir, Miguel va organitzar i va controlar cada detall de la seva escapada vital.
Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.
Malgrat això, Catalunya, i els catalans, hem estat (i som) sistemàticament «estigmatitzats» pel sol fet de ser-ho. Hem patit (i patim) un espoli sense precedents al món, que ens empobreix dia a dia, i que ens afecta directament a tots i cadascun de nosaltres, i que fa que el fruit del nostre esforç i treball se l’emportin els de sempre emparat amb els arguments de sempre o els que siguin: avui li diuen la Constitució, ahir li deien dret de conquesta.
Hem sigut (i som) víctimes (en paraules del periodista Jaume Clotet, que va compartir amb nosaltres l’Estelada Humana), d’un implacable genocidi invisible: cultural, lingüístic, social, econòmic…
L’important, però, és que estem posant fi a tot això. Hem dit prou! I hem perdut la por. Com va insistir Salvador Cardús des del balcó d’aquest ajuntament: NO TENIM POR!
Joan Sales, a Incerta Glòria, deia: «Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils». Guanyarem!!
Visca Catalunya lliure
Nick, un policia de Los Angeles, fa temps que no sap res de la seva germana Faith, de 18 anys, que ha vingut a Barcelona per treballar de model. Un cop exhaurides les possibilitats de localitzar-la des de la distància i, preocupat per les notícies que arriben d’Europa, on s’estan produint una sèrie d’atemptats contra interessos americans, decideix viatjar a Barcelona, ciutat que acaba de patir les conseqüències de l’última explosió, l’objectiu de la qual ha estat una agència de viatges americana.
És l’any 1991 i en Charlie, un noi acadèmicament precoç i poc sociable, és un marginat, sempre observant des de la distància, fins que un parell de joves carismàtics l’acullen sota les seves ales. La bella Sam, d’esperit lliure, i el seu germanastre Patrick, sense por a res, cuiden de Charlie oferint-li noves amistats, el primer amor, sexualitat incipient, festes sense fi, visionats a mitjanit de «The Rocky Horror Picture Show», i la cerca de la cançó perfecta.
Després de conviure durant sis anys, i tenir una filla, en Dean i la Cindy han decidit casar-se, però llavors el seu amor comença a enfonsar-se. Intentant salvar la relació, Dean proposa anar a passar la nit a un hotel temàtic, on trien l’«habitació del futur».
La Pia descobreix un animal blanc i pelut. Sense saber que és, amaga la seva existència a la seva família. En realitat Yoko és un petit Ieti de l’Himàlaia amb habilitats místiques.
L’agent del FBI Roy Clayton encapçala la recerca per intentar detenir una conspiració terrorista internacional. Totes les pistes apunten cap a l’antic oficial d’operacions especials Samir Horn. Aquest, un personatge misteriós amb una intricada xarxa de connexions internacionals, apareix només en el transcurs d’operacions importants i desapareix abans que les autoritats sospitin d’ell. Clayton haurà de perseguir-lo per obtenir les claus de la conspiració.
A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral. Però en Louis va resultar ser un vampir amb sentiments, un vampir que es plantejava la moralitat dels terribles actes que cometien els seus iguals.
Ken i Zoe es van conèixer a l’habitació 88 d’un hotel. Vuit anys més tard, després d’haver portat una vida fosca i mancada de principis morals on la fredor i el silenci domina la seva relació. En la vida de Zoe ha aparegut un home que no és més que la personificació de les seves pors. Ken per la seva banda fa amistat amb un tal Víctor. Finalment, Ken proposa a Zoe reviure el començament de la seva relació a la mateixa habitació on es van conèixer: la 88.
Marty és un escriptor que no arriba a final de mes i que somia amb acabar la seva obra de teatre, titulada «Set psicòpates». Billy és el millor amic d’en Marty, un actor sense ocupació i lladre de gossos a temps parcial, que vol ajudar a Marty de qualsevol manera. Hans és el soci d’en Billy, un home religiós amb un passat violent. Charlie és el gàngster psicòpata l’estimat gos del qual acaben de robar Billy i Hans. Charlie és imprevisible, extremadament violent i no ho pensaria dues vegades abans de matar a qualsevol persona relacionada amb el robatori. Marty mirarà d’aconseguir tota la inspiració que necessita per concloure la seva obra, però sobreviurà?
En Robin de Locksley torna de les croades, on ha lluitat al costat del mort Ricard Cor de Lleó, per veure que el món que ha deixat enrere està completament corromput. Cansada d’esperar-lo, el seu antic amor, Lady Marian, ha ingressat en un convent. El retrobament serà inevitable, però ja res és com solia ser.
L’Opil odia el peix. La seva mare, en un intent desesperat perquè deixi d’engolir «menjar escombraries», li serveix un plat especial: el peix dels desitjos. Però l’Opil ja no creu en contes de fades, i s’ho pren de conya: «tant de bo vinguin uns mutants extraterrestres i s’emportin tot el peix del planeta». Al matí següent arriben a la Terra les tropes del malvat Saturón, amb les seves naus, per xuclar tots els oceans i els seus peixos, crear el caos i deixar el món al caire de la destrucció.
Walter Goodfellow, el benintencionat rector de Little Wallop, està tan obsessionat amb escriure el sermó perfecte que ni ha notat que la seva dona, Gloria, té una aventura amb el seu professor de golf, el descarat Lance. Tampoc s’ha fixat que la seva filla Holly canvia de nòvio totes les setmanes, i que el seu fill Petey s’ha convertit en el principal objectiu de tots els abusadors del col·legi. La Gloria té la impressió de que està perdent el control sobre la seva vida. Està farta dels lladrucs incessants del gos del veí, del seu matrimoni sense amor i de les aventures dels seus fills adolescents, i resa totes les nits perquè la salvin. I apareix la Grace, que arriba com l’aigua de maig. És la nova majordoma, una dolça senyora gran, encantadora i discreta, que té unes idees molt poc corrents sobre com portar una casa, i una manera molt particular de resoldre els problemes.
La tranquil·la vida escolar a la Terra dels Nombres, dirigida pel professor Aristòtil, el seu assistent Infinit i alguns alumnes molt especials es veu alterada per dues arribades inesperades: l’esvalotadora Mil·lèsima i la despòtica Zenobia. Amb elles es descobreixen uns antics poders que revelen el gran secret de l’escola. Una pel·lícula d’aventures especialment recomanada per a nens petits.
«Ens apropem a la Vall de l’Ombra de la Mort, on vetllareu per l’home que estigui al vostre costat, igual que ell vetllarà per vosaltres, i no us importarà de quin color sigui la seva pell ni com cridi al seu Déu. L’enemic contra el que anem a lluitar és molt dur i decidit. No us puc prometre retornar-vos a tots vius a casa. Però una cosa us juro: quan entrem en combat jo seré el primer a entrar en batalla i l’últim a retirar-me. I no abandonaré a ningú, ni viu ni mort. Ens anirem a casa tots junts». Així va parlar davant els soldats i les seves famílies el tinent coronel Hal Moore la vespra de la seva entrada en combat. Davant els seus ulls veia homes joves, que no coneixien la guerra, i homes majors amb cicatrius i honors de combat. I entre ells, escoltant al seu marit, es trobava la dona de Moore, la Julie, que l’havia vist aixecat a altes hores, estudiant llibres d’història sobre massacres diverses, planejant una estratègia més segura per als seus homes, el Primer Batalló del Setè de Cavalleria, el mateix regiment que comandà el general Custer. El diumenge 14 de novembre del 1965, a les 10:48 del matí, el tinent coronel Hal Moore i els seus joves soldats van baixar a la Zona d’Aterratge X-Ray, a la vall la Drang, una regió de Vietnam coneguda com la Vall de la Mort. Quan el tinent coronel Moore va trepitjar el camp de batalla es va veure a ell mateix i a uns 400 homes seus envoltats d’uns 2.000 vitenamites. La batalla que va tenir lloc a continuació va ser una de les més ferotges de la història dels Estats Units, i el primer xoc important entre els soldats de Vietnam del Nord i les forces nord-americanes.
Després d’anys buscant al noi perfecte, la Charlote ”Charlie” Cantilini creu que per fi ha trobat a l’home dels seus somnis: en Kevin Fields. Però immediatament descobreix que la seva mare, la Viola, és un autèntic malson. Acaben d’acomiadar la Viola del seu treball com a presentadora de televisió, i tem perdre el seu fill a més de la seva carrera. Així doncs, la Viola decideix convertir-se en la pitjor sogra del món amb la finalitat de desfer-se de la promesa d’en Kevin. A més aconsegueix que la seva ajudant, la Ruby, col·labori amb ella en les seves conspiracions embogides. En Charlie decideix parar-los els peus, i s’enfrontaran en una batalla feroç per demostrar quina és la més forta.
Quan per fi queda en llibertat gràcies a un grup armat lleial a Wally Sheridan, XIII farà un pacte amb el president Ben Carrington i altres membres del govern: localitzarà una poderosa arma d’intel·ligència coneguda com Renelco, capaç d’accedir a qualsevol tipus de tecnologia. Però, en la seva missió, XIII tractarà de descobrir els seus orígens i qui és en realitat.
En XIII i la Sam segueixen una pista d’en Sheridan a Green Falls, el petit poble on, suposadament, en XIII es va criar. Quan en XIII comença a fer preguntes sobre ell i el seu pare, que era un reporter local, afloren vells secrets i la violència del món actual. Al final, en XIII s’assabenta del seu nom d’infància, però també es veu forçat a resoldre l’assassinat del seu pare, a qui mai va arribar a conèixer, a més d’un pla corporatiu per camuflar la mort de centenars de treballadors. En XIII també descobreix que el van forçar a entrar en un programa d’entrenament de la CIA quan estudiava a la universitat. Com més respostes va obtenint, més misteriós sembla el seu passat.
Seguint una altra pista d’en Sheridan, en XIII es tanca en una brutal presó veneçolana a la recerca d’un reclús que podria haver treballat amb ell quan era membre de la CIA.
El problema és arribar a aquest reclús, en Sánchez, una poderosa personalitat que va incitar els presoners a lluitar pels seus drets. I és que ha estat declarat dement i està tancat en una zona de màxima seguretat. En XIII ha de defensar-se dels atacs tant dels presoners com dels guàrdies de seguretat, quan intenta entrar d’amagat al pavelló mèdic de seguretat per aconseguir la informació que necessita.
Quan el cap corrupte de la CIA, en Giordino, s’hi veu involucrat, força en XIII a fer una missió perillosa paral·lela a la presó. Sembla que, tot i aconseguir la informació que necessita, podria acabar la resta de la vida darrere els barrots de la brutal institució.
En XIII segueix la informació que li va proporcionar en Sánchez a la presó de Veneçuela, que el porta a Irlanda, a la recerca d’en Seamus O’Neal, un excombatent de l’IRA que va ser reclutat per la CIA al mateix moment que en XIII.
En XIII comença a fer preguntes sobre en Seamus a la seva ciutat natal i obre velles hostilitats?, a més d’una possible connexió entre en Seamus i una nova generació d’assassins de l’IRA.
En XIII haurà de lluitar per descobrir en què estava ficat en Seamus? i els secrets que tenen a veure també amb la seva pròpia vida.
En XIII segueix la pista sobre la seva identitat en un camp d’entrenament paramilitar anomenat Bitterroot, situat al nord-oest del Pacífic, on suposadament va ser entrenat. Mentre intenta descobrir la naturalesa de la missió secreta per a la qual el van preparar, entra en conflicte amb en Rech, el propietari del camp. Això és tot el que en XIII pot fer per mantenir-se amb vida malgrat l’atroç programa d’entrenament i el perill constant que descobreixin que és un espia i l’executin.
Finalment, en XIII troba part de la informació que buscava, però amb un cost mortal.
Quan a Bitterroot s’assabenta que el van entrenar per a una missió d’intrusió combinada a Costa Verde, en XIII i la Jones se n’hi van a investigar.
A mesura que indaguen en profunditat sobre la possible implicació d’en XIII en l’afer, fan unes descobertes increïbles. I és que, suposadament, en XIII no només podria haver estat implicat en una explosió que va matar centenars de treballadors en una planta, sinó que també va estar involucrat en un moviment revolucionari… i amb la seva bonica i carismàtica líder.
Al final, el que acaba descobrint no només li podria haver costat la vida, sinó que també podria haver canviat el curs de la història del país.
En XIII i la Jones viatgen a Chicago a la recerca d’en Robert Simons, un dels altres agents secrets enviats per assaltar la planta de Costa Verde. En XIII, que està desesperat per descobrir què va passar realment allà i per trobar la informació amagada en els altres dos rellotges que sap que existeixen, se sent, a més, frustrat quan s’assabenta que fa dos anys que en Simons va desaparèixer.
I encara pitjor, la seva recerca sembla que ha atret l’atenció d’altres persones que estan buscant informació sobre els rellotges, fins i tot la letal Irina.
Finalment, en XIII descobreix el que realment li va passar a en Simons i intenta recuperar un dels rellotges. El truc consistirà a mantenir-se amb vida, juntament amb la Jones i la filla d’en Simons, el temps suficient per aconseguir-ho.
La Irina es dirigeix a en XIII i li proposa que li lliuri un dels rellotges; a canvi, li ofereix la identitat de l’home que va matar la Sam. Quan en XIII accepta, fa un pacte amb el diable. Quan creu que la Irina l’ha traït, el director de la CIA, en Giordino, es fixa com a objectiu capturar i matar tant la Irina com en XIII. Poc després, en XIII i la Irina, tots dos enemics mortals, es troben pròfugs i emmanillats l’un amb l’altre, i han de cooperar per mantenir-se amb vida. Finalment, farà falta molt més que les habilitats de tots dos per sobreviure contra en Giordino i el seu equip d’operacions secretes mortal.
En XIII segueix de prop els passos de l’ara desprotegit director Giordino, que el porten a una caixa de seguretat a Moscou, on Giordino té amagats diners, documents i material per fer xantatge en cas d’emergència.
En XIII i la Jones planegen un arriscat atracament al banc per apropiar-se del material d’en Giordino abans que ho faci ell. Però quan ho fan, hi troben més misteris que respostes. El que en XIII descobreix és que mantenir unit l’equip que va reunir serà més difícil del que es pensava.
Al final, en XIII haurà de deixar que en Giordino obri la caixa per esbrinar quin serà el seu pas següent. I per a en XIII i la Jones, aquest pas podria ser fatídic.
Després de perseguir en Giordino mentre utilitza la informació misteriosa de la seva caixa de seguretat, en XIII i la Jones busquen un noi jove els pares del qual han estat brutalment assassinats per en Giordino.
Mentre persegueixen en Giordino i el noi en una reunió secreta en un tren que travessa el Canadà, s’assabenten de la increïble identitat del noi. També descobreixen les conseqüències transcendentals d’en Giordino o del misteriós Gerhardt, que és qui en té el control.
Finalment, en XIII tindrà l’enfrontament que tant desitjava amb en Giordino, i només un en sortirà viu.
A partir de la informació que els va proporcionar el noi que en Giordino va segrestar, en XIII i la Jones viatgen a Montana, on hi ha una cambra d’explosions desmantellada¿ i que és, potencialment, l’amagatall d’en Max Serle i de la informació de l’últim rellotge.
Un dels conspiradors i perillós paranoic de la missió a Costa Verde, en Max, s’ha parapetat a la cambra d’explosions i l’ha omplert de trampes mortals.
D’en XIII i de la Jones dependrà que es puguin obrir camí cap a les instal·lacions per arribar on és en Max i convèncer-lo de qui és realment en XIII abans que la Irina i els seus mercenaris hi arribin primer.
Un cop ha recuperat l’últim rellotge d’en Max Serle, en XIII fa encaixar les peces de l’arxiu en clau i descobreix que necessita una contrasenya. Mentre l’Amos i el seu equip intenten, per prevenció, treure la informació a en XIII abans que la pugui utilitzar, en XIII i en Dillon treballen frenèticament per desxifrar la contrasenya.
Durant tot el procés, en XIII s’adona que el misteriós Gerhardt l’ha portat a conèixer facetes de la seva vida anterior per algun motiu. La contrasenya és en alguna de les vivències que ha tingut en les últimes setmanes de la seva recerca.
Finalment, si no aconsegueix desxifrar el codi a temps, les forces que regeixen el seu destí el privaran de les respostes que tant necessita.
En Gerhardt ha robat la informació letal d’en XIII i està determinat a utilitzar-la per minar els poders mundials en benefici seu.
En XIII i la Jones recluten en Dillon per ajudar-los a trobar una pista que els porti a les activitats d’en Gerhardt a París, on hi té un bastió. A París, però, en XIII ha d’obrir-se camí entre els nivells de protecció que en Gerhardt ha col·locat per trobar la seva base d’operacions.
Finalment, en XIII i en Gerhardt s’enfronten durant una persecució pels carrers de París. Mentre s’ocupen de la seva trobada final, el destí de la informació letal, de la vida d’en XIII i el futur de la mateixa societat pengen d’un fil.
La Marion s’ha separat d’en Jack, però el seu nou nuvi haurà de veure-les-hi amb l’excèntric pare i amb tota la família d’ella durant una visita de dos dies a Nova York.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
